L’Ajuntament de Salou va talar ahir cinc moreres del carrer Nord. Ràpidament, un cop consumada l’actuació, els escocells van ser tapats amb rajoles i avui el carrer ofereix la sensació que no hi havia hagut mai cap arbre. Com si haguessin desaparegut per art de màgia. Però no: el que hi ha és una manera d’actuar que es repeteix i que genera cada vegada més malestar.
No és un cas aïllat. El consistori ja ha intervingut de manera similar en altres punts del municipi, com al carrer Arquitecte Ubach (on la reacció veïnal va arribar a amenaçar amb protestes al ple) o al carrer Tarragona. A tot plegat s’hi suma la polèmica per la destrucció de part del bosc del Quec, al Cap de Salou, per implantar-hi vinyes.
Política arboricida
El patró és clar: decisions sobtades, execucions ràpides i poca o nul·la explicació prèvia a la ciutadania. La política d’arbrat urbà no pot basar-se en actuacions puntuals i opaques. Els arbres no són mobiliari prescindible, sinó part essencial de l’espai públic: aporten ombra, milloren la qualitat de l’aire i contribueixen al benestar dels veïns.
El més preocupant no és només la tala en si, sinó la voluntat d’esborrar-ne el rastre. Tapar els escocells amb rajoles és, en certa manera, una metàfora d’aquesta manera de governar: actuar i, tot seguit, fer veure que no ha passat res, tapar forats.