Entre el nodrit elenc d’autoritats ahir presents a l’acte d’inauguració del segon monument a Jaume I (perquè ja n’hi ha un al mig del passeig marítim, i de ben gros), cal destacar el vicepresident primer de la Diputació de Tarragona, Quim Nin.
Nin era un dels pesos pesants de CDC a la demarcació de Tarragona quan Pere Granados va comptar amb l’aval (i el vot trànsfuga de Marc Montagut) per guanyar la moció de censura que va dur Granados a l’alcaldia (i que tretze anys després encara ocupa).
Nin va ser també qui més va defensar l’opció Granados davant la direcció del partit a Barcelona per tal d’impedir que Salvador Pellicé prengués el relleu d’Antoni Banyeres com a alcalde (PSC i CDC havien acordat repartir-se l’alcaldia dos anys).
Sí, Quim Nin es mereixia ser ahir a Salou.
Ni que fos per recordar-nos que la seva infàmia de col·locar un novici d’Esteve Ferran com a nou califa de la capital de la Costa Daurada encara perdura.
