diumenge, 30 de novembre del 2025

El Guinness de ganxet haurà d’esperar

 


Aquest dissabte es va presentar a la plaça Bonet un arbre de Nadal de deu metres d’alçada. Ha estat confeccionat al llarg de tot l’any per quaranta integrants del Grup de Dones, que han teixit 1.500 quadrats de ganxet. Per a la seva construcció s’ha utilitzat llana reciclada, subministrada per l’Ajuntament. (Font: Ajuntament de Salou).

A la nota informativa, l’Ajuntament, fidel al seu estil grandiloqüent, destaca que es tracta de l’arbre de ganxet “més alt de Catalunya”, ja que supera per mig metre el de Calonge i Sant Antoni, o els vuit metres del d’Alcanar.

A veure, si volen entrar al Guinness (perquè sembla que al consistori això és l’únic que els preocupa: ser més que ningú), que sàpiguen que encara estan molt lluny de l’arbre de ganxet de Cazalegas (Toledo), que s’enfila fins als 26 metres. O de Vilamarxant (València), de 23,5 metres. O de Pájara (Fuerteventura), de 22 metres. La qüestió és posar-se medalles, encara que siguin petites.

“L’interruptor és meu!”

 


Divendres es va donar oficialment el tret de sortida de la campanya de Nadal en nombroses poblacions catalanes, amb l’encesa de les tradicionals llums que, any rere any, anuncia l’arribada d’unes festes tan vives com comercials. Les celebracions s’allargaran fins després de Reis, convertint els carrers en escenaris plens de llum, música i activitat.

A Salou, l’acte es va celebrar a la cruïlla entre el carrer Barcelona i la Via Roma, on l’alcalde, Pere Granados, va ser l’encarregat (com era d’esperar) de prémer l’interruptor que il·luminava la ciutat. Ho va fer en solitari, en consonància amb el seu estil marcadament personalista.


Dues maneres d’entendre la política

A Vila-seca el punt de trobada va ser el parc de la Riera, on l’alcalde, Pere Segura, va compartir el protagonisme del moment amb els nens i nenes del municipi, que van prémer el botó conjuntament amb ell.

La comparació entre ambdues escenes no és anecdòtica. Els petits gestos, sovint, simbolitzen dues maneres ben diferents d’entendre el govern municipal. Mentre que a Salou l’acte va reforçar la imatge d’un alcalde que sempre busca ser el centre d’atenció, a Vila-seca Segura va projectar una ciutat participativa, que implica la ciutadania.

Només cal fer una passejada pels carrers de Vila-seca per constatar aquesta diferència de tarannà: dues ciutats, dues maneres de fer, dues maneres de respondre a les necessitats dels veïns.

Presentació del nou envàs de l’oli de Salou

 


Aprofitant la celebració aquesta cap de setmana de la I Fira de l’Oli de Vila-seca, l’Ajuntament de Salou ha anunciat la presentació del nou format de l’oli de Salou. No es tracta d’un simple condiment per a amanides, sinó d’un producte revolucionari multiús que lubrica, neteja i, el més important, et prepara per a la gran clavada dels nous pressupostos aprovada dimecres passat en el ple municipal. 

Uns comptes aprovats només amb els vots de l’equip de govern que pugen a 76,2 milions d’euros (un 4% més que els d’aquest any) i que suposen una aportació per habitant de 2.505 euros a les arques municipals, més que ningú a la demarcació de Tarragona. Ja ho diuen: l’oli de Salou, el que unta millor.

El nou oli de Salou es presentarà en format tres en un de 100 mil·lilitres en un perquè entri millor via supositori. Tot i que amb aquest equip de govern, si continua així la cosa, la dosificació pot acabar sent mitjançant garrafes. 

Només cal veure les festes i més festes que cal fer front cada any, com autobombo institucional alcaldia ens aboca pel broc gros. (Font: Tururut Viola News).

‘Stranger Things’, l’abisme psicològic

 


La cultura popular sempre ha buscat donar-li rostre a la por, des dels mites fundacionals fins a les criatures de la ciència-ficció. La seva fascinació per l’horror còsmic i inoblidable es cristal·litza en icones com el meu favorit el xenomorf d’Àlien. De fet, més d'una vegada he acudit al rol de la Ripley per l’inspiració de força davant l’adversitat.

Aquest ésser és una obra mestra del disseny biològic: un ou amb mocs que amaga un malson doble. Un cap dins d’una boca fétida.

El seu terror resideix en el visceral, en allò que ens recorda l’insignificant que és la vida humana enfront de la perfecció parasitària. És, en efecte, més esborronador que un Predator o Terminator, perquè és una força de la naturalesa alienígena, pura i salvatge.

