Voleu arrasar l’arbrat d’un carrer? Sense escoltar els veïns i només pel simple plaer de destruir? Vet aquí un manual sobre com procedir i desertitzar amb estil.
Pas 1: Escull un carrer verd i amb ombra. Per exemple, Arquitecte Ubach. Millor si és ple d’arbres sans, madurs i estimats pels veïns. Que no diguin que no t’atreveixes amb un repte de veritat.
Pas 2: Inventa una bona excusa. Digues que aixequen la vorera, que molesten, que si la melassa, que embruten... El cas és semblar tècnic. I si algú pregunta per un informe independent, somriu i digues que ho fas per millorar Salou.
Pas 3: Evita parlar amb els veïns. No fos cas que et convencessin de deixar els arbres. Tu endavant amb la serra i els operaris, que els ciutadans no entenen d’urbanisme sostenible.
Pas 4: Fes-ho ràpid i d’amagat. Millor talar de bon matí o quan hi hagi poca gent al carrer. L’objectiu és que ningú pugui denunciar l’arboricidi que s’està perpetrant.
Pas 5: Si algú es queixa, comunica-ho després amb to zen. Publica una nota institucional parlant de “renovació”, “espècies més sostenibles” i “projecte verd integrador”. L’important és que soni bé encara que faci pudor de serradures.
Pas 6: Promet replantar. Digues que posaràs arbres nous, petits i molt bonics... que trigaran 20 anys a fer ombra i probablement moriran al segon estiu. Però mira, el gest és el que compta, oi?
Pas 7: Ignora qualsevol recollida de signatures. Campanyes a Change.org? Protestes veïnals? Tu, ferm com un tronc. L’arbre caigut ja no fa soroll (ni ombra).
Pas 8: Felicita’t a les xarxes. Penja una foto al costat d’un arbre talat i escriu una frase tipus “Avancem cap a un Salou més verd”. Que no falti el #SalouSostenible.
No ens trobem davant del primer cas de devastació. També van actuar així al carrer de Tarragona. I al bosc del Quec van talar pins per plantar raïm i alguna olivera. Els alcaldes amb motoserra descontrolada són un autèntic perill. (Fotos: Florine Parent).
