La història de Vicenta Martínez Cornelles forma part del nostre llegat col·lectiu recuperat recentment durant la xerrada Dones de Salou: arrels i memòria, impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de la Dona de Salou. La fotografia exposada, datada als anys cinquanta, recorda la vida d’una dona vinculada durant dècades al pas a nivell del carrer Barcelona, un punt estratègic del municipi.
La Vicenta es va casar amb Salvador Duran Perelló, natural de Tivissa, que treballava com a capatàs de vies i obres a Salou. Ella exercia de guardabarreres del pas a nivell del carrer Barcelona durant els anys trenta. El matrimoni va tenir dos fills, Salvador i Pepita, i la família vivia a la petita caseta situada al costat mateix de les vies, amb un hort annex.
El Salvador Duran Martínez era natural de Cambrils; quan la Guerra Civil va ser sergent mecànic dels caces russos Polikàrpov I-16 coneguts com a Mosques; va ser membre de la Comissió Gestora del municipi de Salou i president de la Unió Esportiva Salou.
Punt clau durant la Guerra Civil
El pas a nivell tenia una importància estratègica perquè, segons recorden diverses fonts històriques, era pràcticament l’única entrada al municipi. Quan va esclatar la Guerra Civil, la Vicenta va ser temporalment apartada de les seves funcions, ja que un piquet de salouencs es va encarregar de controlar el pas per evitar l’entrada de milicians exaltats que poguessin atacar els pocs estiuejants que encara restaven al poble.
El mateix Joan Sardiña recull al llibre Carrers mullats, calaixos eixuts quin era l’ambient que es vivia a Salou en aquells temps tan convulsos: “Per frenar les malifetes i com a mesura de prevenció, a partir de la presa de possessió del comitè local antifranquista, es va instal·lar una barricada amb sacs de terra al pas a nivell del carrer Barcelona deixant un estret pas per a un sol vehicle. Constantment, hi havia un servei de guàrdia de tres o quatre veïns per impedir el pas a buscadors de venjances i odis”.
Dones guardabarreres
Segons explica el treball de recerca d’Òscar Banegas, tot i que habitualment aquesta professió s’ha associat als homes, fins a l’últim quart del segle XX va ser desenvolupada majoritàriament per dones.
La figura de la Vicenta també permet reivindicar el paper sovint invisibilitzat de les dones guardabarreres. Aquestes treballadores passaven llargues jornades a la intempèrie, obrint i tancant barreres manualment per garantir la seguretat dels passos ferroviaris abans de l’arribada dels sistemes automàtics. “Allí estaven aquestes treballadores valentes, de sol a sol, per proporcionar ordre i prevenir desgràcies”, destaca l’estudi.
