Cada any, coincidint amb la celebració del Festiuet a Salou, el calendari litúrgic apòcrif ens recorda una figura molt peculiar: Sant Aitano, venerat especialment per alcaldes amb ànsies de titular i amants de la hipèrbole institucional.
Nascut en un poblet perdut d’Almeria, Sant Aitano fou un jove amb grans somnis i una passió desbordant per les notes de premsa. Des de petit mostrava signes transcendents: convertia festes locals en “esdeveniments internacionals”, inflava estadístiques sense respirar i transformava actes de barri en “experiències inclusives amb segell de qualitat”.
Un dia, un cop ben establert ja a la capital de la Costa Daurada, va multiplicar l’aforament d’un concert: de 30.000 persones que s’hi esperaven va passar a 40.000 només invocant les paraules “Capital de la Cultura Catalana”. És a dir, segons ell, va congregar a Salou tantes persones com la cantant Aitana en un Estadi Olímpic de Montjuïc ple a vessar. El poble, esglaiat, començà a venerar-lo.
Sant Aitano és conegut per escriure encícliques plenes de frases com “èxit en tots els sentits” i “Salou, epicentre de la cultura universal”. També ha canviat el significat de la paraula “cultura” per “concerts amb cervesa”.
Culte i devoció
La festivitat de Sant Aitano s’escau el tercer cap de setmana de juliol, coincidint amb la temporada alta i els pics de decibels. Els fidels porten polseres de festivals, fan cues per un entrepà a 12 euros i una ampolleta d’aigua per tres euros més, i preguen davant pantalles LED que projecten vídeos promocionals en bucle.
Tot molt gran, insuperable, encara que després les televisions (tret de la local) no en facin cas. Cosa que no afecta la seva autoestima ni el titular manipulat.