L’equip
de govern de Salou celebra aquest Sant Valentí com si fos una telenovel·la de
sobretaula: amb declaracions d’amor inesperades, traïcions polítiques i
desavinences que fan tremolar la convivència. Si Cupido ha passat per
l’Ajuntament, ho ha fet disparant fletxes a l’atzar, sense gaires miraments per
la coherència política.
La
història d’amor més sonada d’aquesta jornada la protagonitza Marc Montagut (Ara
Pacte Local), que després de mesos de mirades furtives i gestos de complicitat,
ha aconseguit entrar al govern de Pere Granados (Sumem per Salou). Després
d’una cortesia electoral que semblava una autèntica declaració d’intencions,
finalment l’idil·li s’ha consumat. Montagut i el seu inseparable Eduardo
Abenojar ja formen part del club governamental amb càrrec i sou, perquè si
l’amor mou muntanyes, la política mou butaques.
Però
no tot són finals feliços en aquest Sant Valentí. A ERC li ha tocat viure la
cara amarga de l’amor: aquell moment en què t’adones que el teu enamorat ja no
et dedica atenció. Després d’haver promès que mai pactaria amb Granados, els
republicans es van llançar als seus braços després de les eleccions, amb una
passió pròpia d’un amor d’estiu. Però aquell foc s’ha anat apagant, i ara ERC
viu en la més absoluta invisibilitat dins el govern, resignats a un amor no
correspost.
A
l’oposició, mentre uns celebren Sant Valentí amb batecs polítics, altres
contemplen els fets amb un bol de crispetes. Mario García (PP) ho veu com un
capítol més d’un fulletó interminable, mentre que Vox probablement preferiria
que Sant Valentí se celebri a la manera tradicional: amb una parella home-dona
i sense pactes d’amor entre formacions polítiques.
Així doncs, mentre la resta del món celebra l’amor amb roses i bombons, a l’Ajuntament de Salou el viuen amb càrrecs i estratègies. I com a tota bona telenovel·la, segur que encara ens queda molt drama per veure abans del pròxim 14 de febrer.