dimecres, 23 abril de 2014

Els més romàntics



L’estudi d’Amazon.es dóna resultats veritablement sorprenents. No només que Salou és de les poblacions més lectores de Catalunya, sinó que, a més, som la ciutat que, en proporció al nombre dhabitants, més novel·la romàntica compra. Tot i que, ben mirat, tampoc no m’estranya...


A Salou es llegeix molt



Avui, festivitat de Sant Jordi, va de llibres. Un estudi de Amazon.es, elaborat a partir de descàrregues de llibres digitals i enviaments en paper fets entre el març de l’any passat i aquest, situa Salou entre les deu poblacions catalanes de més de 20.000 habitants que més llegeixen. Concretament en el vuitè lloc, després de Sitges, Cambrils (òndia, amb els cagarrieres!), el Masnou, Igualada, Olot i Terrassa. La veritat és que no ho entenc, si tenim en compte la quantitat de tanoques que hi ha a la nostra ciutat. Tret que darrerament a l’ajuntament s’hagin tornat molt il·lustrats, és clar.

dimarts, 22 abril de 2014

El circ Smile visita Salou



Durant el cap de setmana passat, coincidint amb les vacances de Setmana Santa, el circ Smile va instal·lar la seva carpa davant l’escola Elisabeth. No, si riure, ja riem prou a Salou, no? I sense necessitat d’anar tan lluny, ja que ens agafa més a prop l’ajuntament...

Salou, a Girona



Aquests dies la xarxa és la riota dAntena 3 TV després que hagi situat Salou a Girona. Doncs si tenim en compte que el grup Planeta, a més de propietari d’Antena 3 TV també ho és del diari La Razón, ja veureu el dia que (tant de bo no) Mario García sigui alcalde de Salou...


diumenge, 20 abril de 2014

Les pel·lícules de la Setmana Santa (VI)



Els darrers dies de Mario (Gli ultimi giorni di Marietto, en la versió italiana) relata amb esfereïdor detall com va ser el final del portaveu popular de l’ajuntament de Salou com a regidor de l’equip de govern. I tot i que a la capital de la Costa Daurada no eructa cap Vesuvi, tal com va passar amb la desapareguda Pompeia, sí que és cert que l’esclat d’ira arribarà de mà de l’alcalde, Pere Granados, qui farà seva Reyes Pino perquè Mario tingui un vot menys quan pretengui ser investit alcalde. Per cert, aquí en teniu més, de música.

Les pel·lícules de la Setmana Santa (V)



Quo vadis és una pel·lícula històrica que narra la persecució que van patir els cristians en la Roma del sanguinari emperador Neró. La versió salouenca de tan cèlebre film millor hauria titular-la Quo vadis, Mario, ja que la batalla és contra el PP d’un Mario García cada cop més sol. Fins i tot ha perdut la regidora Reyes Pino, que s’ha passat a les files de Pere Granados. Com a conseqüència d’aquesta deserció, Mario es troba ara en franca minoria. Dic franca perquè als del PP els tira molt el generalito. Prova d’això és que encara no han condemnat el franquisme ni els seus crims, els quals, amb aquesta omissió deliberada i injustificable, continuen donant empara.

dissabte, 19 abril de 2014

Les pel·lícules de la Setmana Santa (IV)



Els Deu Manaments de Cecil B. DeMille, és, sens dubte, una de les obres mestres de la història del cinema. Dramatitza la història bíblica de la vida de Moisès, l’home escollit per Déu per alliberar el poble hebreu. L’adaptació salouenca d’aquesta èpica pel·lícula ha anat a càrrec de Pere Granados, qui també salvarà el seu poble del cruel destí que l’espera si cau en les urpes del faraó Mario García. Per mantenir els ciutadans units Granados es valdrà d’un decàleg que tothom haurà de complir:

1. Votaràs el Pere en lloc d’altres candidats.
2. Pagaràs religiosament els impostos que Barragán et clavarà.
3. Edificaràs amb el permís de Montagut.
4. Aprendràs català amb la Júlia Gòmeç.
5. Te n’aniràs tot el dia de gresca amb la Mariajo.
6. No treballaràs perquè tens partit de futbol amb el Felip.
7. Viatjaràs de fira en fira buscant russos amb el Benet.
8. Honraràs la Reyes perquè ha renegat del PP.
9. El Mario, el Pedro i el Marc te la relliscaran.
10. L’oposició te la portarà fluixa.

Tots aquests manaments es resumeixen en un: donaràs el teu vistiplau perquè Pere trenqui el pacte de govern amb el PP i es perpetuï com a alcalde, amb el suport del Ramon Pascual, que me lhavia deixat. Amén.

