La interpretació que ha fet CiU de la sentència de la Junta Electoral per l’escrutini al Parc de Salou és, lògicament, interessada. I és natural que així passi, perquè la discrepància fa que l’ampolla mig plena per a uns sigui observada mig buida per altres. En qualsevol cas, el que sí ha quedat clar és que la resolució és inapel·lable: els vots de les dues meses electorals objecte de polèmica no s’anul·laran perquè, tot i les sospites, no s’han pogut provar les irregularitats denunciades. És a dir, que no n’hi ha prou amb els indicis per condemnar. El que no m’ha agradat de tot aquest escàndol, però, és la manipulació informativa que ha fet CiU del resultat. Ahir, un cop conegut l’acord de la Junta Electoral, els pretesos ideòlegs del partit es van afanyar a difondre una nota de premsa que, a més d’explicar la veritat a mitges, es dedicava a desqualificar l’oposició. Fins al punt que, amb jactància, amenaçaven Toni Brull i Zacarías Henar de denunciar-los per la via penal per les acusacions que havien fet. A veure: que potser no hi ha constància oficial d’aquestes irregularitats? Que no hi ha un procediment penal obert per presumpta compra de vots (el qual probablement quedarà en no res, ja que aquesta mena d’assumptes s’acostuma a resoldre pagant el viatge de tornada de l’imputat)? Que no és un dret legítim poder discrepar i impugnar unes votacions qüestionades per fins a quatre partits? És que no hi ha a CiU ningú que s’adoni que amb rancúnia no anem enlloc?
