Salou mou més diners que mai, recapta més impostos i genera més activitat. Però hi ha una pregunta incòmoda que gairebé ningú vol fer-se: quines opcions reals té un jove per quedar-se a viure a Salou? La resposta és preocupant. Si un jove vol quedar-se a Salou, gairebé sempre ha de treballar en sectors vinculats al turisme, l’hostaleria o els serveis de temporada.
Fora d’això, les oportunitats són molt limitades. Salou no té polígon industrial. No té tallers de cotxes. No té tallers de motos. No té empreses auxiliars, logística, magatzems ni petites indústries que permetin trobar feina tècnica, especialitzada o estable durant tot l’any.
Això significa que molts joves tenen dues opcions: o treballar en el turisme o marxar a altres municipis per trobar un altre tipus de feina.
I, a més, hi ha el problema de l’habitatge. Comprar un pis a Salou és gairebé impossible amb un sou normal. Llogar també és cada vegada més difícil. Els preus s’han disparat i l’oferta per a residents és escassa.
El resultat és que molts joves de Salou acaben vivint a Reus, Vila-seca o Tarragona encara que treballin aquí. Altres directament marxen perquè aquí no poden construir un projecte de vida. Una ciutat no pot parlar de futur si no ofereix als seus propis joves la possibilitat de quedar-s’hi.
Perquè el problema no és que els joves vulguin marxar. El problema és que Salou cada vegada els deixa menys opcions per quedar-s’hi. (Font: USAP).