Pocs dies després de la festivitat de Sant Antoni, patró dels animals, i sense que ningú hi vulgui veure una relació de causa efecte, l’alcalde de Salou retia homenatge als membres de la junta gestora i als regidors que hem tingut (i que en alguns casos hem patit i patim) des que som lliures. El motiu…? Doncs que s’han complert vint anys de la constitució de l’Ajuntament. Molt bé, i què…? Què té de màgic aquest aniversari? Per què no s’espera a commemorar les bodes d’argent? O les d’or? Que hi ha por que alguna mòmia s’hi quedi, pel camí? O és que en realitat ens trobem davant d’una celebració que només serveix per complimentar els polítics com a éssers aliens o superiors a la ciutadania? Que no ho van ser, de privilegiats, en ser triats per a aquesta feina? Perquè mira que n’hi van haver, de bufetades, per ocupar els càrrecs. Encara volen més llorer? Si tan desagraïts se senten, per què no hi renuncien? (al sou, no a la feina; bé, millor que a la feina també, què carai!). Molt em temo que la dita “Ells canten i ballen sols” va ser inventada pensant en gent com els polítics, sobretot quan s’han assegut a la poltrona.
Sort, però, que 22 dels 53 ex regidors nominats han estat prou sensats com per no prestar-se a aquest vanitós joc del Pere Granados. A què ve tanta vanaglòria? Què farà ara, l’alcalde? Omplirà de miralls les parets de la casa consistorial i, emulant la bruixota de la Blancaneu, s’hi passejarà amunt i avall preguntant-se un cop i un altre: “Mirallet, mirallet, hi ha algú a Salou més maco i collonut que jo?”. (Tranquil, Ferran, tranquil..., encara no.)
Parlant de la Blancaneu i dels seus nans. Què us ha semblat la festa major? Segons el calendari, aquest any ha estat la de sant Tobies. Si més no, aquest era el sant del dia en què es va fer l’ofrena floral a l’església. Perquè a Salou encara no en tenim, de patró, oi? Doncs per què hi van, a missa? Per sortir a la foto? També en posaran, de mirallets, a l’església? A banda de la fideuà, el plat fort de la festa major ha estat un acte tan nostrat ―i que es perd en la nit dels temps―, com el cós blanc, paradigma del malbaratament i de la imbecil·litat col·lectiva. I de l’incivisme: molt maco i un bon exemple això de llençar tones de papers als carrers.
Llegeixo que la festa major de Salou ha costat uns 50 milions de pessetes (ho dic així perquè amb l’estafa de la moneda única 295.000 euros semblen poca cosa). Clar, com que ells no paguen! Aquest malbaratament sí que és una animalada. I de les grans. Ai, Tobies...
(Publicat al Pont de Fusta, març del 2010.)
