No sé si heu llegit la proclama del nostre alcalde amb motiu de la festa major d’hivern, que avui arriba al seu punt àlgid. Comença així (la blanqueta és meva):
“La Festa Major d’hivern no solament és la festa més popular i genuïna de Salou, sinó que és la celebració col·lectiva que mou el poble al voltant d’un sol objectiu: projectar i afirmar la nostra identitat cultural i festiva. Aquella que cohesiona de veritat la societat salouenca”.
A veure: el que es coneix com a festa major d’hivern va ser l’invent d’una colla de joves avorrits amb una idea fantasiosa: “Escolta, i per què no fem una festa major? I si tirem confeti?”. Una idea que va ser emprada en aquell temps com a arma llancívola pels segregacionistes a l’hora de gemegar que a Salou no hi havia res. Prova d’aquesta manca de tradició (i de precipitació) de la festa major d’hivern de Salou és que no té ni patró. Es va escollir un dia (el primer dissabte de febrer) com se’n podia haver triat el 28 de desembre. La festa major de veritat, la “més popular i genuïna”, la de la “celebració col·lectiva” i la que permet “afirmar la nostra identitat cultural i festiva” que diu el nostre estimat alcalde no és cap altra que la del 15 d’agost. La resta és celebrar actes sense solta ni volta, muntar un aparador pensant més en els de fora que en els d’aquí. I figurar. La festa major d’hivern és, sobretot, no oblidar-se de figurar.
