Reyes Pino es fa guerrera

Dimecres passat, els grups de l’oposició de l’ajuntament de Salou (PSC, UMdC, UTPS i RDS) van presentar una moció en contra de les retallades en sanitat. La proposta va tenir amb el suport d’aquests grups més el de CiU (les crítiques contra les retallades sanitàries anaven contra el govern de Rajoy, no contra el de Mas), mentre que el PP hi va votar en contra... tret de Reyes Pino, que es va abstenir. La regidora de Promoció Econòmica va trencar la disciplina del seu grup municipal per una raó de pes: tota la seva família està implicada en l’àmbit sanitari i sap molt bé que un pas enrere en salut no es recupera. És a dir, que un diagnòstic tardà, una intervenció que es demora o una urgència no atesa en el seu moment pot ocasionar pèrdues de vides humanes. I això no pot ser. La pena és que Reyes Pino no va poder convèncer el seu grup municipal, si més no perquè també s’hi abstingués. El que no sé és com s’hauran pres el vot díscol de Reyes Pino al PP.

Qui estigui lliure de pecat...

Fa uns dies, el regidor Ramon Pascual va demanar la dissolució d’UTPS, el partit amb el qual va ser elegit regidor i que Ferran va dissoldre desprès del seu fracàs electoral, perquè l’altre regidor d’UTPS i alhora portaveu del grup municipal, Manel Macho-Quevedo, s’ha passat als socialistes. El que no diu Ramon Pascual, que va votar a favor de la investidura de Pere Granados com a alcalde i per tant a la llista de CiU a canvi de la regidoria de Salut Pública i Qualitat Ambiental, és que ell també té dos partits: UTPS i Convergència Democràtica de Catalunya, formació de la qual és militant. Per tant, qui estigui lliure de pecat, que llenci la primera pedra.

Això fa pudor

Si és cert que trepitjar merda porta sort, els veïns del barri de la Salut de Salou són multimilionaris, perquè sempre els toca la loteria. Veureu, a la plaça de la Província (la plaça de la discoteca Saint Germain) hi ha una estació subterrània de bombament d’aigües residuals que cada dos per tres pateix avaries. Amb el consegüent trasbals de camions cisterna, sorolls i males olors que l’activitat comporta. I per què s’espatllen tant les màquines? Doncs perquè hi arriben massa substàncies fecals, especialment a l’estiu. I això? Tan caganers són al barri de la Salut? Doncs no. El problema és que l’estació rep massa merda per a la seva capacitat. Vaja, que les bombes treballen a preu fet, ja que a més de les restes orgàniques dels veïns de la zona també hi arriben les del càmping Sangulí i les del càmping Cambrils Park, ambdós propietat del fill predilecte de Salou. Però si el càmping Cambrils Park es troba al terme municipal Cambrils?, us preguntareu. Efectivament, allà paga els impostos però la merderada la remet a Salou. Només cal afegir-la amb la que s’envia des del càmping Sangulí, que està just tocant al costat. Enteneu ara per què són tan afortunats al bari de la Salut?

Quin Salou més feliç!

Dimarts passat, l’ajuntament de Salou va difondre una nota premsa on s’informava que l’alcalde, Pere Granados, i la regidora de Comerç, Reyes Pino, havien visitat la zona de l’avinguda d’Andorra per conèixer “de primera mà” les preocupacions dels comerciants. “Ambdós han insistit ―deia la nota― que les portes de l’ajuntament sempre estan obertes per tal de tractar qualsevol iniciativa que vulguin dur a terme, a més d’encoratjar-los a seguir treballant per la millora de la imatge dels establiments”. Colló...! Res es diu del malestar existent entre aquests comerciants per la venda ambulant ―que demanen que es reguli― i els problemes que genera la venda de droga i la prostitució als carrers. Uns problemes que uns 50 comerciants havien transmès el passat divendres al regidor de Seguretat Ciutadana, Marc Alarcón, abans de la visita de Granados. En canvi, l’única resposta de l’ajuntament a les queixes va ser una batuda policial contra una botiga de senegalesos i amenaçar amb multes de 2.500 euros als comerciants que dimecres passat van treure els expositors al carrer en senyal de protesta per la degradació que viu la zona. Ai, en quin Salou més feliç que viuen Granados i companyia. Quan els convé... no passa res.

Història d’un ‘pelotazo’

Per a aquells que vulguin conèixer amb més detall els fets pels quals havien de ser jutjats l’exalcalde de Salou Esteve Ferran Ribera i el seu fill Esteve Ferran Gombau, regidor d’Urbanisme amb el seu pare (al final només es jutjarà Ferran fill a l’octubre), en reprodueixo aquesta cronologia:

―En data 3 d’agost de 2000 Esteve Ferran Gombau, regidor d’Urbanisme, compra per 30.050,61 euros una finca, que s’inscriu el 15 de setembre, a la partida d’Emprius.

―En data 28 de juny de 2001 s’aprova inicialment el Pla General d’Ordenació Urbana (POUM) de Salou amb el vot favorable d’Esteve Ferran Gombau i d’Esteve Ferran Ribera.

―En data 10 de juliol de 2003 el ple de l’ajuntament de Salou amb el vot del regidor d’Urbanisme inclòs aprova posar el POUM a una nova informació pública. Aquesta nova “versió” del POUM ja inclou una modificació de l’aprofitament urbanístic de la finca 3574-N propietat d’Esteve Ferran Gombau, que no hi era en el de 2001.

―En data 17 de setembre de 2003 l’equip de govern aprova el text refós del POUM de Salou i eleva a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) l’expedient instruït.

En data 1 d’octubre de 2003 la CTUT aprova el POUM de Salou.

―En data 19 de desembre de 2003 es publica al Diari Oficial de la Generalitat.

―En data 27 d’octubre de 2004 Esteve Ferran Gombau ven la finca per un preu escripturat de 506.445 euros.

Conclusions

―Desprès de la compra, la finca va passar de rústica a urbana en el POUM inicial de 2001.

Posteriorment, en la modificació del POUM de 2003, la finca és requalificada, fent una modificació a l’alça de l’aprofitament urbanístic, multiplicant de forma exponencial el seu valor.

―A més, tant el regidor d’Urbanisme com l’alcalde, el seu pare, incompleixen reiteradament la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, ja que no s’abstenen en les votacions que afecten a tot el procés d’elaboració del POUM, de les que ho haurien de fer, tal com diu l’article 28.2 a) i b), per tenir un interès personal i per tenir un grau de parentiu dins del quart grau de qualsevol dels interessats. 

