Avui vull dedicar unes paraules a Mariví Gil.
La Mariví va ser una dona valenta en el dia a dia: mare, treballadora i, alhora, una persona amb una sensibilitat artística especial.
Durant els anys de l’Escola Carol Dansa a Salou, va estar sempre a prop, col·laborant amb entusiasme i generositat en tot el que calia. Des dels actes a l’envelat fins a la preparació de la carrossa del Cos Blanc del Patronat de Turisme, la seva presència era discreta però constant, sempre amb ganes d’ajudar i de sumar.
Recordo especialment la seva actitud: aquella barreja d’il·lusió, entrega i proximitat que feia que tot resultés més fàcil.
Era d’aquelles persones que no buscaven protagonisme, però que sostenien moltes coses amb la seva implicació i el seu afecte.
La seva mort m’ha colpit amb tristesa. Encara que feia anys que no ens vèiem en persona, queda la petjada de qui va compartir moments importants d’una etapa de vida i de treball.
Avui sento la pena de qui perd una amiga.
El meu record per a la Mariví i el meu més sentit condol a tota la seva família.
Carolina Figueras Pijuán.