En aquesta discussió sobre la cúspide del terror, sorgeix la pregunta: on queden Frankenstein, Dràcula i tots els personatges maleïts de DC i Marvel?

Precisament aquí, en l’àmbit de la fantasia. Dràcula, el vampir noble, es regeix per regles arcanes; Frankenstein, per la ciència descontrolada. Els vilans de DC i Marvel operen a una escala còsmica, de destrucció global o megalomania. Són amenaces amb un Manual de dolent clar.

El terror que realment ens cala ja no és el del conte elevat al sòrdid i inexplicable ni el del superpoder, sinó el que imita la realitat amb una capa de foscor. 

La fredor de Vecna, que destrueix des de la culpa, ressona més en la ment moderna que l’ullal o el raig làser, perquè és el retrat fidel del mal que es camufla i ens fa dubtar de la persona que tenim al costat.

La veritable tesi del terror modern es revela quan mirem al poble de Hawkins. La grandesa de Stranger Things i la seva culminació en Vecna (Henry Creel / 001) resideix en la seva capacitat per a destil·lar l’horror sobrenatural en una metàfora eminentment humana.

Vecna no és un ésser elemental; és un sociòpata amb poders psíquics. La seva monstruositat no neix en l’altre Costat (Upside Down), sinó en la retorçada ment d’un nen que menysprea la humanitat. Per això, és, amb diferència, el més terrorífic.

Mentre que el demogorgon i el azotamentes són forces abstractes del mal, els seus mers lacais, Vecna és el mal personalitzat. El seu modus operandi no és l’emboscada, sinó la manipulació psicològica: s’alimenta del trauma, la culpa i el penediment de les seves víctimes. Ens obliga a mirar a l’abisme psicològic, a preguntar-nos si la capacitat d’infligir el dolor més cruel no està en els monstres d’efectes especials.

La conclusió és inevitable i profundament pessimista: els monstres més terribles són els que semblen més humans.

És la persona pròxima, sense attrezzo ni efectes especials, la que posseeix la fredor i la intel·ligència per a destruir-nos des de dins. El terror de Vecna és el de la maldat triada, de l’abús psicològic que ens trenca els ossos des de la ment abans que el cos. En el nostre món pre apocalíptic, estem, lamentablement, envoltats d’aquesta classe de monstres.

Però si alguna cosa ens ensenya aquesta addictiva ficció dels 80, en la nova temporada de Stranger Thingsel desenllaç de la qual s’acosta amb volums clau com el del 25 i el final del 31 de desembre—, és que la lluita existeix. El bé existeix. Com la llum s’obre pas en la foscor, també existeix el mal. I és en aquest camp de batalla, entre l’ombra d’Henry Creel i la llum de Eleven, on resideix la fascinació.

L’espera pel segon lliurament de la cinquena i última temporada, en realitat, és l’espera per la resolució d’un dilema mil·lenari: pot la humanitat salvar-se de si mateixa?

Com diu Hopper: “Tinc una edat per no donar res per suposat”. 

No podem aferrar-nos a l’esperança que tot anirà bé. Hem de plantar cara i en el camí, com aquells nens de la temporada primera, ens hem fet adults amb il·lusions i patiment.

Quina factoria de ficció serà capaç de superar aquest èpic malson cinematogràfic?

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

dissabte, 29 de novembre del 2025

A Salou, on paguem més (2.505 euros) per habitant

 


L’Ajuntament de Salou va aprovar dimecres el pressupost del 2026, que s’enfila fins als 76,2 milions d’euros, un increment del 4% respecte als 73,3 milions d’aquest any. La xifra, per si sola, ja és elevada per a un municipi de la mida de Salou. Però el més revelador arriba quan es compara amb Vila-seca, Cambrils i altres ciutats de la demarcació.

A Vila-seca, el pressupost del 2026 és de 46,6 milions, amb un increment del 18%. A Cambrils, com és habitual, van tard: encara treballen amb els comptes del 2025, de 55,6 milions, un 4,28% més que l’any anterior.

Si es divideix el pressupost per habitants, les diferències esdevenen encara més cridaneres:

Salou: 30.442 habitants → 2.505 euros per veí.

Vila-seca: 24.000 habitants → 1.940 euros per veí.

Cambrils: 36.700 habitants → 1.515 euros per veí.

És a dir: Salou és, de llarg, el municipi que costa més a cada un dels seus residents.

I la comparativa empitjora quan s’afegeixen les principals ciutats del Camp de Tarragona:

Tarragona: 145.401 habitants – pressupost de 235,9 milions → 1.620 euros per habitant.

Reus: 109.930 habitants – 224,19 milions d’euros → 2.040 euros per habitant.

Valls: 24.321 habitants – 36 milions d’euros → 1.500 euros per habitant.

