El millor baròmetre de l’aterratge de manyos a Salou és la presència de l’Heraldo de Aragón als quioscos. Efectivament, el diari de referència dels pumas ja ha arribat. A Salou, els aragonesos hi venen en ramat. Marxen en desbandada del charco per desembarcar a la costa, on se senten com a casa. Ocupen pisos i carrers; entre ells se saluden, com si es trobessin al poble. “Pasapués?”, “¡Cagüenlá!”, “Tótieso, oiga”, “¿Ande vas, parienta?”...
Prèviament, han descarregat del cotxe tot el que necessiten per passar aquests dies. Amb l’excusa que los polacos són molt garrepes, no es gasten ni un duro. Sí, tot això pot semblar un tòpic, però és la dura realitat.
I tant de bo plogui aquests dies, perquè almenys no baixin en marabunta a les set del matí a la platja a plantar cadires i para-sols a primera línia de mar. Perquè el lloc és seu.