Acabo de llegir Memorias de un periodista, d’Indro Montanelli. La vida d’aquest prestigiós periodista italià (1909-2001) va ser llarga i intensa. Llarga, perquè mai no va deixar el seu ofici, que va exercir fins els seus darrers dies; intensa, perquè van ser molts i transcendents els fets històrics dels quals en va ser testimoni i dels quals en va deixar constància per escrit. Montanelli va seguir sempre una màxima que considerava inviolable: “L’únic amo del periodista és el lector”. És a dir, que el periodista es deu al seu públic, no al poder. Una lliçó que, sens dubte, bé s’haurien d’aplicar els nombrosos pseudoperiodistas que tant pul·lulen per Salou.
diumenge, 2 de maig del 2010
Lectures recomanades (VI)
Acabo de llegir Memorias de un periodista, d’Indro Montanelli. La vida d’aquest prestigiós periodista italià (1909-2001) va ser llarga i intensa. Llarga, perquè mai no va deixar el seu ofici, que va exercir fins els seus darrers dies; intensa, perquè van ser molts i transcendents els fets històrics dels quals en va ser testimoni i dels quals en va deixar constància per escrit. Montanelli va seguir sempre una màxima que considerava inviolable: “L’únic amo del periodista és el lector”. És a dir, que el periodista es deu al seu públic, no al poder. Una lliçó que, sens dubte, bé s’haurien d’aplicar els nombrosos pseudoperiodistas que tant pul·lulen per Salou.
