Aquest matí s’ha celebrat el funeral de Manuel Albinyana. Més que trista, ha estat una cerimònia penosa. Per la poca gent que hi ha anat. Perquè ha estat una missa que s’ha despatxat com si fos de tràmit (les úniques paraules d’enaltiment de la figura del Manolo han estat del mossèn) i perquè encara que hi han estat presents les autoritats municipals, hi ha hagut una notòria absència: la de Ferran. És cert que Ferran ha revelat després del seu fracàs electoral que està malalt, i que per això ha dissolt el seu partit, però també és cert que Ferran i l’Associació Amics 30 d’Octubre, de la qual Albinyana havia estat president, no congeniaven. Unes desavinences que van començar l’any 1981, tal com explica Albinyana al seu llibre: Salou, la lluita i el sacrifici d’un poble, que es van arrossegar amb un Salou ja lliure, el 1989, i que han continuat amb Granados, perpetuant-se així una fractura social que encara segueix viva. A la fotografia, Manolo Albinyana apareix en una calçotada que es va fer a Farena amb companys de l’Associació Amics 30 d’Octubre.