Tortosa: 35.265 habitants – 48,05 milions d’euros → 1.360 euros per habitant.

La conclusió és tan clara com incòmoda: els salouencs som els veïns que aportem més diners al seu ajuntament, tot i ser un dels municipis més petits en població i més descurats.

Aquest desequilibri alimenta la percepció que els comptes municipals de Salou estan hipertrofiats i que la càrrega per habitant és injustificadament elevada. 

El monument de Jaume I celebra 60 anys enmig de signes de deixadesa

 


El monument a Jaume I de Salou va complir ahir 60 anys de la seva construcció. Va ser inaugurat el 28 de novembre de 1965 al passeig de Jaume I, coincidint amb el simbolisme històric de Salou com a port de sortida de la conquesta de Mallorca el 1229.

Situat al centre del passeig marítim, és una de les postals més fotografiades per turistes. I cada mes de setembre la capital de la Costa Daurada celebra les festes del rei Jaume I, reforçant el vincle entre el monument i la memòria històrica local.


Emblema de Salou

El monument és obra de l’arquitecte Salvador Ripoll i de l’escultor Lluís Maria Saumells, qui va esculpir la figura del rei en pedra, amb el cap del cavall revestit amb pa d’or. Representa el rei Jaume I com a figura fundacional de la identitat catalana i mediterrània, i és un dels emblemes turístics i patrimonials més reconeguts de Salou.

Tot i això, el  monument presenta un estat de deteriorament visible, amb esquerdes a la part superior de l’obelisc i enfosquiment de la pedra.

El PP va presentar una moció en el ple d’octubre per demanar la restauració integral del monument, coincidint amb el 60è aniversari. La resposta del govern local va ser que ja hi ha prevista una neteja estructural, que tot indica que no s’ha portat a terme.

Si tenim en compte que el monument forma part de la imatge institucional de Salou i que l’alcalde, Pere Granados, acostuma a regalar una estatueta al·legòrica en les seves visites oficials, sobta que aquesta deixadesa s’estigui perpetuant.

Klein defensa Caballero i implica altres partits en els currículums falsos

 


L’equip de govern de Cambrils va desestimar ahir una moció presentada pel grup municipal En Comú Podem que demanava que el consistori adopti mesures per evitar currículums fraudulents i titulacions falsificades entre els regidors. 

La moció reclamava tres compromisos concrets: que es faculti la Secretaria municipal per verificar les titulacions oficials dels regidors, que es mantinguin actualitzades al web municipal les declaracions de béns, activitats i retribucions vinculades a càrrecs en empreses participades i que es facin públiques les agendes dels regidors del govern.


“Altres també ho fan”

L’alcalde, Oliver Klein, va afirmar que han de ser els partits els responsables de verificar els currículums dels seus representants i, si bé va admetre que “s’han comès errors” a Cambrils, en referència implícita al cas del regidor Carlos Caballero, que es va presentar com a arquitecte sense ser-ho, va justificar que aquests errors “no són exclusius” del seu grup. (Font: Ràdio Cambrils).

La decisió del govern de Cambrils contrasta amb l’actuació de l’Ajuntament de Salou, que dimecres passat va requerir els 21 regidors de la corporació que acreditin documentalment les titulacions que figuren als seus perfils institucionals, davant la sospita que hi ha un cas que no quadra.

Necrològica: Pedro Aliaga Martínez

 

Ens ha deixat Pedro Aliaga Martínez, de 85 anys. 

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, dissabte 29 de novembre, a les dotze del migdia a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

divendres, 28 de novembre del 2025

Salou demana als 21 regidors que acreditin les seves titulacions

 


El fantasma dels currículums falsos de polítics ha arribat a Salou. Dimecres passat, l’Ajuntament va fer un requeriment als 21 regidors de la corporació perquè acreditessin les titulacions que consten als currículums amb què es presenten al web municipal.

Aquest pas es produeix després que la setmana passada el grup municipal del PP presentés una instància reclamant que tots els edils certifiquessin els seus títols acadèmics, en nom de la transparència institucional i per “reforçar la confiança de la ciutadania en els seus representants polítics”. Precisament, el portaveu popular, Mario García, va denunciar que el perfil de la regidora Cristina Berrio havia desaparegut del web de l’Ajuntament.


Els veïns hi tenen dret

La desaparició d’una regidora del web municipal després de la nostra petició genera més dubtes que certeses i atempta contra el dret dels veïns a conèixer qui són els seus representants i quina formació acrediten”, va alertar García. Després del comunicat emès pel PP, el perfil de la regidora va tornar a aparèixer al portal. L’Ajuntament va informar que es tractava d’un error tècnic en actualitzar el repartiment de competències del cartipàs municipal.