(Font: Iniciativa per Catalunya Verds).

Ferran i el precedent de Pinochet

El fet que l’exalcalde de Salou Esteve Ferran hagi estat eximit del judici per raons de salut té precedents. Per exemple, el del general i dictador xilè Augusto Pinochet, detingut a Londres el 1998 a instàncies de l’exjutge Baltasar Garzón i alliberat el març del 2000 pel llavors ministre de l’Interior britànic, Jack Straw, per raons humanitàries. Per tant, que ningú s’esquinci les vestidures si els Ferran al final surten impunes, eh?

I l’estratagema va funcionar

Per fi algú ho diu: l’exalcalde de Salou Esteve Ferran Ribera no serà jutjat del presumpte cas de corrupció urbanístic del qual se l’acusa gràcies a l’astúcia del seu advocat, Tomàs Gilabert. “Estic lluitant contra un càncer de pàncrees”, va confessar Ferran en començar ahir la seva declaració a l’Audiència de Taragona. Una revelació que va deixar anar com qui no vol la cosa però amb un objectiu molt clar: que el tribunal que l’havia de jutjar juntament amb el seu fill no el jutgi, tret de l’improbable cas que millori el seu estat de salut. I ho va aconseguir. En canvi, qui sí s’asseurà al banc dels acusats (però a l’octubre, i ja ho veurem) és el fill de Ferran: Esteve Ferran Gombau, regidor d’Urbanisme amb el seu pare, per fer front a una petició de quatre anys de presó que el fiscal li demana per les irregularitats comeses amb la compravenda d’una finca als Montagut. Tot i que sense Ferran pare a l’estrada, l’acusació del fiscal sens dubte perdrà força. Una acusació que ja va retirar l’equip de govern de l’ajuntament de Salou a canvi que Ferran deixés d’emprenyar Pere Granados i plegués de la política. Fa un any, Esteve Ferran es va presentar a les municipals liderant UTPS i dient que estava “més viu que mai”. Després del seu estrepitós fracàs als comicis (no va derrotar Pere Granados, tal com il·lusament pretenia), va anunciar que es retirava de la política a causa de la seva malaltia. La mateixa malaltia que ara ha esgrimit per lliurar-se de ser jutjat. Bé, més que la meva disertació, us aconsello que llegiu (fins i tot entre línies) la brillant i valenta crònica que, sota el títol Sense judici per malaltia, la periodista Azahara Palomares publica avui al diari El Punt. Diu moltes coses...

La política, especialment a les poblacions on ha resultat contaminada de personalismes en relació amb l’explosió urbanística, acostuma a anar acompanyada d’un anar i venir als jutjats constant. Denúncies d’irregularitats, escrits a fiscalia, obertura de procediments... són el rosari habitual que omple titulars i titulars, però que no sol anar més enllà. Per això, resulten especialment significatives les poques ocasions en què la ja tradicional peregrinació a fiscalia acaba amb un judici. Perquè, sense entrar ni de bon tros a valorar la culpabilitat o no dels polítics al banc dels acusats, potser el simple gest de veure’ls allà asseguts és una demostració per a la societat que la justícia és realment igual per a tots, i que la bena als ulls amb què habitualment la representen els artistes no es refereix, en canvi, a una ceguesa cap als poderosos.

A l’Audiència de Tarragona s’havia de produir ahir un d’aquests casos, ja que, sis anys després d’unes denúncies de presumptes irregularitats urbanístiques a l’Ajuntament de Salou, s’iniciava el judici en què s’imputava un presumpte ús d’informació privilegiada a l’exalcalde de Salou Esteve Ferran, i al seu fill i exregidor d’Urbanisme al mateix municipi, Esteve Ferran Gombau. Sobre el paper, la fiscalia demanava quatre anys de presó per a cadascun d’ells per haver-se beneficiat del coneixement sobre la revisió del pla urbanístic del municipi per aconseguir una plusvàlua amb la compravenda d’una finca: la van comprar per poc més de 30.000 euros el 1999 a Marc Montagut (curiosament, avui ell és el regidor d’Urbanisme de Salou) i pocs anys després, amb un altre ús, la van vendre per 500.000 euros.

Aquest era, però, el guió previst. Després de dues interrupcions per deliberació del tribunal, el judici va quedar ahir suspès poc abans de les dues del migdia i després que tot just s’haguessin escrit uns dos paràgrafs en l’acta. En el cas de l’exalcalde, que ja supera els 80 anys, es va decidir que queda alliberat del procediment, ja que pateix una malaltia greu, i tan sols se’l jutjarà si es demostra que es recupera. El fill, per la seva banda, haurà de retornar a la sala a l’octubre per enfrontar-se sol al judici.

Un desenllaç que més d’un ahir vinculava amb l’estratègia de l’advocat defensor dels dos Ferran, Tomàs Gilabert, que a l’entrada a l'Audiència no va voler mostrar les cartes i es va limitar a comentar als periodistes que sol·licitaria l’absolució dels acusats per falta de proves. Però tot just es va posar en marxa la vista, ja va fer el primer intent en un sentit diferent en reclamar la suspensió de la causa per prescripció del delicte, una petició que va obligar a suspendre la sessió durant gairebé dues hores perquè el tribunal acabés declinant-la.

Però seria després quan vindria el veritable cop d’efecte final: en la represa del judici, Esteve Ferran iniciava la seva declaració com a imputat, però d’una manera accidentada. Primer, al·legant que no sentia el magistrat quan li recordava els seus drets. I segon, quan tot just la fiscal li feia la seva segona pregunta genèrica, anunciant que patia tot un seguit de malalties greus que li impedien de contestar-li amb el rigor necessari. Amb aquest anunci, advocats i tribunals es van retirar i van optar per la suspensió, després de consultar l’informe forense sobre l’estat de salut de l’exalcalde.

Per tant, de l’esperat judici contra Esteve Ferran, finalment, tan sols en quedarà una frase per al registre. En resposta a una primera pregunta del fiscal que sí va contestar, l’exalcalde va repassar amb relatiu detall la seva trajectòria política i hi va dir la seva: “Això va ser una estratègia per fer-me desaparèixer del mapa.” Si els tribunals ho creuen així o no és una cosa que, probablement, no sabrem mai.

