És possible que aquest any et fotin fora de la feina, si és que encara no ets a l’atur. Que gairebé hagis d’atracar bancs per pagar la hipoteca del pis (un pis que, a sobre, t’acabaran prenent els bancs), si és que no l’has perdut ja. De què viuràs, si es pot considerar vida l’infern que t’espera i del qual no saps quan ni com en sortiràs? Recordes la mitjanit del dia 31? Sí, anaves disfressat amb aquell ridícul barret de con, llençant com un poca-solta serpentines fastigoses i bufant com un guillat espanta-sogres bavejats. Recordes les teves grans rialles i aquelles falses abraçades? T’adones de com eres de patètic? Encara et fa mal el cap i et tremolen les mans? Demà és dilluns... Benvingut a la crua realitat. Ah, i feliç any nou!
