Per llenguatge s’entén el sistema de comunicació propi d’una comunitat. Però quan aquesta comunitat, per culpa de la política, és víctima d’un ús pervers del llenguatge, aleshores malament nois, perquè el que se’n ven és grandiloqüència, propaganda, falsedat. Passa, per exemple, amb el terme “desplaçats”, que s’empra en lloc de deportats o expulsats. O amb “danys col·laterals”, en lloc de víctimes civils; o amb “tanca de seguretat”, per referir-se al mur de la vergonya, i amb “ajut humanitari”, quan se’ns està parlant d’una ocupació militar en tota regla. Salou no s’escapa tampoc a aquest ús fraudulent del llenguatge. Per això tenim “carril de convivència” en lloc de carril bici mal fet; “diagnosi del sector comercial” per informe de pacotilla, o “micropolítica”, terme tan cridaner que de tan insignificant que deu ser, potser és millor no es faci. L’últim invent pompós ha estat el de “Eix Cívic”, per l’avinguda que hi volen construir per on passa ara la via del tren. El jutge Baltasar Garzón ha dit que “la mentida lingüística també és violència, violència simbòlica. La més insidiosa de totes”. Bé, no és qüestió de caure tan baix, però veurem en què queda tan campanuda avinguda.