Les pel·lícules de la Setmana Santa (III)



Neró va ser un sanguinari emperador romà que ha passat a la història per la seva tirania i depravació. Tan dolent era, que fins i tot va incendiar Roma per tal de poder carregar-li el mort als cristians, als quals implacablement perseguia. Aquests dies es projecta als cinemes de Salou una adaptació en clau local sobre aquell funest personatge. El paper protagonista l’encarna Pere, qui, a diferència de Neró, res té d’autoritari i opressor. Al contrari, el seu tarannà demòcrata i dialogant ha aconseguit guanyar-se el fervor del poble, especialment del sud-americans. Només té un enemic: el PPervers Mario, qui ambiciona fotre-li el càrrec. Però ell, amb gran astúcia, ho impedirà...

divendres, 18 abril de 2014

Les pel·lícules de la Setmana Santa (II)



Judes encarna la traïció. El costat més fosc de la condició humana. La versió salouenca d’aquesta famosa pel·lícula té com a protagonistes Pere i Mario, que han passat damics a enemics. Al segon li toca ara regnar, tal com havien convingut, però el primer conspirarà per ser ell qui hi continuï al capdavant. Per aconseguir el seu pèrfid propòsit, Pere ordirà un pla: trencar el pacte i treure’s del mig el seu soci de govern. Al preu que sigui, ni que sigui fotent-li a la Reyes. Dramàtica.

Les pel·lícules de la Setmana Santa (I)



L’arribada de la Setmana Santa comporta canvis en la cartellera cinematogràfica, la qual sadapta a la temàtica del moment. Això passa fins i tot als cinemes de Salou, que aquests dies viuen molt intensament el nou panorama que es presenta. Una de les produccions més interessants que es projecten és Via Crucis, un film convertit en clàssic entre els clàssics, però amb una versió adequada a la nostra realitat. Narra el calvari que pateix Mario per aconseguir l’alcaldia. Un objectiu que limplacable centurió Pere ja s’encarregarà d’impedir, crucificant-lo tot el que pugui i més. Per patir, sobretot qui porta la creu.

Coses que no s’entenen (VII)



L’alcalde de Salou, Pere Granados, va visitar ahir diferents punts de la ciutat on s’han fet treballs de replantació i millora de la jardineria, amb l’objectiu de potenciar la imatge del municipi durant la Setmana Santa. El que no entenc, però, és que arreglin la ciutat pensant en els visitants i, en canvi, la tinguin feta una merda la resta de l’any. Com si als salouencs, que ens donin pel sac. A dalt, fotografia feta aquest matí d’una jardinera situada a la cantonada dels carrers València i Barcelona. Un lloc, per cert, ben poc concorregut.

dijous, 17 abril de 2014

Xiringuitos: pendents de la sentència



L’any passat, les platges de Salou van estrenar nous xiringuitos. I nous concessionaris, després d’una polèmica subhasta que va aportar moltíssims diners a l’ajuntament (300.000 euros més del preu de sortida) però que va deixar fora tres salouencs (Xavier Beamud i els germans Llaó), en detriment de gent de fora. Aquestes adjudicacions estaven plenes d’irregularitats, segons els denunciants, i van acabar al jutjat. S’espera, però, que aviat quedin resoltes. Si més no, pel que fa a Beamud, ja que l’assumpte només està pendent de sentència. Reprodueixo el que publica avui Silvia Jiménez al Diari Més (quant al cacau que es va muntar amb els xiringuitos, en teniu més informació aquí):

La temporada de platges a Salou ha començat i les guinguetes són obertes una temporada més, sense que s’hagi resolt encara cap dels contenciosos administratius presentats per tres dels antics adjudicataris per presumptes «irregularitats» en el concurs per atorgar les noves llicències d’explotació. El contenciós administratiu presentat per Xavier Beamud està, però, vist per a sentència, segons confirmava ahir l’advocat que el representa, Josep Bravo. D’altra banda, l’ajuntament suma dos contenciosos administratius més –que també tiren endavant– interposats pels titulars de dos dels xiringuitos de la platja de Llevant, que van perdre la llicència amb el concurs públic convocat l’any 2012, ambdós de la família Llaó.
Segons l’advocat de Beamud, en el seu cas, l’ajuntament de Salou va adjudicar el permís d’explotació de la zona d’hamaques a dues persones físiques «que no tenen cap vincle». «Es van presentar al concurs com a persones físiques i no com a UTE o com a empresa», assegurava Bravo. Segons el plec de clàusules del concurs públic «es prohibia adjudicar l’antiguitat d’un dels socis a favor de l’empresa, com que a les bases no s’especifica res sobre la possibilitat que es presentin dues persones físiques, s’ha d’aplicar la llei de contractes públics subsidiàriament», afirma Bravo.
«Tot i que es pot considerar vàlid que es presentin dues persones físiques, el que no ho és que es computi l’antiguitat», com hauria passat en aquest cas, segons l’advocat, ja que un dels adjudicataris, Fernando Torredeme de Vila-seca, hauria sumat la seva antiguitat en optar al concurs. «L’altra adjudicatària es va beneficiar, doncs, d’una antiguitat que no tenia», puntualitza.
Sense assegurança
Tanmateix, l’advocat que representa Beamud, assegura que el contenciós administratiu presentat pel seu client se sustenta també en el fet que una de les adjudicatàries no hauria presentat còpia de l’assegurança de responsabilitat civil ni el rebut en el termini de quinze dies, tal com estipulaven les bases del concurs. «Per contra, va presentar una sol·licitud d’assegurança. Com que no va complir els requisits l’ajuntament hauria d’haver passat a la següent oferta», segons l’advocat. Beamud, qui era el president de l’associació de Xiringuitos de Salou i portava 24 explotant el seu, aspira a què, en el cas que la sentència sigui favorable, s’anul·li l’adjudicació i percebre una indemnització.