“Sense temps per parlar”

Sota el títol Sense temps per parlar, el periodista Javier Díaz Plaza escriu avui al Diari de Tarragona una crònica del judici que ahir s’havia de celebrar contra l’exalcalde de Salou Esteve Ferran Ribera i el seu fill, Esteve Ferran Gombau, els quals s’enfronten a una condemna de quatre anys de presó cadascun  per un presumpte cas de corrupció urbanística. La vista es va suspendre als cinc minuts que comencés a declarar Ferran pare, després que aquest digués al tribunal que està greument malalt. El judici continuarà el proper mes d’octubre, però ja només contra Esteve Ferran Gombau (teniu més informació del Diari de Tarragona aquí):

Esteve Ferran pare va arribar a l’Audiència de Tarragona sense ganes de parlar. «No tinc res a dir», va comentar als mitjans de comunicació que l’esperaven a l’entrada als jutjats (va ser una vista molt mediàtica). I així va ser. La seva declaració gairebé no va durar cinc minuts. Va tenir temps de confessar els seus problemes de salut, i poca cosa més. Primer va reconèixer que ha perdut capacitat auditiva. El jutge li va demanar que s’assegués més a prop de l’estrada per escoltar millor les preguntes. Això va fer. Tema solucionat.

Després va contestar amb solvència a la primera qüestió de la fiscal: «Sap durant quin període va ser vostè alcalde de Salou?». Ferran no va escatimar cap detall: dates, majories absolutes, simples... En total va estar en el càrrec 16 anys i mig, des del 1991 fins al 2007. «Des de llavors no he tornat a trepitjar un carrer de Salou. La meva vida transcorre de casa al camp, que és el que m’agrada i el que vaig planificar per a la meva jubilació», va afirmar.

L’assumpte es va torçar amb la segona pregunta de la fiscal: «Recorda quan va ser regidor seu fill?». L’exalcalde no va saber respondre. «Tinc molt mala memòria. De vegades no me’n recordo ni del que vaig menjar el dia anterior», va dir. Tot seguit va deixar anar la seva greu malaltia. Fins aquí va durar el judici. Els tres magistrats de la sala es van aixecar immediatament per deliberar.

Els dos Esteve Ferran es van quedar en silenci durant una bona estona. Ni es miraven. Era una imatge impactant. Ferran fill, que no va arribar a declarar, es tapava contínuament la cara amb les mans. De seguida, els dos televisors de l’habitació habilitada per a la premsa es van quedar sense senyal. Als periodistes no se’ls va permetre seguir la vista des de la sala. Una hora després va tornar la llum. La decisió ja estava presa: el jutge va suspendre el procés contra l’exalcalde i va ajornar la vista contra l’exregidor d’Urbanisme.

Era el final d’un judici que va arrencar passades les deu del matí i va acabar a les dues del migdia, i en què els jutges s’hi van passar més de tres hores deliberant: primer, als deu minuts de començar, per dictaminar si els fets havien prescrit, i després pel tema de la malaltia d’Esteve Ferran Ribera.

Rostres seriosos

Les persones que van acudir a l’Audiència de Tarragona com a testimonis van perdre tot el matí pels passadissos de la tercera planta. Cap hi va declarar. Hi havia els germans Ricard i Marc Montagut, l’exalcalde de Salou Antonio Banyeres, o el secretari de Salou, Francisco Alijo. També hi havia familiars i amics dels acusats. Els rostres eren seriosos, de preocupació.

Els Ferran ho tenen fotut

Sota el titular El jutge suspèn el procés contra Esteve Ferran per motius de salut, el Diari de Tarragona es fa ressò en la seva edició d’avui del judici que s’havia de celebrar contra l’exalcalde de Salou i el seu fill, Esteve Ferran Gombau. Tots dos van ser absolts a finals del 2009 pel jutjat d’instrucció número 4 de Tarragona, però la fiscalia va recórrer la sentència i l’Audiència va reobrir el cas el 2010. El judici d’ahir es va suspendre poc després que comencés, però continuarà els 17 i 18 d’octubre. En cas que l’estat de salut de Ferran pare no millori, la vista se celebraria contra el seu fill. Els dos Ferran estan acusats d’un delicte d’ús d’informació privilegiada per haver comprat per 30.000 euros una finca a la família Montagut que, un cop requalificats els terrenys, van vendre per mig milió d’euros. Els Ferran no ho tindran gens fàcil ja que, pel que s’està veient, pinten bastos. Reprodueixo tot seguit la informació del periodista Javier Díaz Plaza:

El jutge va acordar ahir la suspensió del procés obert contra l’exalcalde de Salou Esteve Ferran Ribera pels seus problemes de salut. L’exregidor, de 82 anys, va assegurar durant la vista celebrada ahir a la secció quarta de l’Audiència de Tarragona que pateix un càncer de pàncrees ―cosa que va corroborar un informe del metge forense―. Ferran s’enfrontava a quatre anys de presó i vuit d’inhabilitació per un presumpte delicte d’ús d’informació privilegiada. El seu fill, l’exregidor d’Urbanisme Esteve Ferran Gombau, també està imputat en aquesta causa.

El jutge va decidir, a més, ajornar el judici contra Gombau fins l’octubre ―es reprendrà els dies 17 i 18 d’aquest mes― perquè el seu advocat pugui preparar «una millor defensa». El magistrat també va denegar la petició de la defensa dels acusats, que al·legava que els fets jutjats ja havien prescrit.

‘Quadre clínic greu’

La vista oral contra Esteve Ferran i el seu fill estava prevista per ahir i avui, amb diversos polítics i funcionaris del consistori esmentats. «Entenem que, pel fet que el seu quadre clínic és greu (referint-se a l’exalcalde), en aquests moments hi ha greus objeccions perquè el judici se segueixi desenvolupant», va afirmar el magistrat, que va afegir que «estarem pendents de la seva evolució. Si recupera l’estat de salut a un nivell de competència mental i física que li permeti sotmetre a judici, aixecarem la suspensió del procés».

