Ahir va ser Sant Sabas, monjo cristià del segle V, fundador de diversos monestirs a Palestina i venerat tant per l’Església catòlica com per l’Ortodoxa.
Nascut l’any 439 a Cesarea de Capadòcia (actual Turquia), es formà amb grans mestres monàstics com Eutimi el Gran. Amb divuit anys va entrar al monestir i, poc després, es va retirar al desert de Palestina, on va viure com a ermità.
Va fundar diversos monestirs i és recordat per la seva vida d’austeritat, disciplina i profunda espiritualitat.
Penitència
A Salou, però, aquesta festivitat no se celebra. Aquí, en lloc de Sant Sabas, tenim Sant Sebas, portaveu municipal d’ERC i soci de govern de l’alcalde, Pere Granados. Va prometre solemnement que mai pactaria amb ell… però, un cop passades les municipals, va ser el primer a trucar a la seva porta.
A diferència de sant Sabas, l’austeritat no forma part de la vida de sant Sebas, ja que cobra 53.100 euros anuals per una dedicació parcial del 90%.
Això sí, contribueix amb devoció i constància a mantenir Granados en la seva cadira, una missió que —aquest cop sí— podria qualificar-se de penitència… però per al poble de Salou, que l’ha de patir.