Visites guiades a la vil·la romana de Barenys



El Patronat de Turisme de Salou organitza durant la Setmana Santa i la setmana vinent visites regulars a la vil·la romana de Barenys. Es tracta d’una iniciativa molt interessant que ha tingut molt bona acollida altres anys i que vol destacar l’important patrimoni històric i cultural de la nostra ciutat. A dalt, un grup segueix amb molta atenció les detallades explicacions de com era el despatx de l’alcalde fa 2.000 anys.

dimecres, 16 abril de 2014

Comissions de conveniència



Les factures de Pierre Comunica i Living Loving Ventures que l’alcalde de Salou, Pere Granados, no pensa pagar són tres. Una, de 2.904 euros de Living Loving per la definició i disseny d’un projecte editorial destinat a famílies de Salou amb nens d’entre 3 i 8 anys. Una altra, de 2.964,50 euros de Pierre Comunica per l’edició i il·lustració d’un llibre de contes de 24 pàgines en quatricomia. I la tercera, de 2.772,50 euros i també de Pierre Comunica per la creació, edició i impressió de 2.000 targetes amb consells als pares i educadors per potenciar l’autoestima dels nens. Val a dir que aquestes targetes, per anomenar-les d’alguna manera, eren en realitat una fulla solta que acompanyava el llibre. Una engalipada, vaja. Com tot plegat. El desmesurat cost de l’encàrrec, com també altres irregularitats (el fraccionament de les factures per no haver de convocar un concurs i el fet que l’adjudicació a dit es feia a dues empreses vinculades amb el PP) va ser denunciat pel PSC el febrer de l’any passat. Davant el caire que prenien les acusacions, i atès que la relació entre Granados i el seu soci de govern, el popular Mario García, ja començava a trontollar (Granados ja devia pensar en les pròximes municipals, és a dir, en no cedir-li l’alcaldia), lalcalde va ordenar la creació d’una comissió d’investigació que esclarís el procediment. Després d’uns primers informes que no van satisfer els partits de l’oposició, la comissió d’investigació va estar mesos i mesos inoperant fins que ara, quan li ha convingut, Granados l’ha despertat. Amb quin objectiu? Doncs probablement per tocar-li els pebrots al Mario, a veure si aquest s’emprenya i trenca el pacte de govern duna puta vegada. Amb la qual cosa lamic Pere sestalviaria haver de passar-li la poltrona, tal com es va acordar després de les municipals del 2011 (tres anys per a Granados, i el darrer, per a Mario). A dalt, Granados, fidel a la seva política de terra cremada amb el PP.

Més informació: Granados no pagarà els llibres del PP.

Granados no pagarà els llibres del PP



L’alcalde de Salou, Pere Granados, continua la seva particular guerra contra el seu soci de govern, el pepero Mario García. Quan ningú se’n recordava ja dels famosos llibres de contes que la regidoria d’Acció Social, al capdavant de la qual hi ha Pedro Lavilla (PP), va encarregar a dues empreses pròximes al PP (Pierre Comunica i Living Loving Ventures), Granados ha dictat un decret que anul·la les factures, que pugen 8.591 euros, en considerar que aquest import no està justificat i és lesiu per als interessos públics. La decisió de Granados, de fet, contradiu els informes dels tècnics municipals (el vicesecretari, Enric Ollé; el cap de servei de Suport Intern, Carlos Beúnza, i l’interventor, Juan Manuel Hernández, tots ells de l’òrbita de Granados), que havien determinat que les irregularitats en la contractació no invalidaven ni paralitzaven el tràmit de pagament. Però Granados va a sac en la seva desesperada cursa per trencar amb el PP i seguir sent alcalde, raó per la qual la resta li rellisca.

