Mor era un bon home. Respectat i estimat entre els
membres de la seva comunitat. Res a veure amb la idea de delinqüent que les
espectaculars operacions policials contra el top manta solen transmetre a
l’opinió pública. Tenia 50 anys, i en feia 15 que vivia a Espanya.
L’estimaven perquè ajudava als seus. I pel seu caràcter conciliador. Va
treballar primer en la construcció. Però la maleïda crisi que ha servit per enriquir encara als rics a costa d’omplir de pobres tots els racons del món el va enviar a l’atur. Com
subsistir llavors? Doncs amb el top manta. La venda ambulant il·legal. Com a molt et confisquen la mercaderia i et posen una multa. Però vas tirant. Ningú no s’explica la seva mort. Hi ha massa interrogants oberts. Deixa dues
viudes i una filla. El cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va dir ahir que
“assumim que si no hi hagués hagut l’acció policial, aquesta persona estaria
viva”. Una manera indirecta de reconèixer que ells també són responsables de la mort
de Mor. (Més informació aquí.)
