Un fulminant càncer s’ha endut Manuel Albinyana, un dels principals artífexs de la segregació de Salou, per la qual sempre va lluitar i a la qual en tot moment li va ser fidel fins i tot quan Convergència, que havia promogut el moviment, s’hi va girar en contra. Manuel Albinyana Abelló va néixer a Reus el 19 d’agost del 1921. La seva vinculació amb Salou va començar quan era un infant, tot acompanyant el seu pare en els seus viatges de caire professional. Després d’una llarga i feixuga etapa en la que va formar part del cos de policia de la Guàrdia d’Assalt de la II República, d’anys de patiment en camps de concentració francesos i alemanys, va poder tornar a l’estat espanyol el 1942. Reintegrat a la vida civil, va iniciar la seva vida professional en el sector de l’hostaleria, primer a la capital del Baix Camp i després a Salou, on va crear i regentar durant molts anys la cafeteria-restaurant Mistral o el Bogart (escenaris de multituds de reunions clandestines de la segregació). Situat sempre en la primera fila reivindicativa d’un Salou lliure, va actuar primer a través del Sindicat d’lniciatives i Turisme, de l’Associació de Veïns Salauris i des de la seva militància política en el comitè local de Convergència Democràtica de Catalunya (formació de la que s’acabaria donant de baixa a mitjans dels anys vuitanta decebut pel doble joc que practicava amb la segregació). Va ser soci fundador de l’Associació de Ciutadans Pro-segregació de Salou (1980) y després de l’Associació d’Amics de la Segregació (1987). El 1989 forma part de la Coordinadora Poble de Salou, entitat que es forma amb la finalitat de “promoure la constitució del municipi de Salou, en compliment de la sentència del Tribunal Suprem”. L’any 2006, l’ajuntament de Salou li va atorgar el títol de Fill Adoptiu de la Vila de Salou per la “seva dedicació reiterada i constant i al municipi”. L’acta de concessió del títol esmentat remarca que “és notori que com a capdavanter del moviment segregacionista va possibilitar la creació del municipi de Salou, fou sempre lleial a aquesta idea, fins i tot quan li podia comportar perjudicis personals o quan la independència de Salou xocava amb els interessos del seu partit polític”. Difícilment es pot quantificar el temps que Manuel Albinyana ha dedicat a la causa segregacionista i els esforços humans i econòmics que va esmerçar fins assolir fer realitat el seu sonni: viure en el seu Salou lliure llargament desitjat”. (Informació extreta del seu llibre Salou, la lluita i el sacrifici d’un poble, el qual va escriure conjuntament amb el seu gran amic Julio Vilaplana.) Descansa en pau, Manolo.
