El passat diumenge, Esteve Ferran es va acomiadar de la política. De la política activa, és clar, perquè un home com ell mai no deixarà de sentir-se atret per tot allò que es cou al nostre poble. Ferran ens va dir adéu des de les pàgines del Diari de Tarragona. Ho va fer amb una carta titulada Al poble de Salou (que podeu llegir prement sobre la imatge o clicant aquí), amb la qual no només dóna les gràcies als que el van votar a les darreres municipals sinó a tots els ciutadans dels quals ha estat alcalde durant 17 convulsos anys. La de Ferran ha estat, certament, una carrera política llarga, que va començar com a regidor de Convergència Democràtica de Catalunya el 1979 a l’aleshores ajuntament de Vila-seca i Salou i de la qual es va veure temporalment arraconat el 1987 pel llavors alcalde, el també convergent Joan Maria Pujals, i per un moviment segregacionista dividit i prostrat davant d’Alianza Popular. Fins que el gener de 1990 el conseller de Governació, Josep Gomis, el va repescar per situar-lo com a home fort de CDC al capdavant de la junta gestora del nounat municipi de Salou. Després van venir la ruptura amb Pujol i la creació de Ferran Units per Salou (FUpS), el partit que li acabaria prenent Granados i amb el qual va arrasar en totes les municipals menys en la del 2007. És cert que les eleccions d’aquell any també les va guanyar però sense la majoria suficient com per evitar ser defenestrat pel PSC, CiU i RDS, farts d’uns escàndols urbanístics que encara cuegen als jutjats. S’esperava aleshores el seu comiat de la política (de fet, va renunciar a la seva acta de regidor perquè el succeís Granados) però la traïció d’aquest (va vendre FUpS a CDC per ser alcalde) va acabar donant alè a un Ferran que si s’hi va abocar de nou, a la política, va ser per parar-li els peus a l’hereu que s’havia girat contra ell. A la carta, Ferran diu que tot té un principi i un final. És cert. Com també és cert que si Ferran hagués plegat abans la seva sortida hauria estat gloriosa. En qualsevol cas, el seu nom sempre serà inesborrable de la història de Salou. Quelcom que no podran dir molts dels que van entrar a l’ajuntament de la seva mà i que només han utilitzat la política per escalar.