En el ple del mes d’octubre, l’alcalde, Pere Granados, ja va advertir que si algun membre de l’equip de govern ha mentit sobre els seus títols, li retirarà les competències. “Si detectem que hi ha hagut algú del nostre equip que ha falsejat el seu currículum de manera greu, prendrem una decisió clara: no continuaria com a regidor amb responsabilitats polítiques”, va assegurar. (Font: Diari de Tarragona).

Actualment, hi ha una regidora sense competències a l’Ajuntament de Salou: Cristina Berrio.

El PP vota contra uns pressupostos “continuistes” i “poc transparents”

 


El grup municipal del Partit Popular de Salou va votar dimecres en contra del pressupost de l’Ajuntament per al 2026, que puja a 76 milions d’euros, un 4% més que el d’enguany. El portaveu popular, Mario García, va criticar durament les xifres presentades pel govern municipal, que va qualificar de “continuistes”, “poc realistes” i “desconnectades de les prioritats dels veïns”.

García va recordar que, en els darrers set anys, el regidor d’Hisenda, Yeray Moreno, “no ha aconseguit mai que cap partit de l’oposició voti a favor dels seus comptes”, fet que, segons el PP, demostra “un fracàs polític i de diàleg”.


Crítica a la manca de planificació

El PP denuncia una manca de concreció en nombroses partides, especialment en l’apartat de “despeses diverses”, que qualifica de “calaix de sastre” i que enguany suma 3.540.167,76 euros.

Segons el detall aportat per García, els imports destinats a aquest concepte són els següents:

 Medi Ambient, Sanitat i Salut a les Persones: 50.000 euros per a projectes i accions, i 262.000 euros en despeses diverses.

 Comerç, Consum i Mercats: 525.000 euros en despeses diverses.

 Serveis Socials: 200.000 euros en despeses diverses.

 Esports: 110.000 euros en despeses diverses.

 Cultura i Festes: 1.710.000 euros en despeses diverses.

Aquesta falta de concreció vulnera el principi de transparència”, va denunciar García. “Els veïns tenen dret a saber en què es gasten exactament els seus diners”.


Retallada en atencions socials

Una de les crítiques més contundents se centra en l’àrea d’Ocupació, que només disposa d’una única partida: 16.000 euros en despeses diverses, mentre que el capítol de retribucions del personal supera el mig milió d’euros.

El PP també denuncia que el govern municipal ha reduït dràsticament les atencions socials, que passen de 460.000 euros a 200.000 euros en un any, una retallada superior al 50%. García subratlla que “es destina més als càrrecs de confiança que a ajudar persones necessitades”.


Més diners per a càrrecs de confiança i protocol

El pressupost assigna 338.793 euros als càrrecs de confiança, més la partida corresponent a la Seguretat Social.

A més, es destinen 975.000 euros a despeses de protocol, acció municipal i promoció institucional, un import que el PP considera desproporcionat.

El portaveu popular també critica que el capítol de personal (gairebé 25 milions d’euros, el 40% del pressupost) és “insostenible” i compara la situació amb la d’una empresa privada: “Amb aquests percentatges, una empresa estaria abocada a la fallida”.


Sense inversions en habitatge ni platges

García denuncia que el pressupost no inclou cap euro en subvencions per a habitatge social, tot i el greu problema d’accés a l’habitatge al municipi.

Tampoc es preveu cap inversió per a platges, un altre element que el PP considera incomprensible en un municipi turístic com Salou.

Klein afluixa en l’últim moment i s’ajorna la vaga de Cambrils

 


Després de deu hores de reunió, la sessió de mediació entre l’Ajuntament de Cambrils i els representants laborals va acabar ahir amb un preacord que permet ajornar la vaga prevista per a dilluns vinent. La nova data de convocatòria passa ara al 18 de desembre, segons ha informat UGT Serveis Públics de Tarragona.

El comitè de vaga —format per representants de la junta i del comitè d’empresa, amb majoria sindical de la UGT— ha decidit donar un vot de confiança al govern municipal. No obstant això, el sindicat adverteix que la vaga no queda desconvocada, sinó suspesa temporalment: es mantindrà si l’executiu no compleix els compromisos assumits.

La propera sessió de mediació tindrà lloc el 16 de desembre, data clau per comprovar els avenços reals del consistori.


Els punts principals del preacord

Segons la UGT, una de les propostes centrals que ha permès desbloquejar la negociació és el pagament d’un complement de productivitat anual per compensar tots els treballadors que actualment cobren per sota del que fixa la Relació de Llocs de Treball (RLT). Abans de la nova reunió, el govern haurà de presentar la seva proposta econòmica al comitè de vaga.

