Convergència i Unió concorreran per separat a Salou a les municipals del mes de maig. El suport de CDC a la moció de censura que va portar Pere Granados (Fups) a l’alcaldia va ser el detonant d’una ruptura que ningú esperava i que encara cueja.
La proclamació de Pere Granados com a candidat de CDC i de Fups a les properes eleccions municipals va servir el passat 24 de gener per oficialitzar públicament el que fins llavors era un secret a veus: que l’actual alcalde és el tapat de Convergència en l’aspiració d’aquest partit per assolir l’alcaldia de la capital de la Costa Daurada. També va permetre constatar una profunda fractura: la de la federació de CiU a Salou, on CDC i UDC van per camins diferents.
La ruptura es va produir l’abril de fa dos anys arran de la presentació de la moció de censura per part de Fups, PP i el vot trànsfuga de Marc Montagut contra el tripartit de PSC, CiU i RDS. Aleshores era alcalde el socialista Antoni Banyeres però faltava poc perquè el convergent Salvador Pellicé li prengués el relleu, d’acord amb el pacte de govern subscrit després de les municipals del 2007.
Aquell pacte establia que el PSC gaudiria de l’alcaldia durant els dos primers anys de mandat, mentre que els dos següents ―els més profitosos des del punt de vista de rèdit electoral― serien per a CiU. Per què llavors Convergència sacrificava el seu alcaldable? Per la senzilla raó que la direcció nacional del partit, la de Barcelona, no veia amb bons ulls l’aliança amb el PSC beneïda pel comitè local de Salou.
Coalició antiferranista
El pacte entre CiU, PSC i RDS després de les municipals del 2007 va ser una coalició antiferranista. Tots tres partits estaven molestos tant per la forma de governar de Ferran com per les greus acusacions de corrupció urbanística que hi havia contra ell i el seu fill. Tan escandalosos eren els fets denunciats, que, per no acabar-ne esquitxada, CiU es va retirar el 2006 de l’equip de govern amb Fups i PP.
Per això, encara que les eleccions del 2007 les va guanyar Fups (28,42% dels vots i set regidors), seguit per PSC (21,96% i sis), CiU (13,65% i tres), PP (11, 31% i 3) i RDS (9,39% i 2), Ferran no va poder evitar que els seus adversaris pactessin allunyar-lo del poder. I això que Ferran va remoure cel i terra, sobretot amb CiU de Barcelona, perquè no es consumés el tripartit.
Així les coses, i atenent a que el pacte era molt favorable per a CiU, ja que amb només tres regidors es reservava els millors anys de mandat, el 16 de juny Antonio Banyeres fou elegit alcalde, mentre que Ferran, per no haver d’aguantar el mal tràngol de seure a l’oposició, renunciava a la seva acta de regidor. El número 2 de Fups, Pere Granados, es convertia d’aquesta manera en el cap visible d’aquest partit.
Apareix en escena Felip Puig
Tot i que aparentment Ferran es retira de la primera línia política, la veritat és que l’etern alcalde de Salou (ho ha estat durant 17 anys consecutius) no s’està quiet. Segueix bellugant els fils de Fups i vol acabar com sigui amb el tripartit, com si d’una qüestió personal es tractés. Després de comprovar que amb una política destructiva no aconseguirà res (els atacs s’adrecen sobretot contra Banyeres, de qui es fa aflorar el seu passat), Ferran decideix apostar fort. Es tracta de fer que CiU abandoni el govern municipal. I amb aquesta idea busca la col·laboració de Barcelona.
El primer que fa és entrevistar-se amb Felip Puig. Al secretari general adjunt de CDC li agrada la proposta de Ferran de provocar un canvi de govern a Salou, però li exigeix que Fups s’integri en CiU. És a dir, que Fups desaparegui com a partit en benefici de CiU. Ferran s’hi oposa rotundament; no vol de cap manera que el partit que ell ha creat, que lidera i que porta el seu nom deixi d’existir.
Granados, que està al corrent de les negociacions, s’adona que es troba davant de la gran oportunitat de la seva vida política. Per això, d’amagat del seu mentor polític, negocia amb Felip Puig. Tots dos ordeixen un pla: amb la col·laboració del PP, presentaran una moció de censura que comptarà amb el suport d’un regidor convergent trànsfuga. Del Fups ja s’encarregarà Granados. Abans, però, cal treure Ferran del mig.
Granados, que és advocat, redacta uns nous estatuts de Fups que Ferran signa sense llegir-los. És la seva perdició: ha firmat uns estatus que li traspassen el poder a Granados. Ferran acabarà perdent el control del seu partit.
Es consuma la “traïció”
La tensió entre Ferran i Granados creix dia rere dia. Tant és així, que Fups, ara sota les regnes d’un Granados cada cop més ambiciós (gràcies a Felip Puig, per fi se sent reconegut i estimat), acaba apartant Ferran de la presidència del partit. I allò en el que Ferran no havia volgut afluixar Felip Puig ho aconseguirà de Granados per la porta del darrere: CDC i Fups, que aglutina un electorat pro convergent, s’aliaran pensant en les properes municipals. Ferran no dubtarà en qualificar la jugada de “traïció”.
Granados i Puig segueixen maquinant en secret. Tant el comitè local de CDC com l’assemblea local d’Unió Democràtica són els primers sorpresos per la presentació de la moció de censura. I encara que el rebuig de les bases és generalitzat, aquesta s’acabarà votant el 21 d’abril de 2009. És un ple tens, amb crits a favor i en contra, segons els bàndols, durant l’hora i mitja que dura la sessió. Però els set vots de Fups, els tres del PP i el del convergent trànsfuga Montagut li acaben donant l’alcaldia a Granados. Per la seva banda, Felip Puig purga el comitè local de CDC i en lloc de la direcció rebel hi posa militants lleials, per tal de legitimar els serveis prestats per Montagut, a qui, com a premi, Granados nomena primer tinent d’alcalde. Pellicé, per la seva banda, a qui han deixat amb la mel als llavis, abandona CDC juntament amb una trentena de militants que no accepten la imposició de Felip Puig.
CDC mai ha guanyat a Salou
Pellicé acabarà recalant en Unió Democràtica, i és el seu cap de cartell en les pròximes municipals amb Unió Municipal per Catalunya. D’Unió cal dir que ha estat coherent amb els seus actes. Durant la moció de censura, no només va desaprovar la maniobra de CDC sinó que va expulsar a dos membres de la seva assemblea local que s’hi van pronunciar a favor. Des d’aleshores, no ha deixat de marcar distàncies amb el nou comitè local de CDC i amb Fups, i la seva regidora, Martina Fourrier, és a l’oposició.
CDC confia ara en Granados per guanyar les pròximes municipals gràcies a la massa de votants que arrossega Fups. De fet, Fups, que en aquesta tempestuosa travessia ha perdut el nom de Ferran de les seves sigles (el partit de Granados es diu Formació Units per Salou), té els dies comptats, està cridat a desaparèixer. Amb Unió, Convergència ja tindrà temps de fer les paus. El primer de tot és guanyar a Salou. Una fita que, paradoxes de la vida, mai ha aconseguit, tot i que ho porta intentant des de 1979. Sí, des que l’anhel de poder va portar CDC a orquestrar la que ha acabat sent una esvalotada segregació de Salou.
(Article publicat al Pont de Fusta, febrer del 2011)
