La percepció que els influencers són un col·lectiu d’aprofitats, dropos i paràsits socials continua molt estesa i està més que justificada. Sovint són l’antítesi de la visió tradicional de la feina: enregistren vídeos de pocs minuts en lloc de buscar una feina normal, d’aquelles amb jornades laborals de vuit hores.
A sobre, i això és el que irrita més, aconsegueixen ingressos espectaculars sense fotre brot. I per adobar-ho, entre stories, reels i col·laboracions patrocinades, molts acaben fent publicitat encoberta i promocionant negocis d’una categoria, diguem-ne, discutible. Això quan no difonen informació poc rigorosa, perquè acostumen a ser uns venuts.
En aquest context, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va rebre ahir al seu despatx la influencer brasilera Bruna Oliveira, creadora de contingut especialitzada en viatges. La trobada va ser presentada com una oportunitat per donar visibilitat internacional al municipi, un objectiu perfectament coherent amb la intensa activitat viatgera de l’alcalde, que tomba més que els avions de Ryanair.
No cal dir que la influencer va poder conèixer de primera mà els atractius de Salou i conversar amb l’alcalde sobre turisme i promoció exterior. I sobre de com n’és, d’encantador aquest home quan li dones la raó en tot. La reunió també va servir per confirmar una sospita cada vegada més estesa: la frontera entre un influencer i un alcalde de Salou és molt més prima del que sembla.
De fet, les similituds són notables. Tots dos necessiten presència constant a les xarxes socials, publiquen fotografies en llocs atractius, acumulen seguidors, col·laboren amb marques o institucions i dediquen una part important del seu temps a construir una imatge pública curosament editada i, sovint, a viure de la visibilitat que els proporcionen els seus fidels.
En el cas de Granados, els paral·lelismes resulten especialment inevitables. Viatges, trobades amb persones que ell presenta com a rellevants, fotografies institucionals, missatges motivadors i una activitat digital incessant conformen un ecosistema comunicatiu que faria les delícies de qualsevol tiktoker. Com si la política municipal s’hagués convertit en una forma de creació de contingut pensada només per alimentar-se a si mateix.