Avui, 5 de setembre, se celebra la festivitat de Sant Colocao, protector dels càrrecs a dit, patró dels amiguets del partit i advocat especial contra l’angoixa de quedar-se sense feina… sempre que es tingui el carnet adequat.
Segons la tradició, Sant Colocao va néixer en una ciutat turística del Mediterrani, on descobrí ben aviat el do de multiplicar decrets municipals i repartir competències com qui reparteix targetes de visita. El seu miracle més famós fou el Pla de Col·locació, amb el qual aconseguí convertir un programa d’ocupació en un veritable paradís per a afins i coneguts.
Els fidels de Sant Colocao l’invoquen amb aquesta pregària: “Oh gloriós patró de les oposicions invisibles, fes que les nostres sol·licituds arribin sempre a la taula adequada i que els nostres mèrits siguin ignorats si no porten segell de partit. Concedeix-nos la gràcia de l’endoll etern.”
La iconografia del sant el representa amb un bon endoll a la mà dreta i un pot de ColoCao a l’altra.
Per cert, l’any 1955 un anunci radiofònic d’una marca de xocolata en pols va fer molt famosa aquesta cançó: “Yo soy aquel negrito / del África tropical / que cultivando cantaba / la canción del Cola Cao”.
Ara, setanta anys més tard, l’Ajuntament de Salou ha fet una versió d’aquella popular cançó, que també està triomfant molt: “Yo soy aquel alcalde / de la Costa Dorada / que enchufando cantaba / la canción del Colocao”. (Font: Tururut Viola News).