Més informació: Comissions a conveniència

Coses que no s’entenen (VI)



Han tingut tot l’hivern per pintar els carrers. Fins i tot la setmana passada no hi havia ningú a Salou (tret dels anglesos de la Saloufest). Però no, han decidit que ara és el moment de fer-ho. Tot just quan més gent hi ha. Previsió a la salouenca, li diuen. I organització del treball made in ajuntament. Suposo. La foto és daquest matí, naturalment.

dimarts, 15 abril de 2014

Portar la Sara Baras va costar 42.704 euros



El passat 7 de febrer, el Teatre Auditori de Salou (TAS) va acollir l’actuació de la bailaora i coreògrafa andalusa Sara Baras. Un espectacle de flamenc batejat com La Pepa en homenatge a la Constitució de Cadis, la primera que ha tingut Espanya (es va promulgar el 19 de març de 1812, coincidint amb la festivitat de Sant Josep). Doncs bé, amb motiu d’aquesta celebració tan patriòtica i extemporània (amb gairebé dos anys de retard), el TAS quasi es va omplir (es van vendre 531 entrades de les 580 localitats que té la sala). A canvi, l’ajuntament va pagar a l’empresa La Traca (que és la que habitualment li subministra les mogudes artístiques) 26.852 euros més la recaptació, que va pujar a 15.852 euros. En total, 42.704 euros. Una bona clavada, sí senyor, més si tenim en compte que el personal i les despeses anaven a càrrec nostre. Davant daquests dispendis, un no pot evitar preguntar-se: era realment necessari portar la Sara Baras a Salou? És així, a cop de talonari, com entenen la cultura al consistori? No hauria estat més lògic recórrer a representacions més nostrades i, per tant, molt més pròximes i econòmiques que polir-se els calés tan alegrement? Amb lagreujant que després no hi ha diners per ajudar iniciatives que permeten recuperar la nostra historia més immediata, com és el cas de Parlem de Salou.

Arrenca la Saloufest 2014 (XV)



Sota la premissa Saloufest, és el turisme que volem?, el programa Equip de Reporters de 8tv va dedicar la nit de dissabte passat als milers de joves britànics que cada any aterren a la nostra ciutat per aquestes dates, amb la finalitat demborratxar-se, la qual cosa genera escàndols i conductes incíviques que pateixen els veïns. L’ajuntament de Salou i la Generalitat (per no parlar dels hotelers i propietaris de bars de la zona, que es forren gràcies als comes etílics d’aquests nois) la defensen, tot i que vulnera el dret al descans dels ciutadans, el qual preval per sobre del dret de divertir-se i denriquir-se a costa de la salut de les persones. El reportatge és entretingut. El podeu veure aquí.

Arrenca la Saloufest 2014 (XIV)



Sota el titular Quo vadis, Salou?, l’economista riudomenc Modest Guinjoan va publicar ahir un article al diari Avui en què apunta que la Saloufest i BCN World no són precisament el millor exponent del turisme familiar que pregona l’ajuntament de la nostra ciutat. De la primera diu que n’és l’antítesi, i del segon, just el contrari del que necessita el país. Reprodueixo tot seguit l’escrit, que també podeu llegir aquí:

Aquests dies es torna a celebrar l’enèsim Saloufest, una allau d’universitaris britànics que, amb el pretext d’un festival esportiu, converteixen les nits d’aquesta ciutat turística de la Costa Daurada en una localitat de disbauxa, de soroll i, sovint, de desordre públic. La continuïtat d’aquesta convocatòria de l’empresa Sol Active Tours, que costa 290 euros tout compris, indica que hi ha demanda de poder fer massivament i a baix preu allò que probablement els universitaris no gosarien fer a la Gran Bretanya. I que l’organitzador s’hi guanya la vida.
En relació amb el Saloufest, xoca que la ciutat estigui certificada i es vanti de ser destinació de turisme familiar perquè l’esdeveniment en qüestió n’és l’antítesi. I la imatge d’un i altre perfil es barregen i no en sentit positiu.
Per acabar-ho d’adobar truca a les portes de la ciutat el BCN World, un gran complex hoteler, d’oci i de joc, que ha aconseguit que li facin un vestit a mida. Una altra mala notícia pel turisme familiar, perquè a l’opció del turisme de baix cost ara s’hi afegirà un turisme no destinat a generar riquesa sinó a jugar-se-la, en un entorn no gens edificant (màfies, prostitució).
Justament en el sentit contrari del que necessita el país, que és descansar en la qualitat i crear llocs de treball ben pagats, inclòs el turisme.
Salou es consolida, doncs, entre unes coses i altres, com una destinació de baix preu amb elements no pròpiament de país avançat. Que la ciutat sigui l’estendard de la Costa Daurada és dubtós i opino que caldria una reflexió estratègica per ordenar les idees i les orientacions del conjunt. Igual que caldria revisar el fet que les muntanyes de Prades (precioses, si no les coneixen) no siguin les muntanyes de Prades, sinó que es venguin com les muntanyes de la Costa Daurada.
Un error i un insult als valors de la natura i als amants de la muntanya.

dilluns, 14 abril de 2014

Les subvencions de Granados



La junta de govern de l’ajuntament de Salou ha aprovat, a proposta de la regidoria de Cultura i Festes (més festes que cultura, les coses com són) les subvencions a associacions culturals, festives, juvenils i de veïns. Pugen un total de 69.792,51 euros i es reparteixen de la següent manera:

  • Contrapunt d’Onades: 6.175 euros.
  • Associació Cultural Aragonesa: 5.985 euros.
  • Cor Jove Vila de Salou: 5.000 euros.
  • Coral Eixàrcia: 5.000 euros.
  • Cor basc Ama Lur: 5.000 euros.
  • Casal Argentí 20 de juny: 3.839 euros.
  • Associació de Veïns del Cap de Salou: 3.823,75 euros.
  • Ball de Diables Maleïts: 3.817 euros.
  • Associació Sal-i-Ou Bestiari i Balls Populars: 3.680 euros.
  • Grup de Dones: 2.945 euros.
  • Joves Informàtics: 2.850 euros.
  • Associació de Veïns Xalets de Salou: 2.700 euros.
  • Associació Connecta’t Jove: 2.474 euros.
  • Centre d’Integració Llatina a Catalunya (dominicans): 2.392 euros.
  • Associació de Veïns Barenys-Platja de Ponent: 2.293 euros.
  • Secció Comarcal URE Costa Daurada (radioaficionats): 1.500 euros.
  • Associació Centre de Cultura Russa Dostoievski: 1.500 euros.
  • Associació de Projectes Creatius Panda: 1.463 euros.
  • Gospel Salou: 1.303 euros.
  • Gegants: 1.080 euros.
  • Maîtres: 1.000 euros.
  • Dòmino: 1.000 euros.
  • Associació Jubilats Esplai: 800 euros.

Els imports són els mateixos que l’any passat a excepció de la colla de gegants, que ha baixat de 1.600 euros a 1.080 euros, i Sal-i-Ou, que ha pujat de 1.519 a 3.680. No hi apareixen, en aquesta relació, l’associació de cubans de Catalunya, que l’any passat va rebre 2.075 euros, ni el Grup Esplai Salou, l’entitat més subvencionada, amb 6.397,60 euros l’any passat, raó per la qual és possible que surtin en un nou repartiment.

‘Parlem de Salou’ busca finançament



La sèrie Parlem de Salou, dedicada a la història del nostre poble des de la primera meitat del segle passat i que el passat 9 de novembre va ser guardonada amb el premi MemoriReus al millor documental d’àmbit local, es troba en via morta per falta de finançament. La raó d’aquesta suspensió és que una dotzena de les empreses que van dir que hi aportarien diners no ho han fet. El cas més greu és el de l’ajuntament de Salou. El passat mes de desembre, l’alcalde, Pere Granados, durant la presentació dels dos últims DVD, i després d’exalçar la iniciativa, es va comprometre públicament a ajudar-la. Però la regidora de Cultura, María José Rodríguez, mai es posa al telèfon quan la truquen de Salou ens Mou, la productora dels documentals. “Ens sentim desil·lusionats. Per això hem decidit aturar el projecte fins que trobem els diners que ens calen. El que ens sap més greu és que hem entrevistat gent gran el valuós testimoni històric de la qual ara per ara no es pot emetre”, han declarat fonts de l’equip. Parlem de Salou es va presentar el gener de l’any passat. Compta amb la col·laboració de l’Institut Municipal de Museus de Reus, Canal Reus i l’Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili. Només shan pogut editar tres DVD (sobre Salou a linici del segle XX i festes i tradicions) dels 14 previstos. Totes les presentacions que s’hi han fet han estat un èxit. Només han fallat els que tenien al seu abast que econòmicament la sèrie arribés a bon port. A dalt, l’única manera que Granados subvencioni els documentals.

diumenge, 13 abril de 2014

Les pel·lícules de Salou (XXX)



Aquesta divertida comèdia es titula Adivina quién. Tot i que hauria estat més encertat anomenar-la Adivina a quién se la vamos a pegar. Com és habitual en aquest mena de gènere cinematogràfic (la xarlotada), ens trobem davant d’una cinta d’embolics, tal com acostuma a passar quan hi ha triangles amorosos. I permet constatar que si el Mario es pensa que serà alcalde el pròxim més de juny, doncs que ho té més fotut que el Barça per guanyar la Lliga i la Copa d’Europa.

Les pel·lícules de Salou (XXIX)



Després del nostre periple dahir per les sales cinematogràfiques vila-secanes (això i això), avui, diumenge, tornem a Salou. Una de les estrenes que mereix especial atenció és Nunca fuimos ángeles (ni mucho menos), protagonitzada per Pere Granados, l’encara soci de govern (però per poc temps) Mario García i la presència entre bastidors de l’exregidora pepera Reyes Pino, que és qui acabarà donant el cop de gràcia a la tempestuosa relació dels altres dos. Fins al punt que quan Mario pretengui ser alcalde, arribarà a misses dites.

dissabte, 12 abril de 2014

Les pel·lícules de Vila-seca (II)



Una altra de les estrenes del cap de setmana és La gran familia vila-secana, una divertida pel·lícula que vol ser un al·legat a la unió política, fins al punt que el protagonista, Josep Poblet, es porta als jutjats de Reus els seus regidors imputats (com ell) en el cas Innova per demostrar que és “l’home més immensament feliç del país i del món local. Amb un equip com aquest que m’acompanya, només podem anar a gaudir” (el tall de veu el teniu aquí). Per pixar-se de riure, vaja.