A més, el preacord inclou compromisos en diversos àmbits: presentació d’un cronograma per a l’aprovació de totes les fitxes de la Valoració de Llocs de Treball (VLT) i de la implementació econòmica de la RLT; pagament abans de la nòmina de març del 2026 de tots els endarreriments dels complements ordinaris i extraordinaris pendents; i aplicació del pla de prevenció (el govern haurà d’entregar un cronograma detallat amb les mesures correctores de prevenció de riscos laborals i dels riscos psicosocials, pendents des de l’avaluació de 2023).


El conflicte continua obert

La mediació s’ha celebrat a les oficines territorials d’Empresa i Treball de la Generalitat a Tarragona.

Amb aquest preacord, el conflicte laboral a Cambrils continua obert, però s’obre una finestra d’oportunitat perquè el govern municipal demostri ara, amb fets i no només paraules, la seva voluntat de resoldre una situació que ha tensionat la plantilla des de fa mesos. (Font: UGT).

Missa ‘in memoriam’ de Wilson

 

Avui divendres, 28 de novembre, se celebrarà a l’església de Sant Esteve de Vila-seca una missa en record de Wilson Argila Arango, de 75 anys, que ens va deixar fa dos anys. La cerimònia tindrà lloc a les sis de la tarda a la parròquia de la ciutat.

dijous, 27 de novembre del 2025

Granados apuja el pressupost un 4% pensant ja en les municipals

 


L’Ajuntament de Salou va aprovar ahir el pressupost del 2026, que puja a 76 milions d’euros, un 4% més que el d’enguany. L’alcalde de Salou, Pere Granados, va tornar a defensar uns comptes “marcats per la transformació urbana i la millora dels serveis”, tot i que el missatge és pràcticament idèntic al que anuncia cada any des que governa el municipi, des del 2009. 

El govern assegura que les noves partides suposen un “impuls modernitzador”, però el context polític apunta a una lectura diferent: el 2027 hi ha eleccions municipals, i per això s’han congelat impostos, alhora que s’emprenen grans obres per tenir-les enllestides en el tram final del mandat.

Segons l’equip de govern, el pressupost es fixa com a objectiu la mobilitat sostenible, la renovació d’espais públics i projectes de ciutat intel·ligent. És la reiteració del discurs que Granados ha mantingut durant quinze anys, sovint sense resultats estructurals visibles i amb un creixent estat d’abandonament de la ciutat. 


Res no canvia

El model turístic continua sent estacional i massiu, l’accés a l’habitatge es manté cada vegada més crític i la renda disponible dels residents continua entre les més baixes de Catalunya.

Les grans inversions anunciades, com la reforma de carrers, nous equipaments i millores urbanístiques com la de l’Eix Cívic (que vol tirar endavant de forma unilateral), coincideixen amb l’entrada en el nou cicle preelectoral. 


Transparència, eficàcia, responsabilitat?

Malgrat la insistència de l’alcalde en un “Salou que avança cap a un nou model”, la realitat és que patim una dependència gairebé absoluta del turisme, amb la consegüent precarietat laboral i una nul·la diversificació econòmica.

Per adobar-ho, Granados afirma que “la nostra obligació és servir Salou amb transparència, eficàcia i responsabilitat. Avancem perquè sabem cap on volem anar: una ciutat moderna, cohesionada, sostenible, que aposta pel progrés i amb qualitat de vida per a tothom”. Aquest és el problema: que cada vegada som més els que creiem que no només no sap on va, sinó que no té cap altre lloc on anar. D’aquí que no vulgui deixar l’alcaldia.

La plantilla de Cambrils manté la vaga davant l’immobilisme de Klein

 


Els treballadors de l’Ajuntament de Cambrils mantenen la convocatòria de vaga per al pròxim 1 de desembre després que, segons denuncien, el govern municipal hagi incomplert totes les promeses formulades en els darrers mesos en matèria de personal. Així ho ha explicat Carles López, president de la junta de personal.

Segons López, la decisió de convocar l’aturada respon a un “cansament acumulat” i a la “desafecció” generada entre la plantilla en veure que cap de les mesures anunciades pel consistori ha arribat a materialitzar-se. “Després de sentir durant mesos que s’hi estava treballant, finalment hem comprovat que no s’ha complert ni una sola promesa”, ha afirmat.


Reivindicacions pendents

Entre els motius principals de malestar, els representants dels treballadors assenyalen retards en pagaments i complements pendents; incompliments de l’acord de Relació de Llocs de Treball; manca de personal i sobrecàrrega de feina, i absència d’un calendari de solucions i d’un compromís ferm per part del govern.