La fiscalia acusa Esteve Ferran i el seu fill d’obtenir una plusvàlua de gairebé 500.000 euros amb la compravenda d’una finca de 2.850 metres quadrats, situada en l’actual partida Emprius. Ferran Gombau va comprar aquests terrenys als germans Ricard i Marc Montagut ―actual regidor de l’ajuntament de Salou― per 30.050 euros el 1999. El ministeri fiscal sosté que tant l’exregidor d’Urbanisme com l’exalcalde coneixien que, amb l’aprovació del POUM, el 2003, la finca passaria de tenir ús d’equipament esportiu a ús residencial i guanyaria valor.

El 2004, Ferran Gombau va vendre els terrenys per 506.445 euros a les societats Fran Tarragona i Xalets Nova Catalunya, la qual cosa li va deixar un benefici de mig milió d’euros. La fiscalia diu que per tirar endavant l’operació van fer ús d’informació privilegiada, mentre que la defensa dels imputats demana la seva «lliure absolució».

Un trist final per als Ferran

El judici que ahir s’havia de celebrar a l’Audiència de Tarragona contra l’exalcalde de Salou, Esteve Ferran Ribera, i el seu fill, l’exregidor d’Urbanisme Esteve Ferran Gombau, i que va ser suspès a causa de la malaltia que pateix Ferran pare, obre avui la portada del Diari Més. La vista continuarà contra Ferran fill el mes d’octubre i té com a finalitat determinar si va haver un enriquiment il·lícit en la compravenda a la família Montagut d’una finca de la partida Emprius. Ferran fill va pagar per aquests terrenys 30.000 euros i posteriorment, un cop requalificats, els va vendre per mig milió d’euros. El fiscal demana per als acusats quatre anys de presó per un presumpte delicte d’us informació privilegiada. Un trist final per als Ferran. Reprodueixo tot seguit la informació de la periodista Silvia Jiménez:

El judici contra l’exalcalde de Salou, Esteve Ferran Ribera, va quedar ahir suspès després que el jutge encarregat del cas considerés que tot el procés al que s’enfronta podria agreujar la malaltia que pateix, un càncer de pàncrees. El procediment judicial, però, continuarà contra el seu fill i l’exregidor d’Urbanisme, Esteve Ferran Gombau, a partir del mes d’octubre, per un pressumpte delicte d’us informació privilegiada en la compra-venda d’uns terrenys a la partida d’Emprius, a Salou. 

«Estic lluitant contra un càncer de pàncrees, diabetis... Molts dies no recordo ni el que he menjat», era la primera declaració que feia Esteve Ferran Ribera davant del jutge en una vista que va perllongar-se durant tot el matí a causa de les dues llargues pauses, de més d’una hora, per valorar primer, si la causa havia prescrit –tal i com demanava l’advocat de Ferran, Tomàs Gilabert– i, segon, si el quadre clínic de l’exalcalde era motiu suficient per ajornar o suspendre el judici. 

La vista començava a dos quarts d’onze del matí, després de l’arribada puntual dels dos imputats. Esperaven al passadís de la secció quarta de l’Audiència de Tarragona, l’actual regidor Marc Montagut i el seu germà, Ricard Montagut, a l’espera de declarar en qualitat de testimonis. Els germans Montagut van vendre els terrenys de la partida d’Emprius a l’exalcalde l’any 1999; un solar que després Ferran vendria pel preu de 506.445 euros, multiplicant així sustancialment el seu preu inicial. Precisament, per aquesta venda i per considerar la fiscalia que l’exalcalde i l’aleshores regidor d’Urbanisme tenien informació privilegiada en saber que els terrenys d’ús esportiu, residencial i comercial passarien a ser d’ús residencial i comercial amb el nou Pla General del municipi, pare i fill seien ahir a la banqueta dels acusats. Francisco Alijo, secretari de l’Ajuntament de Salou, Lluis Serra, cap dels serveis d’Arquitectura del consistori, Teresa Gras, arquitecta municipal, i Philippe Trujillo, soci de l’exregidor Esteve Ferran, esperaven també ahir al matí per declarar com a testimonis abans que el judici quedés suspés.

Banyeres, testimoni

«No tinc cap ànim de venjança», deia Antoni Banyeres, regidor del PSC a l’oposició quan la denúncia va saltar a la llum pública i també exalcalde de Salou. Banyeres formava part del grup de testimonis cridats a declarar en cas que el procés hagués continuat; un llistat de testimoni en la que s’havia inclós, per dies posteriors, alguns regidors de l’actual consistori salouenc. 

Durant la vista d’ahir, Esteve Ferran va començar la seva declaració objectant problemes d’audició, fins al punt de demanar que s’acostès la seva taula a la del jutge per escoltar millor les seves preguntes. La fiscalia va iniciar la seva intervenció preguntant a Ferran si recordava quants anys havia exercit com a alcalde. Ferran, de 82 anys, va recordar els 17 anys i mig que va ser al govern i la seva participació a la junta gestora. «No he trepitjat el carrer de Salou des de les darreres eleccions. Vaig de casa al camp, aquesta és la vida que havia pensat per la meva jubilació», deia l’exalcalde que assegurava no recordar quan va començar el seu fill a exercir dins la política municipal. Tot seguit, Ferran va al·legar els greus problemes de salut que l’afecten. «Davant l’informe mèdic forense i després de les preguntes realitzades, Ferran no té capacitat suficient per estar sotmés al procés», dictaminava el jutge. Ferran, però, haurà d’informar cada tres mesos sobre el seu estat de salut per tal que el jutge pugui decidir si es reprén el judici contra l’exalcalde. Mentrestant, l’advocat Tomàs Gilabert, guanyava temps per preparar una nova defensa per al fill, Esteve Ferran Gombau, que podria ser sol a l’acusació. 

Ambdós s’enfronten a quatre anys de presó i vuit anys d’inhabilitació.

