D’un
temps ençà, el govern de Salou intenta transmetre una falsa imatge d’austeritat.
Anuncia, per exemple, que la festa major del 30 d’octubre en veurà reduït el pressupost un 47%. Que la fira medieval del passat mes de setembre es va fer
amb un pressupost més petit que l’anterior. O que les Nits Daurades del mes d’agost
van costar un 35% menys que les del 2010. El que no ens diuen els nostres governants és quants diners de
menys ens costa enguany el Ral·li Costa Daurada. Perquè també se n’haurà reduït
el pressupost, no? Doncs no. Resulta que l’aportació dels nostres diners al ral·li
és la mateixa que l’any passat: 300.000 euros. Això sense comptar hores extres
dels policies i altres collonades múltiples i diverses. I per què no ens ho diuen? Per què ens amaguen
les xifres? Que potser no és la seva obligació retre comptes davant el ciutadà?
Perquè els diners que ells es gasten en el seu lluïment personal són del ciutadà, no? En una època tan fumuda com aquesta, amb tanta gent que ho passa malament i amb tants d’aturats, gastar-se 300.000 euros en fardar finançant una carrera de cotxes és una barbaritat. Un escàndol. Una indecència. I que no ens
vinguin amb l’efecte multiplicador de l’economia que, segons ells, genera el ral·li perquè
aquí l’únic que es multipliquen són els guanys dels de sempre, dels qui s’enriqueixen amb la
crisi. Fa pocs dies, vaig llegir un article del jesuïta José Ignacio Martínez
Faus que critica la injustícia d’un sistema, el nostre, on hi ha moltes despeses “que ningú toca i per a les quals no
existeix la crisi. Per exemple: totes les que tenen a veure amb la Fórmula 1 que
són immenses per a cada carrera, o amb les carreres de motos o els fitxatges
futbolístics i que la Roja es vagi ni més ni menys que a Suïssa per jugar un
partit simplement amistós, allotjant-se els nostres nois en hotels de luxe i
pagant el viatge als de Xile...”. L’article de González Faus és titula Carta a Don Mariano Rajoy i deixa com el que és, un drap brut, al candidat del PP. I no només això: és la millor estirada d’orelles que algú li ha fet en molt de temps a qui malauradament es perfila com el proper president del Govern central. Una allisada que, a escala més petita, també serveix per Granados. (L’article el podeu llegir aquí.)