A aquesta situació, s’hi afegeix —segons els sindicats— una manca de confiança creixent en l’equip de govern, que consideren que “ha anat ajornant” les decisions i que “no ha aportat cap mesura concreta” a les reunions mantingudes fins ara.


Suport majoritari

La convocatòria de vaga va ser ratificada la setmana passada en una consulta interna, en què un 77% de la plantilla hi va votar a favor. Tot i la reunió mantinguda recentment amb el govern local, el comitè de vaga assegura que no es va presentar cap proposta nova i que, per tant, no hi havia cap motiu per desconvocar-la.

Els representants dels treballadors no descarten noves mobilitzacions si la situació no es desencalla després de l’aturada del dia 1. López ha remarcat que el personal municipal “fa anys” que arrossega problemes estructurals i que la paciència “s’ha esgotat”.

Per la seva banda, l’Ajuntament ha expressat la seva voluntat de continuar negociant, però els sindicats insisteixen que, a hores d’ara, el diàleg només serà útil si es tradueix en accions concretes i no en noves promeses. (Font: Ràdio Cambrils).

Necrològica: Susana Teresa Motta

 

Ens ha deixat Susana Teresa Motta, de 77 anys. 

La vetlla s’ha fet a dos quarts d’onze d’aquest matí al cementiri de Vila-seca. No hi ha hagut cerimònia de comiat. Posteriorment ha estat incinerada al crematori municipal de Reus.

Necrològica: Fuensanta Muñoz Martínez

 

Ens ha deixat Fuensanta Muñoz Martínez, de 71 anys. 

La cerimònia de comiat se celebrarà avui, dijous 27 de novembre, a les dotze del migdia al cementiri de Vila-seca. Posteriorment serà incinerada al crematori de Reus.

dimecres, 26 de novembre del 2025

Granados torna a incloure Berrio entre els regidors, però sense càrrecs

 


La regidora socialista Cristina Berrio torna a figurar al llistat oficial de membres del consistori de Salou, després que diumenge desaparegués de la relació pública de càrrecs en el moment en què Marc Montagut (Sempre Salou–Ara Pacte Local) era nomenat quart tinent d’alcalde, funció que fins ara exercia ella.

Berrio es troba de baixa laboral des que va transcendir que un dels seus plans d’ocupació havia esdevingut, de facto, en una agència de col·locació del PSC. Arran de la polèmica, l’alcalde, Pere Granados, li va retirar totes les competències i la regidora havia desaparegut de l’organigrama municipal.

Ara, però, Berrio, de baixa laboral indefinida, torna a aparèixer al llistat institucional de regidors, tot i que sense cap responsabilitat política assignada.

Fonts de l’Ajuntament van atribuir la seva desaparició de la pàgina web corporativa a un “lapsus involuntari del funcionari encarregat d’actualitzar el registre”, que ja ha estat corregit. (Font: Diari Més).

La situació, però, manté oberts els interrogants sobre la gestió interna de l’equip de govern i el paper futur de Berrio dins del consistori, especialment després que Montagut hagi recuperat protagonisme amb el seu ascens com a quart tinent d’alcalde.

Granados condemna la violència masclista… però només la dels altres

 


Salou es va sumar ahir al Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones amb un acte institucional celebrat al vestíbul del Teatre Auditori. L’acte va estar presidit per l’alcalde, Pere Granados.

En el seu parlament, Granados va expressar que “Salou reitera avui el seu compromís amb l’eliminació de totes les formes de violència masclista, una amenaça directa als drets humans i als valors que sostenen la nostra democràcia”. 

També va destacar que el govern municipal continuarà treballant perquè “cap dona hagi de sentir-se sola ni silenciada”, i va afirmar amb rotunditat que “cap agressió és tolerable ni acceptable”. (Font: Ajuntament de Salou).

Suposo que, a partir d’ara, també penjarà al saló de plens la pancarta que hi havia a l’acte contra “agressió, burla, insult, mofa, menyspreu, escarni, ofensa, gelosia i atac” a les dones, perquè quedi clar com respecta a la portaveu de Vox, no?

La intermodal de mai no acabar

 


Mercaderies per l’Interior ha denunciat que la construcció de l’estació intermodal a Vila-seca faria “impossible” el desviament dels trens de mercaderies per un corredor interior exclusiu, segregat del trànsit de passatgers. La plataforma ciutadana defensa la necessitat de crear un traçat ferroviari allunyat dels nuclis urbans i del litoral per motius de seguretat, salut i sostenibilitat. Alerta que, si l’estació es construeix segons el projecte actual, els municipis afectats quedarien condemnats a suportar indefinidament el pas de trens de mercaderies pel centre de les seves ciutats.