Les pel·lícules de Vila-seca (I)



Avui les estrenes cinematogràfiques deixen els cinemes de Salou per traslladar-se als de Vila-seca. La més interessant és La familia, bien, gracias, de Josep Prat i Carles Manté, els dos principals implicats en el cas Innova (una presumpta corrupció política que té el seu epicentre en un conglomerat d’empreses municipals de Reus durant l’època socialista). Els protagonistes són l’alcalde de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i la seva dona, imputada tant en l’escàndol en qualitat d’exdirectora financera d’Innova com per un presumpte delicte de desobediència, ja que ella i la seva advocada van tocar el dos del jutjat d’amagatotis perquè els periodistes no els fessin fotos, contravenint l’ordre del jutge que havia dit que s’havia de sortir per la porta principal perquè, en definitiva, tots som iguals. En podeu llegir més coses aquí. Per cert, que entre recusacions, peticions de nul·litat d’actuacions, incompetències i totes les martingales legals que coneixen els advocats d’aquesta gent, la pel·lícula de ben segur que es convertirà en serial.

La parròquia ja és a punt



L’església de Santa Maria del Mar de Salou ja està llesta. Tal com explica la web de la parròquia, ahir, després d’una jornada a ritme frenètic, es va deixar en condicions òptimes per reobrir-la al culte avui a les set de la tarda. Si veieu aquesta altra entrada, veureu que ha estat una cursa contrarellotge, però “la data que ens havíem proposat s’ha pogut complir, malgrat que en alguns moments, la veritat sigui dita, no ho vèiem del tot clar”, expliquen. Podeu veure un reportatge fotogràfic més ampli punxant aquest enllaç.

divendres, 11 abril de 2014

Granados, president de la Diputació?



L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, viu les seves hores més baixes com a polític. Fins al punt que la imputació del també president de la Diputació en el cas Innova ha empès la cúpula convergent a buscar-li un substitut per si es compliquen les coses. Entre els més ben situats per ocupar el càrrec del polític vila-secà es troba el salouenc Pere Granados, un alcalde que destaca per la seva capacitat per al diàleg i el consens, la seva brillant oratòria, el seu tarannà humil i la seva generositat a l’hora de cobrar-nos impostos. Sense oblidar la seva reconeguda capacitat negociadora (i si no, que li ho preguntin a Poblet mateix). Només cal recordar que, tot i l’extrema penúria que travessen de les arques del govern català, Granados va ser capaç daconseguir arrencar de la Generalitat el compromís de compensar l’ajuntament de Salou amb 30 milions d’euros a canvi de votar sí al nou consorci de Port Aventura. Uns diners que, entre altres coses, permetran acabar amb els problemes d’inundacions que genera el barranc de Barenys. D’acord, encara no hi ha calendari, però collons!, és que tot ho trobeu malament, no?

Salou busca el turisme del golf



L’ajuntament de Salou va participar del 20 al 23 de març passat a la vuitena edició de la fira Madrid Golf, amb l’objectiu d’atreure a la capital de la Costa Daurada els aficionats a aquest esport (si és que aquesta mariconada pot ser considerada esport, és clar). Val a dir que Salou va ser l’únic municipi català que hi va anar, amb l’alcalde, Pere Granados, al capdavant. Crec que la presència del nostre consistori en aquest certamen va ser una decisió molt encertada, ja que darrerament a Salou hi ha molt de golfeig, no?...

Clots tapats!



El sistema de recollida d’incidències a la via pública ideat per l’ajuntament de Salou aparentment funciona. Dic aparentment perquè no sé si ha estat la casualitat, el fet que ja estava programat (aquests dies s’està condicionant la ciutat davant l’arribada dels turistes de Setmana Santa) o que mhan llegit (no sóc tan presumptuós com per creurem això) però el cert és que l’endemà de denunciar l’estat de deixadesa del carrer Nord els nombrosos clots han estat tapats. Ni que sigui fotent nyaps. Per tant, felicitats Jesús. O a qui pertoqui, és clar. Perquè almenys es demostren bones intencions.

dijous, 10 abril de 2014

La ciutat dels clots



1. El 12 de gener del 2011, l’alcalde de Salou, Pere Granados, amb la vista posada en les municipals d’aquell mes de maig, va presentar una campanya que pretenia que els joves participessin en el disseny de la ciutat. Res més se’n va saber.




2. El 2 març del 2012, Granados va proposar la creació de tres consells assessors (d’Infància, de la Gent Gran i el del Centre de la Ciutat, els quals se sumarien als cinc ja existents: del Cap Salou, Cultura, Joventut, Esports i Econòmic Empresarial) amb la intenció destrènyer la relació entre la ciutadania i el govern. Van deixar de funcionar al cap de poc temps perquè, per dormir, millor a casa.




3. El 15 de maig del 2012, lajuntament de Salou va anunciar la realització d’una enquesta sobre la qualitat del servei que rep el ciutadà quan ha de fer gestions a l’administració municipal. Res més se’n va saber.




