L’operació urbanística que tants maldecaps li està portant a Esteve Ferran va ser protagonitzada pel seu fill, Esteve Ferran Gombau, exregidor d’Urbanisme. És la compra per part de Ferran fill d’una finca de la partida Emprius als germans Ricard i Marc Montagut. L’adquisició la va fer en primera instància Philippe Trujillo el 7 de setembre de 1999 per cinc milions de pessetes (30.000 euros), i el 3 d’agost de l’any següent ja figura a nom d’Esteve Ferran Gombau, qui el 27 d’octubre del 2004 la va vendre per 506.445 euros, després que una revisió del Pla General aprovada l’1 octubre del 2003 convertís uns terrenys rústics en urbanitzables. Es dóna la circumstància que Philippe Trujillo era un dels advocats de l’ajuntament i cap d’Esteve Ferran fill, qui treballava per les tardes al bufet de Trujillo a Cambrils. Durant la investigació judicial els germans Montagut van declarar que desconeixien la reforma del Pla General que s’estava duent a terme i que afectava al seu terreny. També van afirmar que si van vendre la finca era perquè els calien diners amb urgència, fins al punt que si haguessin tingut constància del nou ús del sòl que s’hi preveia haurien venut igualment. Si tenim en compte que els germans Montagut són advocats, és a dir, gent amb estudis i teòricament vacunats contra martingales, i que el darrer dels dos, actual regidor d’Urbanisme, ha mamat la política municipal amb Convergència, no sembla una mica estrany tot plegat? Tan ximples eren els Montagut com per perdre un fotimer de calés? O és que hi va haver una altra mena de contrapartida de la qual no es pot parlar? No sé, negre ho veig... poder aclarir-ho.
