Una altra de les protagonistes de la xerrada Dones de Salou, arrels i memòria, impartida pel cronista local Joan Sardiña al Casal de Dones, va ser Maria Duran Pellicer una figura estretament vinculada a la història dels banys de mar i considerada una de les pioneres del que avui coneixeríem com a establiments de benestar o spa.
La història de la família Duran Pellicer, més coneguda com la Maria dels banys, està profundament lligada a la transformació de Salou en destinació d’estiueig. Els pares de Maria i del seu germà Josep, Josep Maria Duran i Pomerol i Teresa Pellicer Bertomeu, regentaven el negoci dels coneguts com a banys d’onatge, situats a la platja de Ponent.
Un document de l’any 1876 acredita que l’establiment ja estava en funcionament en aquella data. Pocs anys després, el 1880, el negoci disposava ja de cinquanta barraques per a banyistes, una mostra de la importància que començava a adquirir el bany de mar a la costa salouenca.
La Maria Duran Pellicer, nascuda l’any 1905, i el seu germà Josep van heretar el negoci familiar i van continuar desenvolupant una activitat que formava part de la vida quotidiana de les platges de Salou.
En aquella època, però, els banys encara estaven marcats per una estricta separació entre homes i dones. A la platja de Llevant se situaven els banys masculins, mentre que a la platja de Ponent hi havia les instal·lacions destinades a les dones. A cadascuna de les platges, un passadís de fusta comunicava el moll amb les instal·lacions de bany.
Aquest sistema va començar a desaparèixer amb la construcció de noves instal·lacions l’any 1929, quan es va posar fi a la separació de les famílies per raó de sexe.
Maria i Josep Duran també van ser pioners a Salou amb un negoci innovador per a l’època: els anomenats banys calents, un concepte que avui podria comparar-se amb un spa.
L’establiment estava situat al passeig Miramar, entre els carrers Joan Miró i del Mestral, i també tenia façana al carrer de l’Església.
El funcionament d’aquests banys era tot un procés tècnic. L’aigua del mar s’extreia d’un pou situat molt a prop de la platja i era bombejada mitjançant un motor fins a unes calderes de coure, on s’escalfava utilitzant llenya com a combustible.
Posteriorment, l’aigua calenta era distribuïda per un sistema de canonades fins a les banyeres i les dutxes. Les instal·lacions tenien petites habitacions equipades amb una banyera de marbre, dues aixetes que permetien regular la temperatura de l’aigua, un lavabo i una dutxa d’aigua dolça per esbandir-se després del bany.
També s’utilitzava sulfur de calç, que el mateix client incorporava a l’aigua. Aquells banys tenien una finalitat medicinal i eren recomanats, segons els coneixements de l’època, per alleujar dolors reumàtics, l’artrosi i determinades malalties de la pell.
Clients d’arreu i famílies distingides
La fama dels banys de la família Duran va traspassar els límits de Salou. Hi acudien clients procedents de Tarragona, Lleida i Barcelona, com també de Madrid.
Segons recordava la mateixa Maria Duran Pellicer, entre la clientela hi havia famílies d’una certa posició social, com els comtes de Sicart de Vila-seca, la família Baldrich de Barcelona, el capità general Martínez Anido i la seva família, la germana del marquès de Müller, la mare del torero Carlos Arruza i un enginyer de la Casa de la Moneda de Madrid.
Però els Banys també formaven part de la vida dels nombrosos estiuejants que cada any arribaven a Salou, en una època en què el municipi començava a consolidar la seva relació amb el turisme i el mar.
Maria dels banys, un record estimat
Maria Duran Pellicer va passar a ser coneguda popularment com la Maria dels banys, un sobrenom que resumeix la seva estreta vinculació amb una activitat familiar que va formar part de la història de Salou durant generacions.
Va morir l’any 1997, als 92 anys. Tant ella com el seu germà Josep van deixar un profund record d’humilitat i bondat entre els salouencs i els estiuejants que els van conèixer.