dimecres, 27 de juliol del 2011

“Vagi-se’n”



Ahir, poc després de les deu del matí, vaig veure tres homes barallant-se amb un negre al carrer del Pont dels Estanyets. La batussa tenia lloc darrere d’un 4 x 4 aparcat que els tapava. En sentir crits dauxili, m’hi he apropat. Un dels agressors, només veure’m, m’ha engegat: “Vagi-se’n!”. A la qual cosa he contestat: “Per què, què està passant?”. He vist llavors el negre. Dos dels homes el tenien boca avall. Pretenien immobilitzar-lo. “Que t’estiguis quiet, t’he dit!”, li esbroncava un dels qui el subjectaven. Però el negre seguia demanant auxili. Ha estat aleshores quan l’individu que m’ha barrat el pas m’ha contestat de mala gana: “Som policies i això és una detenció. Ara, vagi-se’n!”. Jo no sé quin delicte deu haver comès l’home al qual aquells policies reduïen, però, per l’hora que era, deuria ser un dels molts negres que cada dia acostumen a passar per aquest carreró carregats amb la seva mercaderia cap a l’estació. Per emprendre un camí incert que els permeti seguir subsistint. Perquè poca cosa més poder fer sinó sobreviure arran de la cacera de què són objecte per part de la policia. Efectivament, des que Convergència ha guanyat les eleccions (primer les autonòmiques, després les municipals), sha desfermat una constant, implacable i desproporcionada repressió policial contra el top manta. Els persegueixen com si fossin criminals. I el pitjor de tot és que la policia autonòmica, tristament famosa ja per les seves brutals càrregues, sembla sentir-se a gust actuant així, sense contemplacions, acarnissant-se amb els qui tenen la malaventura de ser les seves víctimes. Fa uns dies, El Periódico va parlar amb Ousmane Biaye. Aquest jove senegalès va arribar en pastera pensant que entre nosaltres trobaria un món millor. Però es va equivocar. Perquè en realitat va descobrir un infern encara pitjor: “No vaig saber què era la fam fins que vaig arribar aquí”, diu a l’entrevista, on també recorda el que li va advertir un company seu: “Sense papers només podràs fer tres coses: top manta, buscar ferralla o vendre droga”. És això últim el que volen Felip Puig i companyia? Vegeu aquí una altra i vergonyosa mostra recent de lextralimitació policial.