Com a dona d’espectacle, entenc perfectament el concepte de l’exhibició. Tots els artistes ho som, és clar, sempre que hi hagi algun talent interpretatiu que sostingui aquesta imatge, alguna cosa que vagi més enllà del purament atractiu. Soc esteta per naturalesa. I, tot i que celebro l’auge dels cossos no normatius, tinc molt clar que la societat continuarà admirant els atributs físics de dones i homes. Jo també ho faig, i no em sembla malament.
Però proposar Salou com a centre d’activitats basat en la frivolitat, el tràfic d’influències i la passarel·la constant de senyoretes maques, és una altra història. Això no és ni un model de turisme, ni una cultura que es pugui presumir, i molt menys un exemple d’igualtat. Crec fermament que una dona ha de ser respectada per les seves eleccions —i això inclou treure profit de la seva bellesa—, tot i que ningú no vol tractar amb algú que hagi basat tota la seva vida només en això.
Som un cúmul de contradiccions, i jo la primera: em fascina veure una mulata esplendorosa ballar samba als carnavals de Rio, o una diva en un videoclip desbordant art i poder. He estat molt feliç amb les meves companyes d’espectacle, ballant i actuant amb gràcia, fins i tot picarona i elegantment desvestida —gags de l’ofici en una fantasia purament comercial— però sempre amb dignitat i a una distància prudent, sense situacions compromeses. Mai no diré a cap altra dona què pot o no pot fer, ni en nom del feminisme ni de la igualtat.
El que sí que em sembla encara més incoherent que un concurs de bellesa són algunes publicacions adreçades a dones que fullejo de tant en tant al dentista o a la perruqueria. Aquí en teniu un exemple:
Pàgina
5: Com aprimar-se ràpidament.
Pàgina
6: Recepta de pastís.
Pàgina
7: Ets preciosa tal com ets.
Pàgina
8: Cosmètica de luxe i low-cost, retocs estètics.
Pàgina
9: Reviu la flama amb la teva parella.
Pàgina
10: Com aconseguir un divorci no traumàtic.
Pàgina
11: L’últim de les millors passarel·les.
Pàgina
12: Moda sostenible, recicla.
Pàgina
13: Soc mestressa de casa i mare; he deixat la feina.
Pàgina
14: Sigues independent com aquesta influencer famosa.
Pàgina
15: Vida frugal: m’he mudat a un poble.
Pàgina
16: La famosa tal ens ensenya el seu casopló, això sí, estirada en
un divan i sempre amb els peus descalços.
Pàgina
17: Horòscop —tot allò que vols (i no vols) saber sobre la
setmana que ve.
I així continua…
Estem sotmesos a l’atracció física: per sobreviure, per animar una pel·lícula, una obra, un esdeveniment, o fins i tot per moure’ns dins l’àmbit laboral. No hi ha res de dolent en exhibir-se, encara que sigui com a esquer o trampolí, sempre que es tingui clar que el veritablement atractiu és una ment brillant i una actitud elegant i entremaliada davant del dia a dia. Perquè un dia tot s’arruga, es deteriora o canvia de forma.
Hi ha una indústria del malestar, i potser aquests concursos de façana personal també contribueixen a fer que moltes dones, que veuen passar la vida treballant sense cap oportunitat de lluir-se, se sentin encara més invisibles. Ja ho deia en Sheldon a la seva xicota Amy a The Big Bang Theory:
—Ja t’han fet sentir malament altra vegada, aquestes revistes femenines?
No és cap secret que, el novembre passat, vaig abandonar aquesta ciutat. No vaig durar més de deu mesos a la casa heretada dels meus pares. No hi tornaré. M’ha calgut passar per una teràpia emocional dura, intensa i reveladora. I, tot i això, he fet noves amigues. Dones que no sortiran en cap certamen de bellesa, però que sostenen Salou des de l’ombra, evitant que s’ensorri sobre aquests nous —i altres encara més perillosos— fonaments de banalitat.
Només em queda un profund afecte i gratitud per totes les persones que vaig retrobar després de tants anys. Això ho porto al cor. I jo, que he viscut de la meva imatge i continuo treballant, per a altres persones, amb ella, sé qui soc, què soc i què em transmeten els altres. No em calen opinions de jurats. No accepto jutges per a la bellesa que realment admiro.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.