El passat 11 de juny, amb motiu de la constitució del nou ajuntament de Salou, el cap de llista del PP, Mario García, va recitar uns coneguts versos d’Antonio Machado:
“Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.”
Per afegir-hi tot seguit, ja de collita pròpia:
“Hagamos camino y olvidémonos de los rencores del pasado, solo así seremos capaces de trabajar con objetividad”.
I jo em pregunto: com és possible tanta barra? Com pot ser que un partit hereu del franquisme s’apropiï de l’obra d’aquest gran poeta sevillà, que va haver de fugir d’Espanya per no ser afusellat per Franco, morint dies després i com un proscrit a Colliure (França)? Com s’atreveix el PP a embrutar la poesia d’un home el credo del qual res tenia a veure amb el dels rebels aixecats en armes contra el govern legítim del Front Popular? Que el PP reivindiqui a Antonio Machado és ultratjant. Està tan fora de lloc com pretendre convertir L’Estaca en himne del PP. Si el PP vol guarnir els seus discursos amb cites, que repassi el Camino d’Escrivà de Balaguer, per exemple. Però que no usurpi un llegat que no li pertoca. Per cert, saben al PP com acaben els Proverbios i cantares dels quals Mario García va extreure la cita:
“Ya hay un español que quiere
vivir y a vivir empieza,
entre una España que muere
y otra España que bosteza.
Españolito que vienes
al mundo, te guarde Dios.
Una de las dos Españas
ha de helarte el corazón”.
