Una altra de les regidores que tampoc no ha tingut una estrena massa lluïda ha estat Júlia Gómez. Dilluns passat, la nova titular d’Ensenyament (i de Platges, Qualitat Ambiental i Sostenibilitat; i d’Infància; i de Salut Pública; Déu n’hi do, de vàlides que en són, algunes persones!), va convocar el Consell Escolar Municipal. Els objectius de la reunió eren, d’una banda, presentar-se i, de l’altra, transmetre als assistents la seva plena disposició a atendre i, en la mesura del possible, resoldre els problemes que envolten el món de l’ensenyament al nostre municipi. L’inconvenient és que la regidora convergent, nascuda a Salamanca però catalana de nova soca (fins i tot ha catalanitzat el seu nom), va fer el discurs en espanyol, obviant que el català és la nostra (i se suposa que ara també la seva) llengua. Fins que algú es va afartar i li va deixar anar: “Sort que vostè és regidora de Convergència, perquè si arriba a ser del PP encara ens haurien fet cantar l’himne!”. El retret va tenir efecte immediat, ja que la resta de la reunió va discórrer en català, tal com hagués estat el raonable i normal des d’un principi. I més en el cas d’una regidora que, com a autoritat que és, ha de ser exemple de normalitat lingüística, i perquè no és nova a l’ajuntament; vull dir, que ja sap de què va la cosa. En fi, tics que els delaten. (Gràcies, Carme.)
