Acabo de llegir Jazz en el despacho de Hitler, de Plàcid García-Planas. El llibre recull 72 cròniques que aquest reporter va publicar a La Vanguardia. Són cròniques escrites en escenaris diversos i molt conflictius: Bòsnia, l’Iraq, el Líban, l’Afganistan... El que diferencia Plàcid García-Planas d’altres corresponsals de guerra és la seva forma de narrar, serena i paradoxal, partint de fets aparentment insubstancials per arribar-ne al fons, sense perdre en cap moment el rigor informatiu. És una llàstima que García-Planas no hagués estat a Salou ara fa un any i mig. Potser ell ens hauria pogut desvelar sense estridències les intrigues polítiques que van desembocar en aquella infausta moció de censura.
