En el ple
del 27 d’agost passat, el PP va presentar una moció perquè l’ajuntament instal·lés
desfibril·ladors en espais públics del municipi. La moció va ser desestimada
perquè només va obtenir nou vots a favor (tres del PP, un del PSC, un d’UTpS i
quatre del grup de no adscrits) per 11 en contra (set de CiU, dos d’UMdC, un
d’UTpS i un de la regidora no adscrita Reyes Pino), mentre que RDS s’hi va
abstenir. Segons el portaveu de CiU, Jesús Barragán, hi van votar en contra
perquè quan Mario García (PP) era regidor de Contractació es va desentendre de
l’encàrrec que li va fer l’equip de govern de comprar els aparells. En aquest
sentit, Barragan va revelar una conversa que va tenir amb la regidora de Promoció
Econòmica, Reyes Pino, quan aquesta encara era del PP, durant la qual li va
comunicar que la seva regidoria volia comprar uns desfibril·ladors per al mercat municipal perquè
els estaven reclamant els paradistes, en vista que Mario passava de tot.
Barragán va tancar la seva intervenció en el ple explicant que votaven en contra de la
moció dels populars perquè era “inoportuna i fora de temps”, ja que el nou equip de
govern, sense el PP, havia activat la compra d’uns desfibril·ladors que Mario
es va negar a adquirir. A la qual cosa Mario va replicar:
-Entenem que vulguin defensar a la Sra. Reyes Pino, això ho entenem perfectament, som conscients que ser trànsfuga al final ha de tenir un preu, és evident que el preu existeix i vostès l’han de defensar.
En aquest
moment va intervenir una irada Reyes Pino i es va produir la següent enganxada:
-Yo creo que ya vale.
-¿De qué vale? -va preguntar Mario.
-Es usted un cansino.
-¿Sí?
-Sí.
-¿Usted cree que soy cansino?
-Sí.
-Pues me tendrá que escuchar usted, Sra. Reyes, durante todos los meses que quedan de mandato electoral afirmando que es usted una tránsfuga.
-¿Por qué soy una tránsfuga? ¿¡Por qué soy una tránsfuga¡?
-Y entiendo perfectamente que a usted le moleste y se ponga nerviosa.
-No, no, no.
-Lo entiendo perfectamente, Sra. Reyes.
-Usted tiene un acoso y derribo hacia mi persona, desde que entré en este ayuntamiento.
-Es evidente que el equipo de gobierno le tenga que defender a usted.
-A mí nadie me tiene que defender. No, a mí no me defiende nadie.
-Es una tránsfuga porque para mí lo es, para mí lo es, le guste o no le guste.
En aquest
moment va intervenir Pere Granados en un intent aparent de posar-hi pau, però
en realitat encara fot més llenya al foc:
-Sr. Mario, una aclaración.
-Dígame.
-La exposición que acaba de manifestar y que acaba de hacer el Sr. Jesús Barragán, en representación del grupo municipal de CiU, no obedece a defender a la Sra. Reyes Pino, que nos merece todo el respeto como regidora que es de este ayuntamiento.
-Es una valoración que hace, e igual que usted hace una valoración yo puedo hacer mis valoraciones, ¡faltaría más!
-Déjeme hablar, déjeme hablar, aclararle el posicionamiento nuestro, ustedes piensen lo que quieran.
-Por supuesto.
-Obedecen estríctamente a poner los puntos sobre las íes.
-Perfecto, es su valoración.
-Déjeme. Como bien ha explicado y han oído todos esta es una oportunidad que tiene usted para hacer ver lo que no es.
-Ahora les voy a explicar yo lo que es.
-Y para pedir al equipo de gobierno que haga el trabajo que usted debería de haber hecho.
-No, ahora les voy a explicar yo lo que es, ahora les voy a explicar yo lo que es.
En aquest
moment el secretari municipal va interrompre el tens debat (casum dena, Paquito!) per
implorar:
-Si us plau, Sr. alcalde, li demano que es respecti mínimament la paraula perquè muntar l’acta és complicat...
Ai, quina
llàstima que Alijo aigualís la festa, amb el xou que s’estava organitzant! A
dalt, Pere Granados i Mario García. Aquest últim després de passar
pel desfibril·lador.