Acabo de llegir Bodas de sangre, de Federico García Lorca. Aquesta tragèdia en tres actes escrita en prosa i vers pel formidable poeta, dramaturg i prosista espanyol executat per les maleïdes tropes franquistes al començament de la guerra civil, narra una història passional ambientada en un poble andalús de l’Espanya més profunda que bé podria ser Salou (només caldria portar a terme una nova delimitació territorial, ara que s’apropa el vint-i-unè aniversari de la segregació). Per què aquest paral·lelisme? Doncs per la gelosia, l’odi i la violència que la protagonitzen, elements tots ells tan teatrals i tan vius a casa nostra des de fa anys i panys, i darrerament encesos amb el cas Cartier.
