L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha afirmat reiteradament que la línia ferroviària que travessava el centre del municipi era una barrera física que calia eliminar. L’argument, repetit ara a la Revista Cambrils, sembla de sentit comú: una infraestructura que divideix la ciutat, que dificulta la mobilitat i que no s’integra en el paisatge urbà. Però aquesta visió oblida un detall fonamental: el tren ja hi era abans que la ciutat creixés al seu entorn.
Atribuir al tren la responsabilitat d’haver trencat la continuïtat urbana és, com a mínim, una simplificació. El ferrocarril forma part de la història i l’estructura de molts municipis, i el que marca la diferència no és la seva presència, sinó la manera com s’hi ha decidit conviure-hi. En el cas de Salou, el que ha fallat no és la via, sinó la gestió urbanística que l’ha envoltat. I en això, Granados en té molta responsabilitat.
Creixement desordenat
Durant dècades, el creixement de Salou ha estat marcat per una planificació desconnectada, desordenada i sovint sotmesa a interessos immobiliaris de curt termini. En comptes d’integrar la infraestructura ferroviària en el teixit urbà —com han fet altres ciutats—, s’ha optat per ignorar-la o culpar-la.
Presentar el tren com a obstacle ha servit, de fet, per justificar projectes urbanístics d’impacte, com l’Eix Cívic o l’eliminació de l’estació del centre, disfressats de millora urbana quan, sovint, responen a lògiques de rendibilitat política o especulació econòmica.
I el tramvia?
I si el problema era una barrera física, caldria preguntar-se: no ho serà, també, el futur tramvia? O s’aprofitarà aquesta inversió de la Generalitat per fer-ne una nova especulació urbanística? El tramvia serà, inevitablement, una nova línia dins la ciutat. Però aquest cop, paradoxalment, com que s’acompanya de l’Eix Cívic, s’afirma que serà un element de cohesió. És a dir, on abans hi havia una barrera, ara hi haurà una oportunitat… per fer-hi negoci.
El tren no era el problema. El problema ha estat, i continua sent, una manera de fer urbanisme que s’adapta als interessos del moment, que es projecta sense visió de conjunt i que, sovint, busca culpables fàcils per evitar assumir responsabilitats pròpies.