L’1
de maig de 1995 es va inaugurar PortAventura. Ja han passat més de
trenta anys d'aquell dia. La seva arribada, però, no va ser plàcida,
malgrat el fort impacte econòmic i social que va representar per al
Camp de Tarragona, fins al punt de convertir-se en l’atracció
turística amb més visitants de Catalunya i el parc temàtic més
important d’Espanya i del sud d’Europa (quatre milions de
visitants) per darrere de Disneyland Paris, amb 16 milions de
visitants.
PortAventura
arrenca amb Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat, amb un procés
d’expropiació d’uns terrenys a partir d’una llei que va
aprovar el Parlament de Catalunya. Es van expropiar al voltant de 800
hectàrees, si bé el parc només n’ocupa unes 120. Al capdavant hi
havia un consorci empresarial format per The Tussauds Group (filial
del grup Pearson), Anheuser-Busch, FECSA i la Caixa.
“Es
van expropiar terrenys d’uns propietaris legítimament reconeguts
per donar-los a unes empreses privades per fer negoci, perquè es
considerava que el negoci era d’interès públic”, explica Xavier
Jiménez, membre i president de l’entitat ecologista i ambiental
GEPEC.
En
total, es van invertir 48.000 milions de pessetes (uns 288,5 milions
d’euros), i el centre es va dividir en cinc grans zones temàtiques:
Mediterrani, Polinèsia, Xina, Mèxic i Far West. Poc després de la
seva inauguració, el 1998, va entrar a l’accionariat Universal
Studios, que va ser quan es van construir els primers hotels i el
complex va passar a denominar-se Universal Mediterrània.
Des
de llavors, el parc ha passat per diverses propietats i ampliacions
per ocupar la resta d’hectàrees que es van expropiar i que són
propietat de La Caixa, com ara el parc aquàtic, el Ferrari Land,
noves atraccions, camps de golf i complexos hotelers. El 2016 va
passar a dir-se PortAventura European Destination Resort a l’actual
nom PortAventura World Parks & Resort. Xavier Jiménez recorda
que “aquestes hectàrees es van expropiar per a un ús que no s’ha
acabat complint, l’exemple més clar són els habitatges de luxe
que s’estan construint o el macrocasino de Hard Rock projectat”.
La
multinacional Universal Studios va vendre les participacions i
actualment el parc és propietat del grup italià Investindustrial i
el fons d'inversió proisraelià KKR, que des del 2013 té el 49,9%
del parc.
La
construcció del parc temàtic PortAventura no va generar les
reticències que ha aixecat Hard Rock. Tot i això, el president del
GEPEC recorda que durant els inicis del parc es va batallar per
conservar “uns terrenys molt importants ecològicament, com els
aiguamolls que hi havia en gran part de les hectàrees que es van
expropiar per fer PortAventura i tot l’actual complex turístic”.
“De
tota aquella lluita es van aconseguir protegir 17 hectàrees de 150,
que van ser ocupades per camps de golf”. Jiménez reconeix que
PortAventura “ha portat economia al territori”. Tot i això,
qüestiona l’estratègia duta a terme. “El turista que ve de fora
no ha de sortir del complex per a res, tenen tots els serveis, els
hotels, les botigues, les atraccions, els restaurants… Per tant,
l’impacte econòmic del parc per al territori és relatiu”,
assegura.
Durant
l’acte de celebració dels trenta anys de PortAventura, es va posar
en relleu el paper del ressort com a motor econòmic del territori,
amb més de 24.000 llocs de treball generats directament i
indirectament cada any. Ara bé, al territori són molt conegudes les
precàries condicions laborals del parc temàtic. Des de fa molts
anys, els treballadors protesten per reclamar millors condicions
laborals. Fa poques setmanes, els sindicats van convocar una vaga que
finalment va ser desconvocada després d’un preacord de l’empresa
amb els treballadors.
La
portaveu de la plataforma Aturem Hard Rock, Anna Recasens, critica el
model laboral de PortAventura, “que afavoreix la precarietat i que
es basa en contractacions a través d’ETT, cosa que provoca que els
treballadors tinguin dificultats per sindicar-se i organitzar-se per
reclamar millores salarials”.
GEPEC
i Aturem Hard Rock també s’oposen al nou complex que es promou a
Vila-seca i Salou. “És un altre projecte basat a ocupar el
territori, a portar gent, en aquest cas, amb un model que pensem que,
a més que no és sostenible ambientalment, tampoc no ho és
èticament, perquè es basa en el joc, amb les conseqüències
d’addicció que això pot tenir”, explica Xavier Jiménez, que
afegeix que “la sequera ha posat en relleu que el territori no té
els recursos per poder sostenir aquest model”.
El
Parlament va aprovar la proposició de llei d’ERC i els Comuns per
revertir els privilegis fiscals del Hard Rock. El canvi legislatiu,
que ha tirat endavant amb el suport també del PSC i de la CUP,
suposa modificar alguns dels articles de la Llei 6/2014, validada per
la cambra el maig del 2014 i que suposava rebaixar del 55% al 10%
els impostos als ingressos provinents dels casinos.
Aquest
canvi legislatiu hauria de desincentivar els promotors del projecte,
però Recasens ho posa en dubte “perquè l’empresa no s’ha
pronunciat”.
De
moment, el projecte del Hard Rock està aturat pendent de l’aprovació
del pla director urbanístic, que alhora espera un informe ambiental
del Govern. Tant Jiménez com Recasens reflexionen que “el model
turístic ha de començar a canviar i no basar-se només a moure
gent”. “Porten un valor econòmic, sí, però ens deixen uns
impactes ambientals que superen aquest valor econòmic”, sentencia
Jiménez. (Font: Público; fotos: Recordant Salou).
.jpg)
.jpg)
