Les caramelles, cançons populars que tradicionalment es cantaven per Pasqua —especialment el Dissabte de Glòria i el Diumenge de Resurrecció—, formen part del ric patrimoni cultural català. Originàriament vinculades a la celebració religiosa de la resurrecció de Jesús, amb el pas del temps es van convertir en una festa popular associada a l’arribada de la primavera.
A Salou, aquesta tradició avui desapareguda és recordada per Esteve Tomàs Ollé en els Reculls d’història local que pròximament publicarà el Centre d’Estudis Salouencs. Segons explica, “és una tradició popular de Catalunya amb motiu de la celebració de la Festa de Pasqua. El Dissabte de Glòria, una colla de cantaires visitava les cases i les masies de les poblacions, davant les quals cantaven les anomenades caramelles”.
Amb el temps, aquestes cançons van deixar de tenir un caràcter estrictament religiós i van incorporar temàtiques més vinculades a la primavera i, sovint, de caràcter amorós. Els cantaires, organitzats en colles, recorrien carrers i masies demanant aliments típics com ous i botifarra, així com llaminadures.
Un dels elements més característics era la perxa amb una cistella al capdamunt, guarnida amb cintes, que servia per recollir les aportacions des dels balcons i finestres. En alguns casos, els grups es feien acompanyar d’un mul amb portadora —conegut com la lloca— per transportar els ous recollits. Amb tot el que aconseguien, els caramellaires celebraven posteriorment un àpat col·lectiu.
Les fotografies conservades, procedents del fons d’Esteve Tomàs Ollé, documenten aquesta tradició a Salou amb la participació de diversos veïns, com Josep Marca Morell, conegut com a Pepito del Mas Calvó o Pepito de la guitarra; Esteve Tomàs, Pascual (del bar Pascual), Anton Ginovart i Pablo Gasull. També hi van participar Ramon Tardiu, Àngel Salceda i Ramon Gombau.
Els orígens de les caramelles a Salou es remunten a l’any 1930, quan les va impulsar Josep Devesa Martí, nascut a cal Mitjà (on avui s’ubica l’hotel Planas). Les darreres celebracions documentades daten de l’any 1961. (Font: Centre d’Estudis Salouencs).
