L’alcalde de Salou s’ha reunit amb el director de l’empresa que porta a terme la reforma del nucli antic, Josep M. Miró, per donar-li una bona estirada d’orelles pel retard amb què s’estan executant les obres. L’equip d’investigació de Carrer del Mar ha accedit en exclusiva a la transcripció secreta de les actes de l’esmentada reunió, la qual, atès el seu gran valor informatiu, reproduïm literalment:
―Josep Maria, estic molt emprenyat amb tu.
―No cal que m’ho juris, ja se’t veu a la cara, amb els morros que poses.
―Per culpa teva estic quedant molt malament.
―Home...
―Ni home ni dona! M’arriben queixes de tot arreu, gent que cau.
―Els vells, que ensopeguen perquè ja no es recorden de caminar.
―I comerciants que no venen.
―Doncs que facin vacances, que els molt garrepes ja treballen prou a l’estiu.
―Mira, vull que les obres s’acabin com sigui abans de Setmana Santa.
―Però no em vas dir que eren per a les eleccions? Que no et recordes que vam aixecar els carrers, vam fer les fotos i em vas dir: “Els primers dos mesos no cal que t’hi escarrassis, només una mica de polsim perquè es vegi que hi treballeu, m’interessen per a mitjans de maig”. Doncs hem fet el que ens vas manar.
―Mira, Pep, no em portis la contrària.
―Ui, què delicat t’has tornat des que ets alcalde. Abans no ho eres, així.
―Vull que acabis les obres abans de Setmana Santa, t’he dit. I punt. M’hi jugo molt. Treballa els diumenges i les hores que calgui.
―Però què vols, que rebenti els homes?
―Doncs que no mirin tant el cul de les paies!
―Apa, i tu què...! Bé que te les mires i ningú no et diu res!
―El que jo faig és política de proximitat. Vinga, va, prou de ximpleries. Si vas curt de personal, contracta negres o recorre a l’exèrcit de salvació.
―Bé, ho intentaré, però anem molt endarrerits.
―Allà tu, perquè si no compleixes, acabaràs de paleta a Azahar...
―Ah, no, això sí que no!
―Doncs espavila!
―Per cert, a la font lluminosa, què em vas dir que volies que hi sortís... orxata o pepsicola?
