L’Extreme Man 226 Salou Costa Daurada de diumenge passat, avui fa tot just una setmana, va aplegar 400 esportistes que han rebut tota mena d’elogis. I merescuts, perquè és a l’abast de molt poca gent nedar 3,8 quilòmetres, pedalar altres 180 en bicicleta i, com a guinda, córrer a peu 40,2 quilòmetres. Doncs bé, entre els atletes participants hi havia almenys dos de Salou: Francesc Calabuig Sánchez, Cala, i Joe Rosich Grau, a més d’altres dos que ara ja no viuen aquí però que han estat salouencs gairebé tota la vida: Daniel Villena i Sergi Isern. Vegem, per exemple, el cas de Cala. Va debutar l’any passat com a ironman a Roth (Alemanya) i, en la seva primera cursa, va quedar el 242è d’un total de 3.000 participants. El passat mes d’abril va córrer la triatló d’Elx, on va acabar en el lloc 40è de 908 atletes. Però no només això: Cala va ser el primer de la seva categoria, la G40-44m. Ara s’està preparant per a la ironman d’Àustria, que es disputarà el proper 3 de juliol. I tot això (desplaçaments, allotjament, materials...), a manca de patrocinadors, s’ho paga de la seva butxaca. Cada any, l’ajuntament de Salou es gasta una morterada de calés en l’organització d’actes esportius (només cal veure els 306.000 euros que ens va costar el darrer ral·li Costa Daurada, i preparem-nos pel que ve) sense que els nostres polítics no s’adonin que cal subvencionar els esportistes de casa, més encara si tenen talent. I el pitjor de tot: no es dignen ni a esmentar-los en les notes de premsa perquè, almenys, gaudeixin d’un mínim reconeixement públic. La política esportiva s’ha de centrar en el foment l’esport, no en convertir l’esport en un espectacle més. Perquè llavors es perd l’essència mateixa de l’esport. (Més informació aquí i aquí.) (Gràcies, Sergio.)
