Andrés Faro Lalanne s’ha jubilat. Però com a professor a l’institut de Vila-seca, on ha exercit com a docent. Ell mateix ho ha revelat a les xarxes socials: “Ahir em vaig jubilar [15 d’octubre]. Vaig començar a fer classes el 18 d’octubre de 1990, dia del meu aniversari. Així que la docència ha estat com un regal d’aniversari. Comparteixo aquest vídeo per intentar inspirar alguns companys en la il·lusió i el compromís amb la professió docent”.
El vídeo, que podeu veure fent clic a la imatge de dalt, és molt emotiu pel tracte tan afectuós i agraït que li dispensen els qui fins no fa gaire eren els seus alumnes. Que t’estimin, que es recordin de tu, és sens dubte, el millor premi que pot esperar un mestre dels estudiants.
Faro, però, no ha estat només professor d’institut. També és un reconegut ninotaire. Nascut a Salas de los Infantes (Burgos) l’any 1965, resideix a Vila-seca. Va començar la seva carrera com a dibuixant a la revista local El Pont de Fusta. En aquesta mateixa època va fundar amb altres dibuixants el col·lectiu Cul Actiu, amb el qual va editar la revista Sopes d’all.
En acabar els estudis de química l’any 1990 va entrar al Nou Diari com a humorista de contraportada. Des de l'any 1997 va ser el dibuixant de l’acudit en el Diari de Tarragona. També ha col·laborat durant anys en els setmanaris Clàxon i Espais 7 i en els diaris La Mañana, El Segre i La Vanguardia. A més, ha il·lustrat diversos llibres de contes.
L’any 2002 va rebre la Petxina Daurada, distinció del Col·legi de Periodistes de Tarragona que reconeix els professionals que han destacat especialment en l’exercici de la seva tasca.
El mateix any va publicar amb el periodista vila-secà Xavier Graset els llibres Tanta tinta tonta, Tanta tinta t’unta i Aznarografía. I el que encara queda, ja que el 23 d’abril del 2024 va presentar La llegenda dels Diables de Vila-seca, tercera entrega sobre els elements festius de Vila-seca en format còmic.