Hi ha situacions que mereixen una placa commemorativa cada deu metres.
Encara existeix allò de “Respecteu el descans dels veïns”? Ja saben, a les portes dels establiments.
Jo conec diversos carrers on no hi ha locals. N’hi ha a totes les poblacions. El restaurant, el bar o el port són en una altra zona. Però el degoteig de personal que va piripi i mancat d’un reductor de decibels va i ve amb aquella llicència per incordiar que és “estar de vacances”, o de cap de setmana, o de celebració d’un comiat de solter.
Perquè sempre hi ha un motiu per cridar i aturar-se sota la finestra d’algú que simplement dormia per allà.
Aquests carrers mereixen una placa commemorativa:
“Gràcies per la despesa, però no inclou el soroll”.
I alguns, directament, un monument: “A la memòria del turista no benvingut, amb un cartutx del PIB entre nàdels i una hamaca de platja de bronze encadenada a la estàtua”.
I, incorporat al monument de la hamaca, un altre rètol: “Prohibit aparcar hamaques a les 7 del matí”.
En lletra petita: Ministeri del Patrimoni Turisteril.
I, per si fos poc... estelades glorioses per tot arreu, amb uns rètols que no deixin cap mena de dubte: “Aquí es dorm. El PIB pot esperar”.
Després de més de trenta anys d’estudi de camp, he pres nota que, com més cara és la consumició, més cabestros són els que surten sense cap mena de consideració.
I què curiós: cap crida en català.
Carolina Figueras, coreògrafa i directora artística.