El Ministeri de Transports considera necessari crear un nus ferroviari complex a Vila-seca per poder fer compatibles tots els serveis (passatgers i mercaderies), però la plataforma sosté que això és inviable pel volum, l’espai i els riscos associats.


Segura: “S’estan extralimitant

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha respost amb contundència a la plataforma, argumentant que s’estan extralimitant en les seves valoracions i que “els posicionaments de Mercaderies per l’Interior trenquen consensos de futur” sobre el disseny de les infraestructures ferroviàries de la regió. Segura defensa la ubicació de l’estació intermodal a Vila-seca com a solució estratègica per al territori i considera que la plataforma hauria de limitar-se a defensar el desviament de mercaderies sense interferir “en qüestions que no li corresponen”. 

També dona poca importància a les al·legacions de la plataforma, tot recordant que només són una veu més en el procés administratiu.

A tot això cal afegir que l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, no vol l’estació intermodal de Vila-seca i reclama que s’ubiqui dins del seu propi terme municipal, concretament a la zona de l’Horta Gran.

Cambrils presenta una festa major mig immaculada

 


L’Ajuntament de Cambrils ha presentat el programa de la Festa Major de la Immaculada, que s’estendrà del divendres 28 de novembre al 14 de desembre i que, un any més, serveix de pont entre la tardor i l’inici oficial de les festes de Nadal al municipi. El programa d’enguany ha estat dissenyat per satisfer totes les edats, combinant els actes més arrelats amb propostes culturals i juvenils.

El van donar a conèixer ahir l’alcalde, Oliver Klein, juntament amb els regidors de Cultura, Carlos Caballero, i Joventut, Natàlia Pleguezuelos, els quals van destacar la gran implicació de les entitats festives i juvenils en l’elaboració del programa. (Font: Ajuntament de Cambrils).

Festa Major de la Immaculada a Cambrils. Però el que no sembla gaire immaculat és el currículum del Caballero.

dimarts, 25 de novembre del 2025

Granados nega la turismofòbia, però n’estem farts del seu turisme

 


L’alcalde de Salou, Pere Granados, va assegurar fa pocs dies a Dublín, en el marc d’un debat organitzat per Turespaña, que al municipi “no existeix turismofòbia” i que la convivència entre residents i visitants és “exemplar”. Segons Granados, Salou és un model de cohesió social i d’entesa entre la població local i els turistes que rep cada any. (Font: Ajuntament de Salou).

Tanmateix, el missatge utòpic de l’alcalde contrasta amb la percepció d’una part important dels veïns, que, sense caure en l’hostilitat envers el turisme, estant fins al capdamunt d’un model que considerem desproporcionat i que afecta la qualitat de vida. Cert, turismofòbia no n’hi ha, perquè del turisme vivim, però això no impedeix que el tipus de turisme que ens porten sigui cada vegada més descontrolat i difícil de suportar.

Per diferents raons: per la massificació, el soroll, la saturació dels serveis públics, la manca d’habitatge assequible, un urbanisme orientat prioritàriament al visitant i l’organització d’actes pensats només en la gent de fora. Mentre l’Ajuntament promociona un relat d’excel·lència turística, els problemes estructurals s’accentuen cada temporada encara més.


Un alcalde desconnectat de la realitat

Com sempre, l’alcalde ven motos en els seus desplaçaments, és un polític desconnectant de la realitat. Cal una revisió urgent del model turístic (tot i que ja no sé si hi ha remei), més diversificació econòmica i polítiques que prioritzin els residents durant tot l’any.

Així, mentre l’alcalde defensa a fora una imatge de convivència modèlica, a dins del municipi creix la sensació que la paciència dels veïns es va esgotant. Salou potser no pateix turismofòbia, però molts residents sí que pateixen —i cada vegada més— els efectes d’un turisme que consideren desequilibrat i mal gestionat.

Fa 50 anys, al Diario Español: “Todos en el homenaje ‘als pescadors’”

 


Casi doscientos comensales se reunieron el sábado en la gran cena de hermandad, que la villa marinera de Salou ofrecía en homenaje a los más ancianos pescadores. Realmente si la capacidad de los salones del Club Náutico hubiera sido mayor, esta cifra de asistentes se hubiera triplicado fácilmente. Todo Salou no obstante estaba presente. En la presidencia vimos a los concejales señores Garriga, Blasi, García, Pellicer y Farriol.

Por el C.I.T. estaban los vicepresidentes primero y tercero señores Albiñana y Llauradó, respectivamente. Por el Club Náutico, su presidente el Dr. González Ribas, y por la organización del homenaje y primer concurso de pesca del calamar; los señores Tomás y Roig.


Per la seva dedicació a la mar

Se inició el acto con un brillante y emotivo parlamento del señor Juan Roig, que ensalzó la humanidad y esfuerzo de estos primeros pioneros de Salou, que ahora en su vejez se rinde este cálido homenaje.

