diumenge, 25 d’abril del 2010

Espai Blasi

Casualitats

Els que creuen en la sort diuen que la vida és plena de casualitats, fins al punt que molts dels grans descobriments de la humanitat han estat, sovint, producte de l’atzar. I de la indolència, hi podríem afegir. La roda, per exemple, no hi ha dubte que la va inventar un dropo, i el foc, un que volia vendre fum. Del Fallopio és el mojito i la gomorra (del Benet XVI, el capel), i del senyor Bovril, la mandonguilla, un dia que es furgava el nas. I de la recent troballa d’aigua a la Lluna, què me’n dieu...? De ben segur que al darrere hi ha Xorrea Sorea.
La creació d’UTpS com a alternativa a FUpS, per la semblança de les seves sigles, bé podria interpretar-se com un altre fruit de la casualitat. Però res és més lluny de la realitat. Si Ferran ha fundat Units Tots per Salou és amb l’objectiu primordial de carregar-se el Pere Granados, alcalde per Ferran Units per Salou, l’altre partit del Ferran i del qual Ferran ha estat jubilat. La guerra és oberta i mentre un dispara, l’altre calla, sabedor que boca muda mai fou abatuda.
Benvolguts polítics. Mai no us heu plantejat fer les paus? Tan necessària és per a vosaltres la confrontació? No us adoneu que fa molt anys que patim divisió i enfrontament, bullanga i batibull, traïció i revenja? No veieu que així no anem enlloc? No us sembla que ara, més que mai, cal apostar per la via del diàleg i de l’enteniment, donant exemple, si cal, a la resta del món? No penseu que ja és l’hora de desfilar plegats sota la blanca ensenya de la concòrdia, instituint un govern d’unitat on tots hi tinguem cabuda, com a bons germans?

Mireu, no fa gaires dies, mentre vosaltres éreu captius de les vostres despietades maquinacions, al Níger hi va haver un cop d’estat. El palau presidencial de Niamey va ser atacat i el president del país capturat i derrocat. Ara, al capdavant, hi ha un coronel rebel. No us heu plantejat que aquest és el líder que necessiteu? Què millor que els seus aires renovadors per conduir la nau comuna a bon port? A més, estrets llaços ens hi uneixen. Per un costat, el nom: es diu Salou Djibo, que més patriòtic no pot ser. Per l’altre, que viu en una república bananera. Just com nosaltres. Quina casualitat!

(Publicat al Pont de Fusta, abril del 2010.)