El passat mes de febrer es va repartir el número 3 del butlletí municipal Salou. Ja llavors em va cridar l’atenció que en les pàgines dedicades als grups municipals (les centrals) sortís en blanc l’espai reservat a Renovació Democràtica de Salou (RDS). Doncs bé, hi va aparèixer en blanc perquè l’equip de govern va censurar l’article. “Senzillament no els agradava el contingut”, diuen al RDS. Aquest fet realment greu va motivar que Otal demanés explicacions a l’alcalde en el ple del passat 16 d’abril, petició a la qual Granados va respondre al més pur estil Van Gaal: “No s’ha publicat per qüestions tècniques”. L’article censurat es titula Contra el confusionisme, claredat i no fa sinó demanar als electors quelcom tan assenyat com que vigilin amb lupa tot allò que prometen els partits (ara que en tenim tants a Salou), no sigui que després se sentin enganyats. “Merèixer la confiança ciutadana requereix oferir transparència i claredat meridiana en els objectius que proposen els partits davant les eleccions”, diu l’article (el text íntegre el teniu aquí). Amb tot el seu historial, no és gens agosarat afirmar que Granados i els seus acòlits senten veritable frenesí per la censura, ja sigui en forma de moció o aplicada com a vici solitari. I també per la tisorada, ja sigui inaugurant tot el hagut i per haver o escapçant un dret tan fonamental com és el de la llibertat d’expressió.