Alarcón ho veu negre

Ahir a la tarda, la Policia Local va decomissar nombrosos objectes falsificats (rellotges, bosses, ulleres de sol) en un establiment regentat per senegalesos al carrer de la Rioja de Salou. Però més que una operació policial allò va ser una actuació política, executada per acontentar la parròquia, ja que els comerciants de les avingudes Carles Buïgas, Andorra i del carrer Saragossa havien anunciat que avui, a partir de les set de la tarda i fins a l’hora de tancar, traurien els expositors al carrer per protestar contra “la passivitat de les autoritats davant la venda ambulant i de droga, la prostitució, el repartiment massiu de publicitat en zones no autoritzades o la captació per part d’empreses de transport per emportar-se els turistes a altres localitats”, segons que publica el Diari de Tarragona. Per tant, el que de veritat preocupa els comerciants és la degradació de la zona, tot i que al final els qui acaben pagant els plats trencats sempre són els més indefensos. Segons el regidor de Seguretat Ciutadana, Marc Alarcón, “hem reforçat la presència policial i treballem per incrementar les mesures dissuasòries i de conscienciació a efectes de pal·liar aquestes queixes”. És a dir, que Alarcón no s’adona que amb la repressió, que tant agrada al PP, no s’aconsegueix res de bo, mentre que hi ha altres vies per solucionar el problema. Per exemple, tal com proposen els comerciants mateixos, habilitant un espai al passeig de les Palmeres per a la venda ambulant. Però això no ho faran, el que mola és la caça del negrito. Fins que un dia s’afartin, amb raó, i aleshores s’armarà un sagramental.

La caiguda dels déus

Durant molts anys Salou va ser seu. O això es van creure. Fins que els excessos els han acabat duent al jutjat. Aquest matí havia de començar el judici contra l’exalcalde Esteve Ferran i el seu fill, també del mateix nom, regidor d’Urbanisme i primer tinent d’alcalde amb el seu pare, acusats d’haver-se lucrat amb la compravenda d’una finca als germans Marc i Ricard Montagut, per la qual van obtenir una plusvàlua de mig milió d’euros. El fiscal els demana quatre anys de presó per un delicte d’ús d’informació privilegiada, ja que els terrenys de la partida Emprius que van comprar als Montagut posteriorment van ser requalificats. La vista s’havia de celebrar a l’Audiència de Tarragona, però s’ha suspès fins el mes d’octubre per motius de salut d’Esteve Ferran pare, que té 82 anys. Ja veurem com acaba això, però la cosa està xunga. En tots els sentits.

Com penca l’Alarcón!

El Diari de Tarragona publica avui que el regidor de Seguretat Ciutadana, Protecció Civil i Mobilitat de l’ajuntament de Salou, el reusenc Marc Alarcón, es va reunir ahir amb els veïns del barri de la Salut per infomar-los del protocol de protecció civil. Però això no és cert. A veure, sí que és cert que alguna cosa deurien parlar de protecció civil, perquè sinó per què coi es van reunir. El que no és cert és que es reunissin ahir, ja que la reunió es va fer divendres passat. Per què, doncs, aquesta confusió del Diari de Tarragona? Doncs perquè l’ajuntament no va difondre fins ahir la nota de premsa que havia d’haver difós divendres. Amb l’agreujant que la nota no precisava que la reunió s’havia fet divendres, cosa que deuria portar als del Diari de Tarragona a creure que la reunió s’havia fet ahir. És a dir, el mateix dia que es difonia. I per què l’ajuntament va difondre la nota ahir i no el divendres? Bé, doncs sembla ser que el servei de propaganda no la va considerar d’interès fins que algú de l'aparell del PP deuria dir: “Però sou rucs o què!? Com és que no heu fet una nota de premsa sobre Barenys, encara que sigui per no dir-hi res, si això sempre ven?”. Total, que ahir van fer la nota de premsa de la qual avui se’n fan ressò el Diari de Tarragona i també el Diari Més. Ara a l’ajuntament (secció pepera) ja poden estar contents. Per fi sabem que la reunió va servir perquè Marc Alarcón digués que “properament es mantindran altres reunions amb l’Associació de Veïns de Barenys”. Uf, quin fart de pencar que es foten a l’ajuntament! Sempre que no estiguin a Xile, és clar...

Ui, quina por...!

Heu vist la web de FUPS? Aquí la teniu. Entreu-hi i baixeu una mica amb la roda del ratolí... Sí, aquí a la dreta. Perfecte! Veieu ara Pere Granados a la imatge del vídeo, a la secció Canal TV? Què diables li deu haver passat? Ell, sempre tan pacífic i equilibrat, assenyat i mesurat, divertit i amè, com diria Reyes Pino, ara ens mostra un semblant enfurismat. Que potser té davant Poblet? Ui, quina por...!

Més merda per a Barenys

L’esbojarrat somni que un canal navegable unís Reus amb Salou (una bestiesa que ja van intentar els reusencs al segle XVIII) és, finalment, a punt de fer-se realitat. Gràcies a la depuradora de Reus, que també recull ara la merda dels municipis de Castellvell i Almoster i l’aboca al barranc de Barenys. Això vol dir que ja no cal ni que plogui perquè el barri de la Salut de Salou sigui destinatari de les oloroses fragàncies que l’han fet cèlebre. Tal com es va poder constatar dissabte passat a la desembocadura del barranc i que va obligar als operaris municipals a netejar a corre-cuita la negra platja. Per a entreteniment dels turistes, és clar! L’arribada d’aquestes noves aigües fecals de Castellvell i Almoster a la depuradora de Reus ha estat conseqüència d’un demencial transvasament de conques portat a terme amb nocturnitat i traïdoria per l’ajuntament de Reus i l’Agència Catalana d’Aigües (la ja famosa CACA). Abans aquestes aigües brutes baixaven per la riera del Molinet, a tocar de l’autovia de Bellisens, ben lluny de Barenys, però els de la capital del Baix Camp s’han entestat a instituir el barri de la Salut com la claveguera de referència. Gràcies per la flor, Carles Pellicer i companyia, però mecàsum el test.

La dedicació exclusiva d’Alarcón

Marc Alarcón (PP) va cancel·lar una reunió amb els veïns del barri de la Salut de Salou, en la qual s’havien de tractar mesures que permetin minimitzar els efectes devastador que genera el desbordament del barranc de Barenys, perquè aquella data (el 14 de maig) era de viatge a Xile. El regidor reusenc de Seguretat Ciutadana, Protecció Civil i Mobilitat és també conseller delegat de Ray Agua Universal i va anteposar el seu treball en aquesta empresa a una reunió a la qual sí van assistir-hi l’alcalde, Pere Granados, i els regidors Marc Montagut i María José Rodríguez. L’absència de Marc Alarcón a la reunió esmentada podria, fins a cert punt, entendre’s... si no fos perquè té dedicació exclusiva a l’ajuntament. Llàstima que, en vista del que fa aquí, no s’hagués quedat allà.

