Ferran serà tan pagès com vulgueu i més, però s'ha de reconèixer que les seves entrevistes sempre són saboroses, perquè li va la marxa i perquè no acostuma a mossegar-se la llengua, sobretot si hi ha enemic a la vista. En tenim una prova d'això a l'últim L'Esclafit, on acusa l'Antonio Banyeres d'haver orquestrat a través de El Mundo una campanya de destrucció pública de la seva persona i de la seva família ("aquesta campanya va ser promoguda i generosament pagada per un grup de persones vinculades directament amb el món immobiliari i àvides de sucoses requalificacions"); també explica perquè no va voler entrar de regidor de l'oposició després de l'aliança PSC, CiU i RDS a les darreres municipals ("el meu fort caràcter no hagués permès l'habitual mofa de Banyeres"), i descriu com van ser les negociacions amb CDC per tal d'arrabassar l'alcaldia a Banyeres fins que es va produir la "traïció" de Granados, qui, segons Ferran, va maniobrar d'amagat per ser alcalde. És precisament amb Granados amb qui Ferran més deixa anar tota la seva artilleria. A la pregunta "Què et diferencia de Granados?", respon: "Tot, però dues coses especialment: la seva egolatria, que el duria a vendre a qui calgués a canvi del poder polític o de la possibilitat d'arribar a ser un personatge públic (recordem la seva passió per sortir a la foto), i que pretén utilitzar l'alcaldia de Salou com a trampolí polític cap a càrrecs de més responsabilitat provincial. Important-li poc o res el poble de Salou (cosa que van veure de seguida els seus interlocutors de CDC)". Barrabam!
