Avui m’he creuat al carrer amb una cambrera que no em pot veure d’ençà que vaig dir que jo anava amb Holanda a la final de la copa del món de futbol. La noia ha passat pel meu costat gairebé a tocar, doncs la vorera era estreta, altiva, creient-se una dama, veient-me però negant-me la seva fastigosa mirada. He acabat rient. Què tòtils que arriben a ser els fonamentalistes espanyols!