Excuses del mal fontaner

Divendres passat, el regidor de Seguretat Ciutadana, Protecció Civil i Mobilitat, Marc Alarcón, es va reunir amb representants veïnals del barri de la Salut. No obstant això, l’ajuntament de Salou no ha informat d’aquesta important trobada, que estava pendent del 14 de maig. I per què l’ajuntament no n’ha dit res? Doncs per la senzilla raó que no va servir per a res i, per tant, res no hi havia a dir. El regidor del PP només va posar excuses al caos viscut el passat 21 de març, quan es va inundar el barri i la Policia Local va donar l’alerta de la riuada quan el temporal ja havia passat. Per exemple, Alarcón va justificar que alguns veïns no rebessin l’sms d’avís en el fet que es va col·lapsar el servidor de l’empresa que presta el servei. Bé, doncs que en contractin una altra que no falli el dia que no ha de fallar, no? I va dir que si la policia no hi va poder anar és perquè eren a la plaça d’Europa, que també s’havia inundat. És a dir, tots els efectius els tenien allà perquè el barri de la Salut no s’inunda mai, no? En fi, excuses de mal fontaner. Com era d’esperar.

Granados ja és un bon minyó

El Diari de Tarragona publica avui una entrevista amb Pere Granados, en la qual l’alcalde de Salou, sempre tan brau amb el tema del consorci de Port Aventura, no diu res d’interès, tira pilotes fora en tot moment i dóna la sensació que parla amb ràbia continguda, com si s’estigués mossegant la llengua. Vaja, que la processó li va per dins. L’entrevista li ha fet el periodista Javier Díaz Plaza i la reprodueixo per si vosaltres hi veieu  alguna cosa que a mi, la veritat, se m’escapa:

Pere Granados Carrillo va néixer a Albox (Almeria) el 1958. Llicenciat en Dret, va accedir a l’alcaldia de Salou el 21 d’abril de 2009 després de la moció de censura presentada pel seu partit, FUPS, juntament amb el PP i el regidor convergent Marc Montagut. Està casat i té un fill.

Com estan les relacions entre Salou i Vila-seca després de l’acord sobre el CRT?

Són molt correctes. Hi ha una bona entesa entre els dos municipis. I això no és obstacle perquè tant la corporació de Vila-seca com la de Salou defensin els interessos que creguin convenients. Salou només reclama allò que per dret li pertany, no vol res que no sigui seu. En cap moment hem posat en perill el consorci o les relacions amb el municipi veí.

Crida l’atenció que els dos alcaldes compareguessin per separat davant la premsa després d’assolir l’acord.

Jo pensava que anàvem a comparèixer junts. No sé què va passar a última hora. Pensava que no hi havia cap inconvenient i que fins i tot ens faríem una foto de família ja que havíem arribat a un acord. Però es va decidir o ho van decidir així i no hi ha cap problema.

Creu que Salou ha guanyat la batalla del CRT?

Mai ho he pres com una guerra amb guanyadors i perdedors. Complerts els vint anys de vigència que establien els estatuts del CRT, ara hi ha una nova realitat juridico-econòmica. I Salou ha defensat aquesta realitat.

La proposta de Salou va ser finalment acceptada.

En el transcurs de les negociacions vam fer diferents propostes perquè el municipi veí acceptés parlar d’aquesta situació. I aquesta en va ser una, amb la qual cosa Salou se sent satisfet perquè considerem que és una proposta justa: hi haurà una comissió que, des d’un punt de vista jurídic, determinarà el que li correspon a cada municipi.

Ja se sap qui serà el jurista que actuarà com a mediador?

Encara no. Serà proposat per la Generalitat i ha de ser consensuat per totes les parts. El fonamental és que aquest àrbitre sigui jurista, perquè els criteris que s’han d’aplicar són jurídics.

Quin paper va jugar la Generalitat i, en especial el delegat del Govern a Tarragona Joaquim Nin, en les negociacions?

En els últims moments Joaquim Nin va fer un paper important en la mediació perquè s’arribés a un acord definitiu.

Per què han trigat tant a arribar a un acord?

Jo el que puc dir és que he intentat per activa i per passiva fer entendre que després de vint anys hi ha una nova realitat juridico-econòmica i que havíem de seure per buscar una solució satisfactòria per a totes les parts, respectant els drets i interessos de cada municipi. Això és el que he defensat des del primer dia.

Què passaria si el dictamen de la comissió és desfavorable per a alguna de les parts?

Ha de ser un dictamen ajustat a dret. En aquest país estem en un estat de dret i això significa que qualsevol contracte o informe no pot escapar a la llei.

I si no s’arriba a un acord (l’informe haurà de ser aprovat per dos terços)?

Si em permet, li contesto amb una pregunta: si vostè arriba a un acord amb un objectiu i no es compleix, què passaria amb l’acord?

Es trenca?

No es trenca, simplement no s’aconsegueix l’objectiu i deixaria de tenir efecte.

Les comissió tindrà un termini de quatre mesos per dictaminar.

Estic convençut que arribaran a un acord. La comissió estarà formada per persones tècniques, perquè volem que sigui un informe que es basi en criteris tècnics. M’estranyaria molt que no arribessin a un acord, però és una hipòtesi que es pot donar.

Encara mantenen la possibilitat de recórrer al Tribunal Constitucional?

Nosaltres defensarem els interessos de Salou perquè és el que hem de fer. Estem convençuts que el dret ens assisteix.

En el tema del CRT hi ha hagut unitat política entre l’equip de govern i l’oposició de Salou.

Això és molt positiu. Totes les forces polítiques s’han sumat a les negociacions que he dut a terme, si bé és cert que els he anat informant en tot moment i he estat molt clar i transparent.

Vostè va plantar cara al seu partit oposant-se a l’esmena que va presentar en al Parlament.

No he plantat cara a cap partit, el que he fet és anar en contra d’una decisió que entenem que era errònia i perjudicava els interessos de Salou.

Lectures recomanades

Acabo de llegir Fago, de Carles Porta. El llibre no només és un minuciós relat de l’assassinat, el gener del 2007, de l’alcalde d’aquesta petita localitat del Pirineu d’Osca, sinó, sobretot, un magnífic treball d’investigació periodística sobre uns fets que els mitjans de comunicació van convertir en circ mediàtic. Dos són els protagonistes d’aquesta història: Santiago Mainar, condemnat pel crim però la culpabilitat del qual l’autor qüestiona, i la seva germana Marisa, qui va fer sense èxit tot al seu abast per tal de demostrar la innocència de Santiago. Fago és també un bon exemple de les tensions que se susciten com a conseqüència del caciquisme. Vaja, com a Salou però sense necessitat d’anar fotent trets. De moment...

