Avui, Salou celebra amb orgull la festivitat de Sant Machorro, el sant més alegre del calendari litúrgic. Aquesta figura irreverent és venerada especialment per les drag queens.
Segons la tradició apòcrifa —recollida en cròniques populars de discoteca i confessions de camerino—, Sant Machorro va néixer amb ganes de fer-se veure. De petit, ja duia jerseis amb lluentons, cridava l’atenció amb les seves ombres d’ulls i caminava sandàlies amb plataforma.
El seu nom fa referència a la seva veu potent, actitud rotunda i una autoestima indestructible, sigui quin sigui l’ambient on es mou.
Obra i miracles
Entre els seus miracles més cèlebres trobem la seva capacitat per repartir laca sense malmetre la capa d’ozó, la seva generositat a l’hora de llençar tones i tones de confeti al Cos Blanc i la gran promoció que fa de la capital de la Costa Daurada com a destinació LGTBI+.
De fet, gràcies a Sant Machorro, Salou no té res a envejar del Gaixample, Sitges o el barri Chueca de Madrid. El passat dissabte, com a preludi de la festivitat, es va celebrar la Gala Drag al Teatre Auditori de Salou, on, en un gest carregat de complicitat, l’alcalde Pere Granados va cedir tot el protagonisme (cosa impensable en ell) al primer tinent d’alcalde, Yeray Moreno, qui es va lluir amb desimboltura entre les candidates.
Així, amb ploma i glamur, Salou clama ben fort: visca Sant Machorro, protector dels maquillatges, patró dels afters i àngel custodi de totes les reines que brillen més que el sol de la Costa Daurada! (Font: Tururut Viola Vatican News).