dilluns, 19 de setembre del 2011

Torrons Granados



Diumenge vinent, 25 de setembre, Salou acollirà el primer ral·li de vehicles clàssics. El president del club que organitza aquest “espectacle visual molt important per la nostra població” (en paraules de l’alcalde, Pere Granados) és Josep M. Fernández. Us en recordeu, d’aquest nom? Josep M. Fernández Piñol va adquirir notorietat pública el passat mes d’abril, quan va anunciar que abandonava Units Tots per Salou (UTpS), el partit de Ferran, tot just quan només faltava un mes i mig per a les municipals del 22 de maig. Normalment labsència dalgú del partit no hauria de provocar un daltabaix, però Fernández Piñol no era un més d’UTpS, sinó el secretari d’organització i també el secretari general de la formació. I no només això: juntament amb Manuel Macho-Quevedo i Tomàs Brull, va fundar UTpS seguint les indicacions de Ferran. Fernández Piñol era, per tant, un home de gran confiança de Ferran i un enemic declarat de Granados. Què va passar, doncs, perquè algú del seu pes (en sentit figurat, perquè està força prim) deixés el partit? Quins motius podia tenir per donar un cop de porta tan sorollós? Doncs “desavinences amb la manera de fer de segons quines persones. Quan fan coses a la teva esquena, has de marxar”, va manifestar aleshores al Diari Més. I hi va afegir: “S’han incomplert els estatuts, ja que han fet les llistes sense comptar amb mi”. Tot i que Fernández Piñol no va concretar què era allò que tant l’havia emprenyat, la raó va ser que Ferran havia col·locat Ramon Pascual de número 3 de la llista electoral (per darrere de Ferran i Macho-Quevedo). I tan monumental va ser l’empipament del doble secretari que, segons que diuen, se’n va anar immediatament a veure a Granados, a qui li va explicar les intrigues que es maquinaven contra ell a UTpS. Qui sap si la col·laboració de l’ajuntament en el ral·li de diumenge és una paràbola de l’anunci d’El Almendro, en què l’ésser estimat torna a casa per ataconar-se. Ah, i de ben segur que ell i Pascual, gràcies a la dolçor del turró, són ara la mar d’amics i feliços!