Frases memorables (XXIV)

“Desde el PP estamos comprometidos con Salou y con el objetivo de seguir aplicando políticas rigurosas y con seny, como decimos los catalanes”. 

Màrius Garssia, portaveu del grup municipal del PP a l’ajuntament de Salou, en un article publicat al Noticiari Costa Daurada. Bufa!, ara resulta que l’amic Mario ens ha sortit català. Aquesta sí que és bona...

El botí de Port Aventura

Primer ho va fer l’ajuntament de Salou (l’11 de maig passat). I ahir li va tocar el torn a l’ajuntament de Vila-seca. Tots dos consistoris han acordat ja donar llum verda a la creació de la comissió que ha de decidir com es reparteixen els impostos que paga Port Aventura (dos milions d’euros l’any). Fins ara aquest repartiment era al 50% però l’ajuntament de Salou en vol més. La comissió és la que determinarà els nous percentatges, que presumiblement tampoc no serà tant. De moment, la factura ha sortit cara: els dos alcaldes, Pere Granados i Josep Poblet, no es parlen.

Doble militància

Un dels arguments esgrimits per Ramon Pascual (llegiu Pere Granados) per demanar la dissolució d’UTPS i fer fora Manel Macho-Quevedo de la junta de portaveus és que aquest, que és el portaveu municipal d’UTPS, s’ha fet militant del PSC i, per acabar-ho d’adobar, és membre de l’executiva local del partit socialista. És a dir, li retreuen que tingui doble militància, oblidant que el mateix Granados és secretari general de FUPS i que es va presentar a les passades municipals com a cap de llista de CiU. I oblidant també que en una entrevista amb El Punt poc després de ser investit alcalde gràcies a la moció de censura va declarar sobre FUPS: “Som un partit independent que respecta la doble militància”. Per afegir-hi tot seguit: “No m’ho he plantejat de moment [ser militant de CDC], però els estatuts m’ho permetrien” (tal com podeu llegir aquí). Per si no fos prou, Granados i el seu entorn van filtrant la falsa informació que Manel Macho va ser expulsat de FUPS per la seva doble militància, ja que també tenia el carnet d’UTPS. En què quedem? Que no diu que els estatuts de FUPS la hi permetien? I dic falsa informació perquè en realitat Macho va plegar de FUPS abans que Granados el fotés fora (tal com van fer Ferran i altres lleials seus). Per què aquest canvi de discurs i política de caça de bruixes? Doncs se m’acuden dues possibilitats: una, que són hipòcrites; dos, que com ara a Convergència ja no volen Granados, la doble militància la veuen com la gran heretgia, un pecat mortal. Pel que fa al “Fuma, fuma” de l’acudit de dalt, premeu aquí.

Més informació: Pascual demana la dissolució d’UTPS, Al servei de Granados, Pere i Pascual, nyaps per igual.

Pere i Pascual, nyaps per igual

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va buscar la complicitat del PSC en el seu intent de forçar la dissolució del grup municipal d’UTPS i treure Manel Macho-Quevedo de la junta de portaveus però li van contestar que qui no vulgui pols que no vagi a l’era. Veureu: Manel Macho és el portaveu municipal d’UTPS, el partit que l’exalcalde Esteve Ferran va fundar per carregar-se Granados i que va dissoldre després d’estavellar-se electoralment en les últimes municipals (només va aconseguir dos regidors quan es pensava que tornaria a ser decisiu). Ramon Pascual, l’altre regidor d’UTPS (i que va entrar en lloc de Ferran) ha sol·licitat la dissolució del grup municipal d’UTPS en considerar que no té sentit mantenir el grup municipal d’UTPS atès que Macho s’ha fet del PSC i ell ja té la vida resolta al costat de Granados. El tanteig de Granados als socialistes no va produir l’efecte esperat, ja que el portaveu del PSC, Zacarías Henar, li va contestar que l’assumpte incumbeix només els dos regidors d’UTPS, de manera que han de ser ells els qui resolguessin el conflicte. Manel Macho és contrari a la dissolució del grup per fidelitat als qui van votar UTPS en les passades municipals, segons que diu. En el camp contrari es troba Ramon Pascual, qui va votar a favor de la investidura de Granados com a alcalde (tot i que era un declarat antigranadista) a canvi d’una regidoria (la de Salut Púlica i Qualitat Ambiental). Per descomptat, darrere de la maniobra de Pascual hi ha Granados, que s’ha proposat fastiguejar el seu antic companys Manel Macho, amb qui va coincidir durant un temps al FUPS de Ferran. Si no ho enteneu o us costa seguir el fil, no patiu, és normal: l’ajuntament de Salou és el més semblant a una descomunal casa de barrets!

Més informació: Pascual demana la dissolució d’UTPS, Al servei de Granados, Doble militància.

Al servei de Granados

Crec que a ningú se li escapa de darrere de la decisió del regidor Ramon Pascual de demanar la dissolució d’UTPS hi ha Pere Granados. La pregunta és: per què l’alcalde de Salou impulsa aquesta maniobra? Doncs per treure Manel Macho-Quevedo de la junta de portaveus. I per què Granados vol eliminar Macho-Quevedo d’aquest òrgan polític? Doncs per denigrar-lo, tal com ja va fer en l’anterior mandat amb els regidors Salvador Pellicé i Martina Fourrier, als qui va expulsar del grup municipal de CiU perquè no el van votar en la moció de censura que el va dur al poder. Una decisió, per cert, que el jutge va anul·lar en considerar que Granados havia vulnerat drets dels dos regidors, que ara ho són per Unió. Però el mal ja estava fet. La malvolença de Pere Granados envers Manel Macho ve de lluny. Va començar quan tots dos eren a la direcció del FUPS d’Esteve Ferran i Granados ja barrinava com treure-se’ls de sobre per emprendre en solitari una triomfal carrera política. De fet, aquesta necessitat d’envoltar-se de gent que no li pugui fer ombra ha portat Granados a cercar en tot moment la complicitat d’aplegapilotes, de polítics fidels però mediocres (en el millor dels casos) capaços de fer-li el treball brut sense dir ni piu. I com que sap que al Manel Macho no el doblegarà, li vol aplicar la mateixa recepta que al Salvador i a la Martina: fastiguejar-lo al màxim. Amb Ramon Pascual Granados no ha fet res més que llençar la pedra i amagar la mà. És el seu estil.