4. El passat dia 2, el regidor d’Ocupació i Noves tecnologies, Jesús Barragán, va presentar un sistema que permetrà que els ciutadans puguin informar el consistori dels problemes viaris que detectin. Una altra collonada més de l’ajuntament per marejar la perdiu i, amb l’excusa de fomentar la participació dels veïns, fer un nou forat per tapar-ne un altre. Quan d’això, de forats, anem ben sobrats. Les fotos s’han fet aquest matí al carrer del Nord menys la primera, que és de la cruïlla dels carrers del Mar i Llevant, però tot Salou, si fa no fa, està igual.

Salou, seu del taekwondo



Torredembarra acollirà la boxa i Salou el taekwondo en els Jocs del Mediterrani del 2017. Home, bons lluitadors sí que hi tenim, aquí. A més, es passen tot el dia entrenant...

Arrenca la Saloufest 2014 (XIII)



Acudit del Ferreres a El Periódico d’avui. A veure si els de l’ajuntament de Salou el repiulen...

dimecres, 9 abril de 2014

Alexandre Boquet serà l’alcaldable d’ERC



ERC ha estat el partit més matiner a l’hora de presentar el seu candidat a les properes municipals. Serà Alejandro Boquet, qui ja va encapçalar la llista del 2011. El seu objectiu és recuperar la representació municipal que el partit va tenir del 2003 al 2007. Sandro va ser escollit amb el suport unànime dels militants republicans salouencs en una assemblea celebrada el passat 3 d’abril. El candidat creu necessari teixir millors complicitats entre el consistori, les entitats i la societat civil; replantejar el futur turístic de Salou; optimitzar els recursos humans i financers de l’ajuntament, i eradicar el sectarisme que s’hi viu. En teniu més informació i una petita biografia del candidat aquí.

Frases memorables (LXXVIII)



“Som més semblants a Miami, no a Miami Platja, sinó amb la capital de Florida, que a Calella de Palafrugell”. 
Mario García, primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Salou, durant la conferència que va fer dijous passat al TAS per postular-se com a pròxim alcalde de la ciutat. Pel que es veu, l’amic Mario va una mica perdut, ja que la capital de l’estat dels EUA al qual fa referència és Tallahassee, no Miami. En fi, Mario, una altra mostra més de com estàs de conreat per ser la nostra màxima autoritat municipal. Per cert, que potser va ser ell qui l’altre dia li va fotre les torretes a la Mari Carme?

Arrenca la Saloufest 2014 (XII)



El Diari de Tarragona publica avui una crònica d’ambient d’una nit de la Saloufest. Es titula La farra de la seva vida (això és el que promet a la seva web l’agència que els porta, per molt que després diguin que vénen a fer esport) i és força il·lustrativa del descontrol que shi viu. Com cada any, vaja. És cert que són joves i que els bull la sang bull. El problema, però, és que són 10.000 els que aterren de cop a la capital de la Costa Daurada en tres onades successives. I això sí, dóna molta pasta, però també comporta moltes molèsties als veïns que els pateixen, els drets dels quals haurien de prevaldre per sobre del negoci dels empresaris. Reprodueixo la crònica de Mònica Just (fotografia de dalt: Alba Mariné):

