 |
| Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida |
La carta en què Ferran anuncia públicament la dissolució de UTpS evidencia la profunda divisió que ha viscut el partit. N’hi ha prou amb llegir-ne el tercer paràgraf per constatar-ho. Ferran hi escriu: “Vull donar les gràcies especialment ―per la seva fidelitat i suport durant aquests dies de reflexió i de presa de decisions complicades― a Ramon Pascual, regidor electe. També als membres de la junta directiva i del comitè executiu: Salvador Aguilar ―com a secretari general― i Francisco Barrachina ―com a tresorer―, a Tomàs Brull, fundador del partit, així com a José Faura, Jesús Parada, Encarnación García i Ramon Martorell per la seva tasca durant aquests anys”. I què passa amb els altres membres del comitè executiu, com Trinitat Fabregat, María Juana Campillo, Xavier Germà i Claudia González? No hi pinten res o senzillament que els bombin, per haver estat contraris que UTpS es rendís a Granados, que és el que finalment ha acabat fent Ferran? Perquè la impressió que queda és que els oblidats de la carta eren precisament els millors valedors de l’ideari ferranista, del qual ha acabat apostatat fins i tot el propi Ferran. I després hi ha el gèlid, distant comiat a qui se suposa que era la mà dreta i home de confiança de Ferran, Manel Macho-Quevedo. Al vicepresident d’UTpS Ferran el despatxa, més per obligació que per devoció, desitjant-li “molta sort en la seva nova singladura política”. Una manera de dir-li “ja t’ho faràs!”, com si ell i els oblidats tinguessin la culpa d’uns plats que només Ferran ha trencat.
