dilluns, 3 de març del 2025

Camí Mendoza i la malastrugança

 


Camí Mendoza (ERC) va ser objecte d’una moció de censura promoguda pel PSC, NMC, PP, Ciutadans i dos regidors no adscrits que el 2021 la va apartar de l’alcaldia de Cambrils. Governava aleshores amb Junts i NMC. En les passades municipals va pactar amb el PSC, Junts i En Comú Podem repartir-se l’alcaldia; els tres primers anys per al socialista Alfredo Clúa i l’últim per a ella. Però un any i vuit mesos després Clúa ha trencat amb ERC, Junts i En Comú Podem i renuncia al seu càrrec, que ara, probablement, recaurà en Oliver Klein (NMC). A canvi, el PSC entrarà en el nou govern municipal juntament amb el PP.

Inestabilitat política

Aquest constant canvi d’aliances que es produeix a l’Ajuntament de Cambrils reflecteix la inestabilitat política que viu el consistori des de fa anys, amb la volatilitat dels pactes a l’ordre del dia. I és també un clar exemple de les complexitats i tensions que poden sorgir en els governs municipals, especialment quan hi ha pactes fràgils i interessos divergents entre les forces polítiques.

Maniobra del PSC

El que està passant amb el canvi de bàndol del PSC es pot interpretar com una maniobra calculada dels socialistes per tornar a col·locar Oliver Klein a l’alcaldia, un gir polític que recorda la moció de censura del 2021 que ja va apartar Camí Mendoza. Ara, el mateix esquema es repeteix, però amb la diferència que és Clúa qui s’aparta de l’alcaldia, fent que el pacte que ell mateix havia signat amb ERC, Junts i Comuns, quedi en paper mullat.

El PSC canvia de socis

Més que una renúncia per responsabilitat, com sosté Clúa després d’haver expulsat Junts de l’equip de govern i quedar en minoria, ens trobem davant d’una jugada estratègica per mantenir el PSC al govern, però amb uns altres socis més còmodes, encara que sigui al preu de fer l’alcalde Klein.

Falta de lideratge

Pel que fa a Camí Mendoza, es queda amb les ganes de tornar a ser alcaldessa, la qual cosa evidencia la seva dificultat per mantenir aliances estables. És això mala sort o li ha faltat habilitat política per blindar acords i gestionar tensions en el quadripartit? Aquesta falta de lideratge de Mendoza i el perfil gris de Clúa han acabat propiciant un escenari on el més important són els interessos partidistes que l’interès col·lectiu, mostrant un cop més com els equilibris de poder sovint passen per sobre de l’interès col·lectiu.