Unos airosos veleros en miniatura, con la inscripción en un placa de plata del motivo del homenaje «Per la seva dedicació a la mar», ofrenda del Ayuntamiento, junto con otros numerosos obsequios esperaban sobre la mesa de la presidencia.

Doña Tecla Beltrán Sucs, viuda de Guinovart, era la primera en ser llamada a recibir el homenaje en recuerdo de su difunto esposo. Le acompañaron sus hijos, que andan todavía en la profesión. La emotividad, y la sinceridad explotaron en el ambiente, y muchas lágrimas regaron los rostros secos y endurecidos ojos de los pescadores.

Sisco”, “Masmalo”, y “El Canadeu”, porque así se les conoce familiarmente en Salou, Rafael Gasull Ventura, de 81 años de edad, de estado delicado de salud, no pudo asistir.

Después vino la entrega de Trofeos del I Concurso de pesca del Calamar (calamaners le llaman a los que practican tan cuidado arte), y los muchos trofeos y obsequios inundaron materialmente los comedores. Tantos establecimientos colaboraron que las 21 barcas participantes, más todos los ocupantes tuvieron premio. Un auténtico éxito. Salou hacía tiempo no vivía una jornada tan íntima, tan de casa, que hasta parecía imposible que pudiera ser así. Allí se hacía profesión de «salouenismo» si así se me permite la expresión.

Finalmente, cerró el acto el doctor González Ribas, que admirablemente fue recordando una a una a todas las familias de pescadores que habían poblado el Salou de su infancia, y que daban nombre a la preciosa villa marinera que fue.


Los homenajeados

Telegráficamente vamos a resumir las breves palabras que intercambiamos con los venerables ancianos homenajeados. Muchos años llevaban en la mar, pero su corazón seguía tierno. Su emoción no daba para más.

Francisco Fibla Boix, conocido como Tío Paco, de 74 años, vino el 1932 a Salou desde las Casas de Alcanar. «Quantes gats eren avants a Salou i res més» me confesó hablándome de lo grande que la encuentra ahora.

Francisco Gasull Ventura, de 80 años, y que todavía va por las barcas a ayudar un poco a sus amigos y yerno. Le llaman “Sisco el chulo”, y agallas no le faltan. Vino de Ametlla de Mar el año 1925, y se quedó.

Alfonso Gombau Ramón, es hijo de Tarragona, pero desde el año 1906 que vive en Salou. Tiene ya 75 años, y le conocen como «Masmalo». Me dice: “avans erem mols pescadors i pescaven poc. Ara sont pocs, i pesquen més. El port ha segut la salvació”.

Vicente Prats Lludó, el “El Canadeu”, es el más hablador. Vino de Barcelona el 1930, y a sus 73 años dice que ya no “xafo aigüa”. Y no se queja que sus hijos ya no sean pescadores, porque me dice, se ganan la vida mejor que él, “que ja va pasar prou gana”.


La embarcación ‘Salou’, brillante ganadora

La clasificación del «I Concurs de Calamaners» fue pues el siguiente:

1—Embarcación “Salou”, que además obtenía los trofeos de “Mayor peso” y “Más número de piezas” de la 1.ª fase.

2—Embarcación “Carmen”.

3—Embarcación “Ramón y Merçe”, que además conseguía el trofeo de “Mayor peso” de la 2.ª fase.

4—Embarcación “Josefa”.

5—Embarcación “Cargal”.

Y así hasta dieciocho clasificados más que fueron por este orden: “Mallorquina”, “Llosas”, “Myriam”, “La Paz”, “Carpanta”, “María del Mar”, “Laura”, “Lidia”, “Berta”, “Mª Cinta”, “Changada”, “Marsal” y “March”, que obtuvo el trofeo «Ull de Bou». El trofeo especial para la participación femenina, fue para “Berta”, y el de la pieza más pequeña, para “Laura”; así como para “Myriam” el de mayor número de piezas en la segunda fase. Esta fue la clasificación para embarcaciones con dos y tres pescadores.

Para la de embarcaciones individuales, la clasificación fue la siguiente:

1—Embarcación “Juan José”, que además obtuvo los trofeos de mayor peso, más piezas, y pieza más grande de la 1.ª y 2.ª fase.

2—Embarcación “Antonieta”.

3—Embarcación “Rogelio y Dalía”.

En total unos sesenta pescadores han participado en el primer concurso, y el peso total de calamares capturados fue de casi 85 kilos.

J.R.

(Foto Fernán’s)

Viernes, 12 Diciembre 1975

Diario Español 12/12/1975. Página 26 – Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona.

(S’ha respectat el text original.)