Més infomació: Pascual demana la dissolució d’UTPS, Pere i Pascual, nyaps per igual, Doble militància.

Pascual demana la dissolució d’UTPS

El regidor d’UTPS i membre de l’equip de govern Ramon Pascual ha demanat la dissolució del seu grup municipal. De fet, per què el vol, si Pere Granados ja li dóna de menjar? Segons el Diari Més, Ramon Pascual ha pres aquesta determinació en considerar que no té sentit l’existència del seu grup municipal si l’altre regidor i portaveu d’UTPS, Manel Macho-Quevedo, s’ha passat als socialistes. El curiós és que Ramon Pascual, qui va entrar a l’ajuntament perquè Esteve Ferran va plegar, critiqui la doble militància quan la seva nova nineta dels ulls (Granados) és secretari general de FUPS i cap de llista de CiU, partit amb el qual Granados s’identificava plenament i on volia militar fins que es va barallar amb l’alcalde de Vila-seca i home fort de CDC al Camp de Tarragona, Josep Poblet. Bé, com que tot això portarà cua, ho aniré dosificant. De moment reprodueixo el que ha escrit la periodista Silvia Jiménez:

Nova volta de clau al ja peculiar escenari polític de l’Ajuntament de Salou. El regidor Ramon Maria Pacual d’Units Tots Per Salou (UTPS) ha demanat la dissolució del seu propi grup municipal. L’edil ha entrat a registre de l’Ajuntament un escrit en el que assegura que, després d’assabentar-se que el portaveu del grup municipal UTPS al que pertany ha estat escollit i forma part de la nova executiva local del PSC, demana la dissolució del seu grup municipal.

«Donat que la formació política UTPS que es va presentar a les eleccions ja no existeix, i el seu portaveu, Manel Macho Quevedo és membre de l’executiva d’un altre partit polític (PSC), tampoc té sentit l’existència del grup municipal d’UTPS; i per això sol·licito que sigui dissolt el grup municipal d’UTPS a tots els efectes legals», diu el document adreçat al registre municipal.

És la nova pirueta política d’un partit polític que va nèixer en les darreres eleccions municipals amb l’exalcalde Esteve Ferran al capdavant. Malgrat les urnes van llençar un resultat que permetia l’entrada de dos regidors d’UTPS a l’Ajuntament, Ferran va renunciar a la seva acta de regidor i va deixar pas al segon de la llista, Manel Macho Quevedo, qui fa de portaveu del grup municipal des d’aleshores. El partit es va dissoldre després dels comicis municipals, deixant al consistori als dos regidors del grup municipal: Manel Macho Quevedo i Ramon Pasqual. Aquests dos protagonitzaven en poc temps un nou episodi de la particular trajectòria d’aquest partit independent, en passar Ramon Pasqual a formar part de l’equip de govern, mentre que Manel Macho Quevedo es mantenia a l’oposició.

La gota que ha vessat el got s’ha produït a principis d’aquest mateix any després que Manel Macho Quevedo hagi estat escollit membre de l’executiva local dels socialistes salouencs, tot i continuar exercint com a portaveu d’UTPS.

«Segueixo sent independent»

«Jo segueixo on era, continuo sent independent. Si es dissol el grup municipal passarem ambdós al grup dels no adscrits. Com a indenpendents no hi ha cap problema però no és lògic que exercint de portaveu d’UTPS hagi estat escollit per formar part a l’executiva local del PSC», explicava ahir Ramon Pascual.

Per la seva banda, Manel Macho Quevedo, assegurava ahir no tenir constància oficial de l’escrit entrat a registre pel seu company de grup municipal. Segons Macho Quevedo, ha estat convocat avui pel secretari de l’Ajuntament qui li notificarà oficialment l’existència del document i el seu contingut.

Malgrat tot, Manel Macho Quevedo avançava ahir quin serà el seu posicionament: «Sóc totalment contrari a la dissolució d’UTPS, sóc el portaveu i cap de llista del grup municipal i ho seré durant tot el mandat, seria poc ètic davant la ciutadania que ens va votar», deia.

Macho Quevedo recordava ahir que els estatuts d’UTPS permeten la doble militància per part dels seus membres. «Però una cosa és militar i altre ben diferent formar part de l’executiva local d’un altre partit», puntualitzava Ramon Pascual.

Segons el portaveu d’UTPS, cal la seva signatura per tal de dissoldre el grup municipal, una rubrica que no té intenció d’estampar amb aquesta finalitat. «Si ell, Ramon Pascual, vol renunciar a la seva acta de regidor li signaré, però no dissoldré el grup municipal», deia Macho Quevedo. De tirar endavant la petició de dissolució del grup municipal, Macho Quevedo perdria el dret de participar en la junta de portaveus.

Cal recordar que Macho Quevedo va ser expulsat de FUPS –el partit independent que encapçala Pere Granados– per la seva doble militància en tenir també carnet d’UTPS.

Més infomació: Al servei de Granados, Pere i Pascual, nyaps per igual, Doble militància.

I Lavilla, on era?

El passat 17 de maig, el Centre Cívic va acollir un debat sobre el paper i el futur dels treballadors socials, al qual van assistir el director general d’STS Grup, Àngel M. Barberán, la delegada territorial de Benestar i Família, Anna M. Solé, i l’alcalde de Salou, Pere Granados. En canvi, qui no va treure el cap per allà va ser el regidor d’Acció Social, Pedro Lavilla, cosa bastant estranya, no? Fa uns dies, en la reunió que va haver entre l’ajuntament i els veïns del barri de la Salut, tampoc hi era Marc Alarcón. Què passa amb els del PP? Que potser van per lliure? O és que Granados passa olímpicament d’ells i ni tan sols els convida? En qualsevol cas, l’absència de Lavilla és fins a cert punt comprensible: prou feina deu tenir perquè li quadrin els comptes...

Pintades a l’ajuntament

El Diari de Tarragona va publicar ahir que diversos comerços de Salou van aparèixer divendres passat amb pintades. Doncs quina putada! De fet, jo també n’he vist, de pintades, però a la façana de l’ajuntament. En aquest cas, cal reconèixer que tenen un punt de gràcia.