No son ni las diez de la noche. Es temporada baja. Por las calles de Salou solo pasean algunos vecinos, mientras jóvenes comerciales reparten flyers y tratan de captar clientes en la zona donde se concentran la mayoría de pubs y discotecas. Pero no están preocupados. Saben que esa noche tendrán suerte. La tranquilidad es solo temporal. Los gritos, cantos y abucheos que emanan de habitaciones, terrazas y jardines de los hoteles son un indicativo de lo que les espera. Ha llegado la Saloufest, así que el desmadre y, por supuesto, el negocio, están garantizados. «La gente dirá lo que quiera, pero estos días trabajamos gracias a ellos», aseguran dos de los jóvenes que reparten a pie de calle propaganda de los locales de la zona. El sector comercial y hotelero estima un impacto económico de unos cinco millones de euros.
Pasadas las diez, los británicos salen a la carga. Empiezan la fiesta en sus habitaciones, antes de salir y tomar, literalmente, las calles más lúdicas de Salou. Minutos más tarde, ya se dejan ver. La mayoría van en grupos numerosos. De veinte o más.
La tranquilidad anterior era sólo un pequeño parón para coger sus disfraces más extravagantes y empezar lo que muchos definen como la juerga de su vida. «¡La madre de todas las giras! La semana más loca y memorable de la vida de un estudiante», vende la empresa organizadora en su página web oficial. Y ellos rinden homenaje a esta afirmación.
Primera parada, el súper. Cargan sus bolsas y mochilas de alcohol. Llenan sus botellines de agua con otros caldos y, luciendo los disfraces más ligeros que encuentran —tanto chicos como chicas—, abren su gran desmadre. Grupos vestidos de Papá Noel empiezan a caminar y saltar por la calle. Gritan. Se lo pasan en grande. «A eso hemos venido. A hacer deporte, pero también de fiesta», confiesa uno de ellos. Chicos vestidos de bailarina o superhéroe, o chicas con shorts y atuendos de indias y vaqueras. También hay quien luce disfraces más tétricos y propios del Halloween... Lo viven como su particular carnaval. Un carnaval a la británica.
No les gustan los periodistas. Y mucho menos, los fotógrafos. Algunos incluso llegan a enfadarse y a ponerse muy bordes. Otros, sin embargo, posan contentos al ver una cámara. Curiosamente, estos suelen ir botella en mano. Será un comportamiento proporcional a la cantidad de alcohol que llevan en sangre.
Tras las primeras horas de juerga nocturna en sus hoteles, la mayoría de ellos se desplazan hacia una misma dirección. El tiempo acompaña. No hace frío. Y estar al aire libre es ideal. Así que cientos de ellos se encuentran, ya antes de las once, en un bar descubierto, donde pueden comprar sus cubatas, bailar con los suyos y disfrutar del clima de la Costa Daurada. Otros, escogen pubs y discotecas. Y el resto siguen por la calle. Pasan las horas y algunos dicen basta. Su cuerpo no puede más y todavía quedan días de vacaciones. Unos, los más prudentes, se retiran, mientras que otros se quedan en la calle, tirados.
Mientras, los pocos turistas que estos días visitan la capital de la Costa Daurada al margen de la Saloufest les miran, curiosos. Incluso, confiesan, les hace gracia. A diferencia de la mayoría de vecinos. «Sabemos que es temporada baja y que generan negocio. Pero son muy molestos. Vienen miles a la vez y no se quedan cortos. Día y noche de ruido y desmadre», señala Manuel, un salouense que año tras año convive con este evento. Otros creen que la situación ha mejorado.«Aunque siguen armando jaleo y bebiendo, parece que este año están algo más tranquilos. Y me alegro», añadía Marina, otra vecina que vive cerca de la avenida de Carles Buïgas. Otros aseguran que aprovechan estos días para irse de vacaciones fuera.
Son 9.500 los estudiantes británicos que llenarán Salou hasta el 26 de abril en distintas tandas. Ahora están los del primer turno. Son 4.500. La polémica, como siempre, está servida. Pero la gente ya les conoce. Sabe a lo que vienen. «Solo son jóvenes que se pasan un poco. No delincuentes», asegura una vecina.

Arrenca la Saloufest 2014 (XI)



Els propietaris de locals de restauració, pubs i discoteques calculen que els 10.000 assistents a la Saloufest es gastaran uns 60 euros de mitjana per persona i dia. Amb la qual cosa podran facturar 3,5 milions d’euros durant el mes d’abril, segons ha manifestat José Otero, president dABROS, la patronal del sector. Per què no ens diuen també quins salaris estan pagant als treballadors?

dimarts, 8 abril de 2014

El PSC no votarà a favor del Mario



El PSC de Salou, a través del seu primer secretari, Toni Brull, ha reiterat que no votarà a favor del popular Mario García perquè sigui alcalde el pròxim mes de juny, que és quan li pertocaria ocupar el càrrec en virtut del pacte de govern subscrit amb Pere Granados després de les municipals. “El responsable del relleu és CiU”, diu Brull, qui afegeix que no té sentit que Granados li hagi demanat al seu soci que “dimiteixi”. “Ho té molt fàcil: simplement que li revoqui les competències delegades i arreglat», diu. Reprodueixo la informació que avui publica de Javier Díaz al Diari de Tarragona. A dalt, Granados, qui fent de les seves s’ha tret del barret un nou vot: el de la trànsfuga Reyes Pino:

La possible ruptura del pacte entre CiU i PP a l’ajuntament de Salou està donant peu a nombroses especulacions. Després de la marxa de Reyes Pino del grup municipal popular, no surten els comptes perquè Mario García obtingui en el ple de juny els vots suficients per rellevar Pere Granados com a alcalde el darrer any de legislatura, tal com van pactar les dues formacions el 2011. El paper que jugaria el PSC en aquest hipotètic escenari és una incògnita. A qui donaria suport?
El primer secretari del PSC de Salou, Toni Brull, assegura que «davant de qualsevol ruptura del pacte de govern entre CiU i PP, en cap cas els socialistes farem cap acció que doni l’alcaldia al PP, ja que el responsable del relleu és CiU, segons els pactes signats. Ens reafirmem en la nostra voluntat de treballar i garantir l’estabilitat política del nostre municipi, d’acord al nostre programa electoral».
Pel que fa als quatre comunicats emesos la setmana passada per FUPS i el grup municipal de CiU —dos cadascun— demanant la sortida de García de l’equip de govern i acusant-lo de «menysprear i ser deslleial amb els seus socis de govern», Brull considera que «si totes aquestes acusacions són veritat, Granados ho té molt fàcil, no cal esperar que García presenti la dimissió de l’equip de govern, simplement que li revoqui les competències delegades i arreglat».