“Què fotem amb el Mario?”

La nit del 22 de maig del 2011, Pere Granados, el candidat de CiU a l’alcaldia de Salou, estava exultant: havia guanyat les eleccions i, malgrat no assolir la majoria absoluta (7 dels 21 regidors possibles), es veia alcalde. L’acord amb el PP (4 regidors) va ser bufar i fer ampolles: els tres primers anys de mandat per a Granados i el darrer per a Mario García, el candidat del PP. Queda menys d’un any perquè es produeixi el relleu i gairebé tothom dóna per fet que Granados trencarà el pacte de govern amb el PP. Per tal de mantenir l’alcaldia, és clar. Entre altres raons perquè l’últim any és el més rendible electoralment (inauguracions, autobombo a tutti pleni...), si el que es vol, com és el cas de Granados, és repetir en el càrrec. El problema és que Granados no sap com trencar. Fa temps que li dóna voltes i més voltes, però no troba una raó de pes que justifiqui desempallegar-se del Mario. A sobre, s’ha barallat amb Convergència (en realitat amb Josep Poblet, alcalde de Vila-seca i president de la Diputació, perquè no li va donar el càrrec que ell ambicionava), i la cúpula d’aquest partit ha donat instruccions perquè el pacte es compleixi. És cert que Granados sempre pot deixar CiU (en forma part de la llista com a FUPS) i que compta amb l’aval del PSC (el passat 29 de maig els socialistes es van comprometre públicament a no deixar-lo sol si es decideix a trencar amb el PP). Però Granados no es refia i no s’atreveix a donar el pas. Fonamentalment, perquè el preocupa el descrèdit que suposaria estripar les cartes i acabar de mala manera. Jugar brut, en definitiva, per tal de perpetuar-se en el poder. Per això darrerament ha recorregut a una altra estratagema: marginar el PP a veure si, fastiguejats, foten el camp d’una punyetera vegada. I el deixen en pau. Però Mario no està per la tasca. Al contrari, aguantarà tots els xàfecs haguts i per haver. Per humiliants que puguin ser. Sap que si Granados trenca, ell sortirà guanyant. Perquè es podrà presentar com a víctima d’una maquiavèl·lica conspiració en les properes municipals. I això dóna vots. Que on et duen, Mario? Doncs a parir panteres. Perquè malgrat les seves diferències, Granados i Toni Brull, el candidat del PSC, tenen clar que no et volen al seu costat.